Rússia vol controlar l’altra guerra, la que es lliura en els mitjans de comunicació, per impedir que els seus ciutadans tinguin accés a un relat diferent del que es difon a través del Kremlin. Des d’aquest dimarts, Rússia ha prohibit l’emissió i l’accés a 81 mitjans de comunicació europeus des del seu territori, argumentant que difonen informació falsa sobre la guerra d’Ucraïna. La prohibició russa, anunciada a través del ministeri d’Exteriors, inclou quatre mitjans de l’estat espanyol, l’agència de notícies EFE, els diaris El País i El Mundo, i la ràdio i televisió pública RTVE, a més d’altres mitjans europeus, com els francesos Le Monde i Liberation, els canals LC1 i Arte, l'emisora Radio France i l’agència AFP; la revista alemanya Der Spiegel i el diari Die Zeit, la cadena italiana RAI i els diaris La Stampa i La Repubblica, la cadena irlandesa RTE, la portuguesa RTP, l'holandesa NOS o l'austríaca ORF . La prohibició inclou tant les transmissions de televisió com l’accés als portals web de mitjans de 25 països dels 27 que conformen la Unió Europea. L’anunci, a més, s’ha fet en vigílies del judici al periodista nord-americà Evan Gershkovich, que podria rebre una pena de fins a 20 anys de presó a Rússia.
Represàlia per la prohibició de la UE fa un mes
La decisió russa és una represàlia que pren un mes després que la Unió Europea anunciés una decisió similar contra mitjans russos, per considerar que publicaven fake news, i que afectava mitjans com la Veu d’Europa, l’agència de notícies RIA Novosti, així com publicacions com Izvestia i Rossiyskaya Gazeta. La UE va indicar fa un mes que els quatre mitjans russos van ser suspesos perquè eren “xarxes de propaganda del Kremlin” lligats a difondre informació falsa sobre el que Rússia anomena la seva “operació militar especial” a Ucraïna. La suspensió es va sumar a la que ja es va realitzar el 2022 contra l'agència de notícies Sputnik i la cadena de televisió Russia Today pel seu paper en la difusió de propaganda russa sobre la guerra.
Censura i control de la informació
El ministeri d’Exteriors rus assegura en un comunicat que “la Federació Russa ha advertit, repetidament en diversos àmbits, que l'assetjament per motius polítics a periodistes nacionals i les prohibicions injustificades de mitjans russos a la UE no quedaran sense resposta". El Kremlin va acusar Occident de “seguir el camí de l’escalada” i de “negar-se a acceptar diferents punts de vista i que van en contra de la llibertat d’expressió”. Moscou insisteix que es veu obligat a adoptar “contramesures simètriques i proporcionals” i es mostra oberta a aixecar la prohibició si la UE fa el mateix amb els mitjans russos. Però la realitat no és comparable, i les mesures del règim de Putin han estat les d’aplicar la censura, restringint l’accés dels periodistes estrangers a les activitats organitzades de Moscou, i el control de la informació, no prolongant el visat de treball als corresponsals occidentals crítics.
El judici contra el periodista del Wall Street Journal
La prohibició dels mitjans europeus es produïa un dia abans de l’inici del judici contra el periodista nord-americà Evan Gershkovich, del Wall Street Journal, acusat d’espionatge, que ha començat aquest dimecres, i que ha provocat l'encreuament d’acusacions entre Washington i Moscou. Gershkovich, de 32 anys, ha arribat avui al tribunal d’Ekaterinburg, on serà jutjat a porta tancada, acusat de recopilar informació secreta per ordre dels Estats Units sobre una fàbrica de tancs situada en un complex militar industrial rus, i s’enfronta a una pena de fins a 20 anys de presó en cas de ser declarat culpable. Els procediments del tribunal estan classificats com a secret d’estat, i no està permesa la presència de periodistes, amics, familiars o personal de l’ambaixada dels Estats Units, només estaran presents el jutge, el fiscal, l’advocat de l’acusat i un secretari. Gershkovich ha estat introduït en una gàbia de vidre, en el Tribunal Regional de Sverdlovsk d'Ekaterinburg. El govern de Washington ha qualificat de “totalment il·legal” la detenció de Gershkovich, i el mateix president Joe Biden ha expressat la seva preocupació pel cas, i ha instat a Rússia a respectar els drets i la integritat del ciutadà nord-americà.