Després de la invasió d'Ucraïna el 24 de febrer, la ciutat de Mariúpol està rodejada per les forces d'ocupació i bombardejos. Segons les autoritats locals, el 80% de la infraestructura urbana està destruïda, fet que comporta una crisi humanitària garrafal. En aquest sentit, Izyum, Volnovakha, Irpin, Ivankiv, Bucha, Gostomel, Chernihiv i altres ciutats que han estat atacades per l'exèrcit rus durant diverses setmanes han frustrat els intents de la part ucraïnesa d'entregar ajuda humanitària i evacuar civils. En canvi, segons un comunicat del Centre de Llibertats Civils d'Ucraïna, els russos estarien obligant civils a desplaçar-se des d'algunes ciutats fins a la mateixa Rússia. Alguns registres oficials que assenyala la mateixa plataforma constaten que aquesta pràctica ja s'hauria dut a terme amb ciutadans d'esquerres de Mariúpol. Van ser expulsats a la força, molts sense documents d'identificació o havent estat aquests confiscats per les autoritats. Les persones afectades haurien estat reubicades a Rússia en contra de la seva voluntat directament a la Federació, Crimea o a la regió del Donbass. Aquests actes d'agressió, anirien acompanyats també d'una intensa campanya de desinformació, on es diu que les forces russes controlen diverses ciutats ucraïneses a l'àrea i que altres ciutats controlades pel govern es neguen a rebre refugiats.
Què són els camps de filtració?
Així, hi ha nombrosos informes de campaments de filtració russos per a civils ucraïnesos reubicats a la força per ser assentats en regions de la Federació Russa. Un d'aquests camps està funcionant a Dokuchaevsk, a la regió del Donbass. Els agents de Seguretat Federal russa interroguen als presoners per si tenen familiars a l'exèrcit o a la policia. Un fet que, a banda de la plataforma, també ho denuncia la Direcció d'Intel·ligència del Ministeri de Defensa d'Ucraïna. La intenció, segons constaten, és trobar activistes ucraïnesos i persones que han servit al mateix exèrcit o forces de l'ordre. L'informe afirma que els presoners no tenen atenció mèdica ni reben menjar. Després dels interrogatoris, els ciutadans són deportats a zones remotes i aïllades de Rússia.
A través de les xarxes socials es mencionen diferents regions, concretament la de Sakhalin, on serien deportats alguns ciutadans després de passar per aquests camps de filtració. Se'ls "ofereix" feina a través de centres de treball. Els que accepten, rebrien documents que les prohibeixen sortir de regions russes durant dos anys. La mateixa publicació a Facebook de la Direcció d'Intel·ligència del Ministeri de Defensa destaca que són oficials del FSB -serveis secrets russos- els que condueixen els interrogatoris. Després de passar aquest 'filtratge', les persones són enviades a Rússia, a Taganrog, a la regió del Rostov i a Krasnodar.
En aquest sentit, la mateixa publicació recorda que "el trasllat forçós de civils al territori de l'Estat agressor, en particular de nens, és una greu violació del dret internacional, incloent-hi el dret internacional humanitari, i una prova més del comportament de Rússia com a Estat terrorista".
L'origen dels camps de filtració
Els camps de filtració, tal com recull el portal Lexico de la Universitat d'Oxford, van ser establerts per la Unió Soviètica durant la Segona Guerra Mundial (1939-1945) per examinar ciutadans de territoris soviètics que havien estat empresonats pels alemanys o que havien estat vivint en països ocupats o controlats per Alemanya. Posteriorment, també van ser creats per les forces russes a Txetxènia durant els conflictes entre les forces russes i txetxenes a la dècada dels 90 i la primera dècada del segle XXI.