El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha anunciat que hi haurà un nou enviament "directe" d'armes per part d'Espanya a Ucraïna. El mandatari espanyol ha indicat que es farà "en els propers dies", però ha evitat donar més detalls "per motius de seguretat". Ho ha detallat en declaracions prèvies a l'entrada a la reunió del Consell Europeu, que ha començat aquest dijous a la tarda a Brussel·les, i en la qual es debatran mesures per respondre a l'increment de preus en el mercat de l'electricitat i l'energia. El material que s'enviarà serà "ofensiu i defensiu", que és el que han demanat les autoritats d'Ucraïna, segons ha indicat Sánchez.
Aquest anunci també coincideix en la mateixa jornada en què s'ha celebrat una reunió de l'Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord. En el si d'aquesta cimera, s'ha acordat activar "elements" de "defensa nuclear, biològica, radiològica i química" per la possibilitat que Rússia ataqui amb aquestes armes a Ucraïna. Més enllà d'aquest compromís, el secretari general de l'OTAN, Jens Stoltenberg, ha detallat que enviaran material defensiu per als ucraïnesos amb la finalitat que es puguin protegir de possibles atacs nuclears o químics. En aquest sentit, se'ls proporcionarà assessorament sobre l'ús d'aquestes armes i, encara més, hi haurà equips de detecció, equipament mèdic, ensinistrament contra la desinformació i gestió de crisi.
Altrament, l'OTAN sumarà més batallons a l'est, i es disposarà de quatre grups de combat multinacionals a Eslovàquia, Hongria, Romania i Bulgària. La reunió d'aquest dijous de l'aliança atlàntica ha comptat amb la intervenció telemàtica de Volodímir Zelenski, president d'Ucraïna. En el seu discurs, ha denunciat novament el fet que Rússia hagi utilitzat bombes de fòsfor i, en aquest context, ha demanat a l'OTAN que els doti de més ajuda militar i "sense restriccions". "El pitjor durant la guerra és no tenir respostes clares a les nostres peticions d'ajuda", els ha recriminat.
El primer enviament, a principis de març
El 2 de març, Pedro Sánchez feia un gir contundent en la seva estratègia davant la guerra d'Ucraïna i anunciava al Congrés que, finalment, Espanya enviaria armes a Ucraïna. Al principi, s'al·legava des de l'executiu estatal que ja existia una via unitària a través de la Unió Europea, que és el fons de 500 milions d'euros que es va crear per poder ajudar el país ucraïnès. Amb el viratge, a banda del material defensiu i sanitari, Sánchez iniciava el procediment per destinar armes a Ucraïna a principis de març. El primer enviament constava de 1.370 llançagranades contra carros de combat, 700.000 cartutxos per a fusells i metralladores i un nombre no concretat de metralladores lleugeres. Es va enviar amb dos avions que van arribar a Polònia. Una setmana després, tant Margarita Robles, ministra de Defensa, com José Manuel Albares, titular del Ministeri d'Afers Exteriors, confirmaven que l'Estat seguiria destinant armes per a la resistència ucraïnesa. Des d'aleshores, aquests anuncis no han anat acompanyats de la quantia de material que s'enviava. Albares justificava en unes declaracions l'11 de març que "com menys en parlem, millor serà per ajudar a Ucraïna".