El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha arribat aquest dijous a Kíiv, on mantindrà una trobada amb el president d'Ucraïna, Volodímir Zelenski. Amb el president del govern espanyol també hi ha viatjat la primera ministra de Dinamarca, Mette Frederiksen.
Com s'ha plantat Sánchez a Kíiv és una incògnita, com la majoria de viatges de diferents líders europeus a Ucraïna. Segons RNE, el president del govern espanyol hauria viatjat tota la nit en tren i hauria arribat a primera hora del matí a la capital del país. El Mundo, detalla que Sánchez hauria viatjat amb avió fins a una localitat de Polònia, propera a la frontera amb Ucraïna. Ha visitat Borodianka i per després tornar a Kíiv i reunir-se amb Zelenski. El mateix diari constata que els agents dels GEO s'encarreguen de la seguretat del cap de l'Executiu.
Si bé és cert que la visita s'havia anunciat aquesta setmana, no se n'havia concretat el dia per motius de seguretat. "Li transmetré el compromís rotund, inequívoc de la Unió Europa, però sense cap mena de dubte del govern d'Espanya, de la societat espanyola del conjunt de les seves institucions, per la pau", ha dit Sánchez aquest dimarts, en una visita en un centre de refugiats de Màlaga.
Aquest mateix dimecres, la ministra de Defensa, Margarita Robles, havia confirmat la visita del president del govern espanyol a Kíiv, però tampoc no n'havia donat més detalls per motius de seguretat.
Visita a Borodianka
Sánchez s'ha passejat per alguns dels carrers de la ciutat ucraïnesa de Borodianka i s'ha mostrat commogut per "l'horror de la guerra" que ha pogut comprovar en persona.
"Commogut al comprovar als carrers de Borodianka l'horror i les atrocitats de la guerra de Putin. No deixarem només el poble ucraïnès", ha estat el missatge de Sánchez al seu compte de Twitter després de visitar la ciutat.
Zelenski va intervenir al Congrés
Zelenski va voler conscienciar aleshores a la població espanyola del que està vivint el seu país. I per això ha recorregut a un símil, durant la seva intervenció al Congrés: "Estem l'abril del 2022, però sembla que estem a l'abril del 1937 quan tothom parlava d'una de les vostres ciutats, Gernika". El líder ucraïnès ja va posar aleshores el focus especialment en Mariúpol, per l'acarnissament que hi ha hagut, que ha comparat amb el de l'aviació nazi l'abril del 1937 a Gernika. En aquest sentit, Zelenski va recordar com els seus habitants s'han vist sense menjar, sense medicaments i amb tota la ciutat destruïda. "Només han quedat runes. El 90% dels edificis estan enderrocats", va detallar. En aquest sentit, va denunciar també com l'Exèrcit invasor ha bombardejat edificis, com el cas del teatre, on sabien que s'hi amagava la gent. "Rússia no busca la pau seriosament, i el pitjor és que no sabem quant pot durar la guerra".
El president ucraïnès, també va referir-se al cas de Butxa, on s'hi han comès "crims contra la humanitat", i va assegurar que els seus responsables han de ser jutjats davant la Cort Penal Internacional. "Estem defensat el nostre Estat de la guerra des del 2014, des de l'ocupació de Crimea i el Dombass", va constatar. I és que la guerra a Ucraïna ja fa anys que dura. "Què vol destruir l'armament rus? La possibilitat de viure sense dictadura, sense violència d'Estat, en democràcia oberta, la possibilitat de convivència en pau", va insistir.