El vicepresident del Consell de Seguretat de Rússia, Dmitri Medvédev, ha tornat a enarborar l'amenaça que "la Tercera Guerra Mundial està cada vegada més a prop", amb motiu de l'increment de l'ajuda militar dels països de l'OTAN a Kíiv i el compromís de l'Aliança que Ucraïna s'incorpori a l'organisme "quan les condicions ho permetin". En un comentari en el seu canal de Telegram, Medvédev, president de Rússia entre 2008 i 2012, ha afirmat que "l'Occident delirant no podia inventar una altra cosa. Predictibilitat al màxim nivell, fins a la idiotesa. De fet, és un atzucac. La Tercera Guerra Mundial està cada vegada més a prop".

L'exmandatari rus ha subratllat que en la cimera de l'OTAN a Vílnius (Lituània) que s'està celebrant aquest dimarts i dimecres s'ha acordat augmentar l'ajuda militar a Ucraïna "amb tot el possible: míssils, bombes de dispersió i avions". "Què significa això per a nosaltres? És evident: l'operació militar especial (a Ucraïna) continuarà amb els mateixos objectius", ha afegit, i ha assegurat que un d'aquests objectius és que l'"agrupació nazi de Kíiv renunciï a convertir-se en membre de l'OTAN". Segons Medvédev, per a això "caldrà liquidar aquesta agrupació, una cosa possible i necessari".

Cimera de l'OTAN a Lituània

Els líders de l'OTAN s'han reunit aquests dimarts i dimecres a Vílnius (Lituània), tot just en un moment determinant de la Guerra d'Ucraïna, amb la contraofensiva ucraïnesa en marxa i avançant a empentes i rodolons i amb un Kremlin inestable i suposadament debilitat després de la pugna amb els mercenaris de Wagner, que van arribar a les portes de Moscou en una insurrecció contra la cúpula militar russa que finalment va finalitzar amb un pacte entre el líder mercenari, Ievgueni Prigojin, i el president rus, Vladímir Putin.

En la reunió d'aquest dimarts, els governs de Turquia, Finlàndia i Suècia han signat un acord pel qual Ankara, propera a Moscou, retira el veto als dos països nòrdics i accepta la seva entrada a l'OTAN. Per altra banda, l'Aliança Atlàntica s'ha compromès a invitar Ucraïna a formar part de l'organització "quan les condicions ho permetin", és a dir, sense una data concreta, a l'espera de la fi del conflicte al seu territori. Això no ha agradat al president ucraïnès, Volodímir Zelenski, que ha expressat la seva insatisfacció amb les "condicions no concretades": "És absurd i sense precedents que no s'estableixi un termini ni per la invitació ni per la filiació", ha lamentat Zelenski, que ha assegurat que "l'OTAN farà que Ucraïna sigui més segura, i Ucraïna farà que l'OTAN sigui més forta". 

Moscou comptabilitza 26.000 baixes ucraïneses

El ministre de Defensa de Rússia, Sergei Shoigu, ha assegurat aquest dimarts que l'Exèrcit d'Ucraïna ha perdut uns 26.000 soldats i més de 3.000 dispositius d'equip militar durant la contraofensiva al sud del país. A més, en declaracions a l'agència russa TASS, Shoigu ha afirmat que l'Exèrcit rus ha destruït 21 avions, cinc helicòpters, 1.244 tancs, 17 tancs 'Leopard' alemanys, cinc tancs 'AMX' francesos, 12 vehicles 'Bradley' estatunidencs, 914 equips especials d'automoció, dos sistemes de defensa antiaèria, 25 sistemes de llançacoets i 403 canyons d'artilleria. El ministre també ha informat que s'han interceptat 27 míssils 'Sorm Shadow' i 483 drons; i ha subratllat la "gran eficàcia" de les línies defensives russes al llarg del front ucraïnès.