Rússia i la ultradreta europea han esclatat contra la justícia per la condemna de Marine Le Pen, que no podrà presentar-se a les eleccions del 2027. La líder del Reagrupament Nacional (el principal partit de l'extrema dreta francesa) ha estat condemnada aquest dilluns a quatre anys de presó —dos dels quals ferms, que pot complir amb braçalet electrònic—, a 100.000 euros de multa i a cinc anys d'inhabilitació amb aplicació immediata per desviació de fons públics. Si bé ja ha estat recorreguda, la sentència posa en perill el seu futur polític i la seva intenció de presentar-se a les eleccions presidencials del 2027.

🔴 Louis Aliot manté l'alcaldia de Perpinyà tot i ser condemnat a inhabilitació

Per una banda, el Kremlin ha denunciat que cada vegada més "capitals europees" violen les normes democràtiques. "Cada vegada són més les capitals europees que segueixen el camí de trepitjar les normes democràtiques", ha dit el portaveu presidencial, Dmitri Peskov, en roda de premsa. Peskov ha remarcat que "per descomptat" Rússia no vol interferir en els afers interiors de França i que "mai" ho ha fet, i ha afegit: "Tanmateix, en general el que veiem a les capitals europees mostra que aquestes no són en absolut reticents a excedir els límits de la democràcia durant el procés polític". Cal recordar que el Reagrupament Nacional de Le Pen ha estat acusat pels seus adversaris de rebre finançament des de Rússia, fins al punt que la formació va anunciar el reemborsament anticipat d'un préstec de més de sis milions d'euros a una empresa russa el setembre del 2023.

Per l'altra, el primer ministre d'Hongria, Viktor Orbán, ha plasmat el seu suport a Le Pen en un simbòlic missatge a les xarxes socials: "Je suis Marine". Tant el Fidesz d'Orbán com el Reagrupament Nacional de Le Pen formen part de Patriots, un dels grups de la ultradreta al Parlament Europeu, on també hi ha la Lliga de Matteo Salvini. L'ultra italià ha lamentat que a França vulguin "excloure" la seva aliada de la vida política: "Aquells que tenen por al judici dels votants sovint troben tranquil·litat en el judici dels tribunals". Així mateix, Salvini ha relacionat la condemna de Le Pen amb la inhabilitació del candidat prorús romanès Calin Georgescu i ha considerat que es tracta d'una "declaració de guerra per part de Brussel·les", en un moment en el qual "els impulsos bèl·lics de (Ursula) Von der Leyen i (Emmanuel) Macron espanten". "No ens deixarem intimidar", ha proclamat.

El líder de la ultradreta neerlandesa, Geert Wilders, ha manifestat que se sent "impactat" pel "veredicte increïblement dur" que la justícia francesa ha imposat sobre Le Pen. "Crec plenament en ella i confio que guanyarà l'apel·lació i que es convertirà en presidenta de França", ha dit el president del Partit per la Llibertat (PVV). Des de l'Estat espanyol, el president de Vox, Santiago Abascal, ha expressat que "no aconseguiran callar la veu del poble francès". En línies similars s'han manifestat altres dirigents ultres, com el flamenc Tom Van Grieken o la grega Afroditi Latinopoulou, entre altres.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!