El Salvador celebra aquest diumenge eleccions presidencials i legislatives envoltades de polèmica, ja que l'actual president, Nayib Bukele, es presenta a la reelecció malgrat que la Constitució prohibeix que un candidat governi durant dos mandats consecutius. Amb tot, la figura de Bukele té una gran popularitat, i els sondejos apunten que aconseguirà una còmoda victòria amb prop del 80% de suports. A més, el seu partit, Nuevas Ideas (NI), també obtindria una àmplia victòria a la Cambra legislativa i podria arribar a aconseguir 55 de les 60 diputacions que s'escullen. En aquest context, l'oposició, formada per cinc partits, sembla condemnada gairebé a l'extinció.
El camí per a la reelecció immediata de Bukele es va obrir el 2021, quan la Sala Constitucional de la Cort Suprema, que havia estat nomenada pel Congrés de majoria opositora sense seguir el procediment legal, va canviar un criteri d'interpretació de la Constitució. Els jutges van afirmar que la prohibició de presentar-se a la reelecció només era aplicable a un mandatari que hagués estat en el poder una dècada, però fins abans d'aquest canvi interpretatiu, el governant havia d'esperar 10 anys per poder optar a la presidència un cop acabat el primer mandat.
La lluita contra les bandes, principal reclam de Bukele
La principal acció de govern de Bukele, que alhora funciona com a reclam de cara a revalidar un nou mandat, és la lluita contra les bandes, contra les quals va instaurar un règim d'excepció molt polèmic que es manté gairebé dos anys després. La mesura més destacada va ser l'empresonament massiu de desenes de milers d'homes d'aquestes bandes, per als quals va crear una macropresó. El règim d'excepció, però, també suposa la suspensió de diversos drets, com ara la defensa de les persones detingudes o la inviolabilitat de les telecomunicacions. A més, s'estén el termini de detenció administrativa a un màxim de 15 dies. Tot i que les organitzacions humanitàries han alertat de la vulneració de drets humans dels empresonats, d'altra banda, gran part de la població assegura sentir-se més segura amb la implementació d'aquestes mesures, i mostra d'això és el gran suport que té el president.
L'oposició, en perill d'extinció
Entre els cinc candidats opositors destaquen Manuel Flores, del Frente Farabundo Martí para la Liberación Nacional (FMLN), partit d'esquerres sorgit d'una guerrilla després de la Guerra Civil el 1992; i Joel Sánchez, d'Alianza Republicana Nacionalista (Arena), de caràcter conservador. Es tracta dels partits que, fins a la irrupció de Bukele el 2019, havien tingut l'hegemonia al país. Ara, però, els sondejos no els atorguen més d'un 5 % en la intenció de vot, de manera que la seva capacitat d'influència en el país podria quedar reduïda a zero. A banda d'aquests partits tradicionals també competeixen per esgarrapar una part dels suports José Renderos, de Fuerza Solidaria; Luis Parada, de Nuestro Tiempo; i Marina Murillo, de Fraternidad Patriota Salvadoreña. Per a aquests últims, però, es pronostiquen suports d'entre l'1% i el 2%.