En les últimes setmanes, els israelians han estat debatent i reflexionant sobre les raons de la sorpresa estratègica més important de la història d'Israel. El 6 d'octubre de 1973, Dia del Perdó, a Yom Kippur, molts israelians estaven resant a les seves sinagogues i dejunant, quan les sirenes van glaçar la sang de la població, anunciant un atac sorpresa simultani dels exèrcits egipci i sirià. En els primers dies de la guerra, la impressió era que els àrabs aconseguirien conquerir Israel. A la pel·lícula Golda, que acaba d'estrenar-se, sobre la primera ministra Golda Meir, veiem com la dirigent israeliana va fer cas omís de les advertències dels serveis secrets i va decidir no mobilitzar forces de reserva. Fins al dia d'avui a Israel es debat sobre aquell moment i sobre com, després de gairebé tres setmanes, Israel va aconseguir finalment guanyar la guerra.

❓ Què és Hamàs, per què ataca a Israel i quin és el seu paper a la Gaza

📹 Vídeos de l'atroç atac de Hamas contra Israel enmig d'una escalada del conflicte
 

El 7 d'octubre de 2023, exactament 50 anys després, la sorpresa va ser encara més gran.

Ningú no imaginava que el moviment islamista Hamàs, entrenat i finançat per l'Iran, s'atreviria a llançar un atac pràcticament kamikaze dins de territori israelià i conquerir diverses ciutats frontereres durant llargues hores. Quan el soldat Gilad Shalit va ser segrestat per Hamas el 2006, tot el país va estar en guerra durant anys fins que finalment va ser alliberat el 2011 a canvi de més de 1.000 presoners palestins.

Ara, Hamàs ha aconseguit segrestar desenes de civils i militars israelians, exhibint-los als carrers de Gaza com si fossin trofeus i, en el cas dels israelians que ja estaven morts, profanant els cadàvers una vegada i una altra entre crits d'Allahu akbar ('Al·là és gran'). Alguns dels israelians segrestats són ancians dements acompanyats d'ajudants filipins.

Alhora, ja es parla de més de 200 morts israelians en l'ofensiva de Hamas i més de mil ferits.

Què ha impulsat Hamàs i el seu mentor iranià a llançar aquest atac? En primer lloc, en els últims tres anys, Israel ha firmat acords de pau amb quatre països àrabs, en els anomenats Acords d'Abraham, amb els Emirats Àrabs Units, Bahrain, el Marroc i el Sudan. En les últimes setmanes, el príncep hereu saudita Mohammed bin Salman i el primer ministre israelià Binyamín Netanyahu han anunciat públicament que un acord de pau històric entre les dues nacions que representen l'islam i el judaisme "està cada dia més a prop".

El president nord-americà Joe Biden dirigeix les negociacions i tot sembla un malson tant a Teheran com a la Gaza.

L'Iran vol aconseguir l'hegemonia al món musulmà amb l'ajuda dels seus apoderats Hamàs i la Jihad Islàmica a Gaza i Cisjordània, Hezbolá al Líban i diversos grups proiranians a Síria, l'Iraq i el Iemen. La pau entre Riad i Jerusalem complica el seu projecte perquè obre la porta a la normalització diplomàtica entre Israel i altres països àrabs i musulmans, que esperen Riad.

D'altra banda, el president palestí Mahmud Abbas té 87 anys, està malalt i la guerra de successió palestina ja ha començat. El temor d'Abbas d'una victòria de Hamas en les eleccions ha fet que aquestes es posposin una vegada i una altra durant els últims 17 anys.

L'operació del 7 d'octubre forma part de la campanya islamista per aconseguir el poder no només a la Gaza, sinó també a Cisjordània i Jerusalem Est.

Alguns analistes creuen que Hamàs ha tingut "més èxit de l'esperat" en la seva última ofensiva. L'elevat nombre de víctimes israelianes i de civils i soldats segrestats provocarà una reacció israeliana sense precedents que podria posar en perill la vida dels actuals dirigents de Hamas.

Els enfrontaments del 7 d'octubre de 2023 marcaran un abans i un després. Res no serà igual.