La setmana se li va fer llarga al primer ministre d'Israel, Benjamin Netanyahu, que tornava d'un viatge de set dies als Estats Units, presentant un pla fantàstic i radical per a Gaza. El president dels EUA, Donald Trump, vol que el seu país controli Gaza i que els 2,1 milions de palestins que hi viuen se'n vagin. L'aspecte demacrat dels tres israelians alliberats del captiveri de Hamàs aquest cap de setmana hauria commocionat i traumatitzat la nació. L'alto el foc que va començar el 19 de gener passat expira d'aquí a poc més de dues setmanes, i les converses per estendre'l gairebé no s'han iniciat. Si bé és cert que les fotos i records de l'Holocaust estan sempre presents en la societat israeliana, les imatges i les comparacions d'aquest cap de setmana no han ajudat en la batalla que viu també la societat israeliana per, com diuen sempre, refer-se de la matança del 7 d'octubre.
Tal com destaca la CNN, els israelians es van reunir dissabte davant dels televisors, com han fet cada setmana, per veure com els seus compatriotes eren alliberats després de gairebé 500 dies de segrest. Les cerimònies de lliurament de Hamàs, molt escenificades, són tenses. Es reparteixen fotografies i certificats del captiveri. Fa tot just una setmana, molts israelians van recordar les escenes del 7 d'octubre del 2023, quan els militants van empènyer Arbel Yehoud a través d'una multitud que s'hi tirava a sobre. Aquest cap de setmana, però, el focus ha estat dipositat sobre una altra qüestió. Ja no han estat ni els cotxes, ni la roba dels militants de Hamàs, ni la quantitat de gent que s'aplegava per veure com eren alliberats els tres israelians. Aquest dissabte el focus s'ha posat en les figures i l'estat de salut dels tres alliberats: Ohad Ben Ami, Eli Sharabi i Or Levy. Demacrats, prims i cadavèrics i amb les cares enfonsades.
Per a molts, la imatge va traçar paral·lels immediats amb els supervivents dels camps de concentració nazis i d'aquí les comparacions amb l'Holocaust. Unes comparacions que, per altra banda, també tenen conseqüències. “Els tres que han tornat avui són supervivents de l'Holocaust”, va dir més tard aquell mateix dia Einav Zangauker, que encara té el seu fill a Gaza. Quan el primer ministre va expressar la seva indignació per les imatges, el líder de l'oposició Yair Lapid va respondre: “Netanyahu, acabes de descobrir que l'estat dels ostatges és terrible?”. Hamàs i els seus aliats encara retenen 73 ostatges presos a l'octubre, dels quals el govern israelià creu que almenys 34 són morts.
Des de fa temps s'acusa Netanyahu, amb algunes proves, de bloquejar deliberadament acords d'alto el foc anteriors. En una entrevista reveladora amb el Canal 12 d'Israel dijous, l'exministre de Defensa Yoav Gallant –acomiadat per Netanyahu l'any passat després de mesos de tensió– hi estava en desacord. "Aquesta oferta de principis de juliol que va acceptar Hamàs és idèntica a la que ofereix ara, però pitjor en alguns aspectes", va dir sobre l'acord d'alto el foc adoptat al gener. “Desafortunadament, hi ha menys ostatges vius. Ha passat més temps. I estem pagant un preu més alt aquí, perquè hi ha almenys 110 assassins més que seran alliberats en aquest procés”.
El trauma dels ostatges de Hamàs
Els ostatges alliberats anteriorment semblaven tenir un estat de salut més bo, encara que, segons els metges, estaven desnodrits i traumatitzats. Amb l'alliberament dels tres homes demacrats d'aquest cap de setmana, Hamàs sembla que ha volgut enviar un missatge en un moment crític. “Veure els tres ostatges aquest matí com si haguessin estat alliberats dels camps de concentració de la Segona Guerra Mundial ens hauria d'obligar a tots a accelerar l'alliberament de tots els ostatges”, va dir dissabte el veterà negociador israelià convertit en activista per la pau Gershon Baskin. El president nord-americà també va voler opinar sobre l'estat de salut dels ostatges: “Semblen haver envellit 25 anys”, va dir Trump. "Semblen literalment les velles fotografies dels supervivents de l'Holocaust. Són exactament el mateix”.
L'aspecte demacrat dels presoners palestins
L'aspecte dels ostatges alliberats aquest cap de setmana no hauria de fer oblidar tampoc l'aspecte de molts presoners palestins ni tampoc les seves declaracions. En aquest sentit, molts destaquen, en tornar a casa, que els van fer passar fam de manera deliberada. Mohammad El-Halabi, un treballador humanitari que va ser acusat el 2016 de canalitzar diners a Hamàs, en un cas qüestionat per grups internacionals de drets humans, va estar entre els alliberats a principis d'aquest mes. “El menjar no era suficient ni per a un nen petit”, va dir a la mateixa CNN. El Servei Penitenciari d'Israel, però, assegura que tots els presoners estan detinguts d'acord amb la llei i que les persones poden presentar queixes si senten que han estat maltractades.
