Possible canvi en la guerra? El ministre d'Exteriors de Rússia, Serguei Lavrov ha carregat aquest dilluns contra l'alt representant de la Unió Europea per a Afers Exteriors, Josep Borrell, després que aquest hagi fet novament unes declaracions passades de to i que no han agradat a la part russa, que les ha descrit com a "fora de lloc". Borrell, en un típic esclat bel·licista, havia afirmat aquest matí que la guerra actual "es guanyarà al camp de batalla" ucraïnès. Lavrov ha respost amb contundència, assenyalant que aquestes paraules impliquen un "canvi radical de les regles del joc".

"Això que ha dit Josep Borrell, inclús en aquest context agressiu i sense precedents, canvia significativament les regles del joc", ha continuat, en una entrevista aquest mateix dilluns. De fet, ha qualificat el gir de "molt greu, inclús per la política que va començar a implementar sense cap dubte la Unió Europea i en general Occident sota la direcció dels Estats Units" des de l'inici de la invasió russa. "Es tracta d'una política que reflecteix amargura i, fins a cert punt, ràbia i que no té només a veure amb Ucraïna", ha dit. I és que, segons ha compartit el mateix diplomàtic rus, la Unió Europea encara no s'havia projectat mai com una organització militar, que, per contra, sí que ho és l'OTAN.

Borrell torna a la polèmica

L'alt representant de la Unió Europea per a Afers Exteriors ha assenyalat en una atenció als mitjans de comunicació després de la reunió dels titulars d'Exteriors dels països del club comunitari que "l'exèrcit rus serà el mateix la setmana vinent i l'altra, independentment de si els comprem gas o no". Aquesta ha estat la seva resposta davant la pregunta sobre l'aplicació d'un possible nou paquet de sancions al país rus. Borrell sosté que la implementació de les sancions "té efectes a mitjà termini" i té clar que "encara que es decideixi tallar el gas rus la pròxima setmana, l'exèrcit de Rússia no tindrà menys mitjans per poder lluitar a la guerra per aquest motiu". En aquest sentit, el cap de la diplomàcia europea apunta que el focus s'ha de posar en "l'ajuda a Ucraïna" i la dotació de material defensiu als ucraïnesos.

Un dels acords que ha sorgit de la trobada d'aquest dilluns dels responsables d'Exteriors de la UE és que recolzaran a la Cort Penal Internacional (CPI) i Ucraïna en la documentació i recollida de proves de presumptes crims de guerra que han comès els russos a Ucraïna. En aquesta línia, s'ha consensuat ajudar financerament els fiscals de la CPI i també proporcionar un equip d'experts que explorin "sobre el terreny" aquests crims. El que es desplegarà és la missió d'assessorament que tenia la UE a Ucraïna abans de la guerra per poder "garantir la investigació i la recollida de proves sobre el terreny". De fet, durant la reunió, tots els ministres d'Exteriors europeus, conjuntament amb Borrell, han mantingut una videotrucada amb el fiscal en cap de la Cort Penal Internacional, Karim Khan, que ja ha anunciat que s'obrirà una investigació per tot el que ha passat al país ucraïnès. També hi ha intervingut el fiscal general d'Ucraïna.

La reflexió de Josep Borrell sobre l'impacte de les sancions a Rússia es produeix en un moment en què el debat sobre l'aprovació de més 'càstigs' està encallat. No hi ha acord entre els diferents països membres. El cap de la diplomàcia europea ha reconegut als mitjans de comunicació que encara estan discutint "com poder implementar-les" i, així, "evitar llacunes". En tot cas, Borrell ha afirmat que "no hi ha res fora de la taula, incloses les sancions sobre el petroli i el gas". "Avui s'ha fet només una discussió general, però és important que distingim entre el petroli i el gas", ha indicat Borrell. Per precisar, el socialista ha explicat que "l'any 2021, el compte de les importacions de petroli va ser quatre vegades superior al del gas, estem parlant de 80.000 milions d'euros i 20.000, respectivament". A parer de Borrell, és "rellevant començar pel petroli, donat que és una factura gran i fàcil de substituir".