Quan fa molta calor, els turistes ocupen les ciutats i hi ha gent amunt i avall, no és gens estrany buscar refugi en un lloc tranquil, de pau o més fresc. Aquí entra en joc el congost de Saklikent. Malauradament, no es troba a Catalunya ni tampoc a Espanya, però els paisatges són espectaculars. Dignes d'un món perdut. Tot i que potser ho serà per poc temps, perquè les xarxes socials van fent feina.
Saklikent es troba a prop de la "Costa Turquesa" del sud-oest de Turquia, un bell tram de la Mediterrània on la majoria dels viatgers s'hi passen una o dues setmanes. Alguns gaudeixen de les platges, d'altres a menys d'una hora de cotxe, prefereixen anar a descobrir una de les grans meravelles de Turquia: una obertura alta i estreta en un penya-segat escarpat, amb aigües blaves i un riu gelat que baixa de les muntanyes del Taure. Uns 18 quilòmetres de llarg i parets de 300 metres, Saklikent es coneix amb el nom de "vall amagada" o "ciutat perduda". I és que amb aquestes etiquetes es fa difícil no voler-se deixar caure una estona. Encara que sigui només per refrescar-se.
No és d'estanyar que, tal com diu la CNN, el lloc s'ompli brutalment. És un imant per als turistes, però també per als excursionistes. Especialment perquè s'ha de caminar pel mig del riu per arribar a dalt de tot. Això sí, l'aigua fresqueta. Hi ha moltes excursions d'un sol dia que inclouen Saklikent. A Turquia ho estan sabent explotar. Hi ha sortides des d'Ankara, Fethiye o Kaş. La majoria d'aquestes excursions guiades, no s'hi queden massa temps. Però la veritat és que val la pena anar-hi una mica a l'aventura. Hi ha camins menys concorreguts i aquests són especialment per a persones que els va el risc i descarregar adrenalina.
La combinació entre el risc i el turisme
Saklikent no és considerat un lloc lliure de perills. Tant abans com després d'entrar-hi hi ha grans cartells que adverteixen que n'hi ha. "Els primers 500 metres del recorregut del canó són aptes per a nens, sempre que vagin acompanyats d'un adult", adverteixen. “Avançar més comporta riscs de seguretat”. Uns cartells que podrien espantar. Alguns aconsegueixen recórrer més d'un quilòmetre riu amunt i sense guia. I també sense l'equipament adequat, un fet que, evidentment, comporta riscs. A l'entrada, el primer tram, l'ambient és festiu i familiar. Cal tenir en compte que s'ha de pagar entrada i val menys de dos euros. Els visitants travessen l'esquerda de la roca i un corriol suspès sobre l'aigua. Aviat s'obre una conca natural on cau aigua gelada. Hi ha llocs per menjar i taules de pícnic. Els més atrevits posen els peus dins l'aigua. Alguns visitants, fins i tot es cobreixen de fang, per depurar-se la pell, tal com assenyala la mateixa cadena nord-americana.