L'inici d'un conflicte bèl·lic pot semblar una mala notícia. Però quan portes més de 30 anys sent ocupat i reprimit per un exèrcit invasor, i ignorat per la comunitat internacional, la guerra es pot convertir en l'única via de supervivència. I aquest és el cas del Sàhara Occidental​.

Així ho explica a ElNacional.cat un activista d'Equipe Media, organització que es dedica a documentar les violacions dels drets humans al Sàhara Occidental per part del Marroc. "Al Sàhara Occidental la situació és difícil. Però aquí la guerra s'ha rebut amb alegria, es podria dir. O amb braços oberts", explica aquest activista que prefereix mantenir ocult el seu nom per raons de seguretat, ja que viu a la capital del Sàhara, Al-Aaiun, ciutat ocupada per les forces armades marroquines. 

La declaració de l'estat de guerra per part del Front Polisario després que el Marroc intervingués militarment la ciutat de Guerguerat ha estat la gota que ha fet vessar el vas. "El pas de Guergerat és una bretxa il·legal que el Marroc utilitza per exportar les seves mercaderies i drogues. La societat civil sahrauí ha dit prou i ha tancat aquest pas il·legal. Per això el Marroc no ha tardat a intervenir amb la força. Ha estat el Marroc qui ha trencat l'alto al foc agredint civils sahrauís. El Polisario ja va advertir que intervendria contra qualsevol atac contra sahrauís", denuncia.

30 anys de pau?

"Portem 30 anys en un punt mort després de la guerra. Durant 30 anys al Sàhara s'han dut a terme manifestacions i tot tipus de lluites pacífiques mentre rebíem pals, tortures i maltractaments. En general violacions dels drets humans per part del Marroc", lamenta. "I la comunitat internacional no ha fet cas d'això. Hi ha centenars de desapareguts, de presos polítics i d'assassinats. I ningú no ha escoltat els plors del poble sahrauí", retreu.

Preguntat sobre si la situació ha canviat en els territoris ocupats un cop trencat l'alto al foc, el relat amb què respon l'activista d'Equipe Media és esfereïdor. "Ha augmentat moltíssim la repressió. El Marroc ha fet desplegaments militars i policials a la ciutat".

"La policia ha intervingut amb violència les manifestacions que s'han produït donant la benvinguda a la represa de la guerra. En els dies següents s'han fet batudes amb detencions i entrades a les cases", continua.

Un poble atrapat entre la guerra i l'oblit

Tot i l'esperança que ha provocat entre la població sahrauí la reactivació de la guerra, la que viu sota control marroquí no pot fer res més que esperar. "No podem participar en la lluita armada perquè estem sota l'ocupació i el control militar marroquí. El que es fa aquí són les marxes i les manifestacions", lamenta.

Una opinió similar sobre la guerra té la Fatimatu Bachir, una jove de 23 anys que viu al campament de refugiats d'Auserd, que explica a aquest diari que tot i que als campaments "hi ha pena i tristesa", també hi ha "molta esperança". "Perquè en aquests 30 anys d'alto al foc és el primer cop que es nota i se sent que estem fent alguna cosa per construir la nostra llibertat. El poble sahrauí hem estat molt pacients i ens han mentit mil i una vegades", afegeix. "Aquesta guerra ningú la vol, però és l'única sortida que ens han deixat", sentencia.

 

Imatge principal: Una sahrauí protesta davant el consolat del Marroc a Barcelona / Autora: Maria Contreras Coll