Actualment, uns 10.200 palestins estan presos a presons israelianes, segons les dades del ministeri palestí d'Afers de Detinguts i Exdetinguts. Més d'un terç no ha passat per judici i gairebé tots han estat sotmesos a l'autoritat de tribunals militars. Al llarg dels anys, l'ONU ha estat molt crítica amb Israel pel tractament dels presoners palestins i ha assegurat que generacions senceres han suportat “privacions de llibertat arbitràries, generalitzades i sistemàtiques sota l'ocupació israeliana”. Les presons israelianes són conegudes pel maltractament als presoners palestins. Agències de les Nacions Unides, investigadors i organitzacions de drets humans han documentat detencions arbitràries, tractes inhumans i degradants, tortures i morts de palestins sota custòdia israeliana.
Tortures i abús psicològic
Eli Sharabi va tornar a néixer aquest dissabte després de passar 491 dies de captiveri en mans de Hamàs a Gaza, però el seu malson no va acabar en tornar a Israel: allà va descobrir que la seva dona i les seves dues filles havien estat assassinades als atacs del 7 d'octubre del 2023. Aquell fatídic dia, Eli Sharabi, de 52 anys, va ser segrestat per Hamàs amb el seu germà Yossi al kibbutz de Beeri. La seva dona, Lianne, i les seves dues filles adolescents, Noiya i Yahel, de 16 i 13 anys, van ser assassinades aquell mateix dia i trobades mortes dins de casa seva. Durant el captiveri, el seu germà Yossi va morir a Gaza. Sharabi era conscient d'això, però va descobrir que la seva família havia mort en tornar a Israel. "Em sento molt, molt feliç avui de tornar amb la meva família i els meus amics, amb la meva dona i les meves filles", explicava davant d'un militar de Hamàs, abans de ser alliberat. Segons el Canal 12 israelià, va ser el primer que va preguntar en arribar a Israel i, un cop allà, va ser informat de la seva mort. Els familiars, que van ser els que li van comunicar la notícia, van rebre assessorament sobre com fer-ho. Després de les primeres revisions mèdiques, el Ministeri de Sanitat israelià ha confirmat que tant Sharabi com els altres dos ostatges alliberats aquest dissabte van arribar als hospitals amb símptomes de "desnutrició severa" i després d'haver perdut molt de pes.
Segons explica el mateix portal israelià, hi ha moltes proves que revelen els ostatges alliberats sobre com han viscut els dies de captiveri. Els hospitals, on són examinats, també corroboren aquestes pràctiques. En aquest sentit, hi ha una greu preocupació sobre l'estat de salut dels que encara són captius. Especialment, després de veure els ostatges alliberats aquest cap de setmana. Els testimonis, que es revelen amb el permís de les famílies, descriuen un panorama horrorós d'abusos sistemàtics, tortures físiques i mentals i fam deliberat per part dels terroristes de Hamàs.
La família d'Alon Ohel ha dit aquest cap de setmana que han rebut el primer senyal de vida del seu fill en captivitat. En aquest sentit, saben que té una lesió a l'ull i també que havia estat encadenat durant un període prolongat de temps. Un altre testimoni dur d'un segrestat alliberat, el nom del qual no va ser publicat a petició de la seva família, revela la tortura que va patir durant més d'un any i quatre mesos a mans de Hamàs. Durant tot el període el van mantenir encadenat en un túnel fosc, amb poc aire i sense llum natural. "No podia caminar ni mantenir-me dret", diu, "i només quan em van alliberar els terroristes em van treure les cadenes i vaig aprendre a caminar de nou".
Per altra banda, el testimoni d'Or Levi, alliberat abans-d'ahir després de 492 dies de captiveri, també deixa entreveure els abusos. Tal com recull la mateixa cadena, durant un any i quatre mesos va estar descalç, retingut en un túnel fosc. El túnel era estret i baix, de manera que Or i els altres ostatges que estaven amb ell, no es podien posar drets. Ell i altres van patir abusos mentals constants. Una vegada i una altra va pensar que l'alliberarien, però al final no passava. A més, els terroristes van manipular els ostatges per simular un alliberament que no hauria passat, jugant jocs recaragolats com si es tractés, diuen, d'un "reality show". El mateix canal constata que els ostatges asseguren que quan no eren als túnels, sempre eren a llocs petits i estrets, amb poc aire i sense exposició a la llum del dia. Només en poques ocasions se'ls permetia accedir a les dutxes i havien de complaure els terroristes per poder anar al bany més d'una vegada al dia.
Les imatges vistes i el recull de testimonis que van sortint a mesura que els ostatges són alliberats de les mans de Hamàs fan emmudir la societat israeliana i posen més pressió al govern de Netanyahu. En aquest sentit, cal posar èmfasi que encara no s'ha establert com serà la segona fase de l'acord d'alto el foc perquè les converses encara no han començat. Un fet que posa més pressió de la societat cap al govern per aconseguir l'alliberament de tots els ostatges que continuen encara a Gaza, i també la reacció d'aquest en veure com tornen aquests ostatges –condicions físiques i psicològiques– després de més de 500 dies de captiveri.