Rússia ha tallat el subministrament de gas a Letònia, segons ha anunciat aquest dissabte el consorci gasístic Gazprom. El motiu? "Les violacions de les condicions per a la selecció de gas", s'ha limitat a explicar la companyia, sense oferir més detalls. És veritat que Letònia i les dues altres repúbliques bàltiques, Estònia i Lituània, s'havien negat a pagar en rubles, tal com havia establert Vladímir Putin per collar els països hostils (abans, els pagaments es feien en euros o dòlars). I és que el Kremlin ja va suspendre les entregues de gas a països de la Unió Europea com Polònia i Bulgària per no acceptar l'exigència russa. Ara ha estat el torn dels letons. Què passarà amb Estònia i Lituània? Caldrà esperar.
En aquest sentit, el tall ha passat un dia després que el país bàltic anunciés la represa de les importacions de gas rus mitjançant d'una companyia mediadora. A més, fa poc que el Parlament letó va prohibir la compra de gas rus a partir de 2023, tot i que l'any passat comprava al voltant del 90% del seu gas a Moscou. Concretament, Letònia va rebre els anys 2019 i 2020 més de 1.600 milions de metres cúbics de gas anuals, segons les xifres de Gazprom. Però cal tenir en compte que la república disposa d'un gran dipòsit subterrani de gas a la ciutat d'Incukalns, operat per Conexus Baltic Grid: una xarxa unificada de distribució i emmagatzematge de gas per als tres països bàltics.
L'estratègia de guerra de Rússia a Europa
Tot això té lloc la mateixa setmana en la qual Gazprom ha tornat a reduir el subministrament de gas rus a Europa (exactament, a Alemanya). Berlín ha considerat que aquesta nova retallada és una "estratègia de guerra", tot i que el president rus ha insistit en el fet que el consorci gasístic complirà les seves obligacions contractuals. La realitat, però, és que la companyia s'ha dedicat a excusar-se en "motius tècnics" per justificar les últimes retallades de gas. De fet, ha responsabilitzat directament a la companyia alemanya Siemens, propietària de les turbines de l'estació compressora.
Gazprom també ha assenyalat sovint que la culpa és de les sancions occidentals. Una línia en la qual també s'ha manifestat el ministre d'Afers Exteriors rus, Serguei Lavrov, que ha declarat recentment que el gasoducte Nord Stream 2 "podria satisfer plenament les necessitats d'Europa". Per què no ho fa, doncs? Doncs perquè els europeus "no permeten el seu funcionament per motius polítics". I és que el Nord Stream 2 va ser suspès per Alemanya, just abans de l'inici de la invasió russa d'Ucraïna. Aleshores, el gasoducte mai s'ha arribat a posar en marxa. De moment, la Unió Europea ha decidit respondre a la manca de subministrament de gas rus amb mesures d'estalvi energètic.