El món té fronteres curioses i interessants. I després hi ha el "problema" de les Illes Diomedes. Es tracta de dues illes situades a l'estret de Bering, que separa Rússia d'Alaska, i representen un fascinant exemple de la complexitat geopolítica en àrees frontereres. Estan ubicades a tan sols 4 quilòmetres de distància entre si, però, tot i la seva proximitat, pertanyen a dos països diferents. L'illa Diomedes Major està sota sobirania russa, mentre que l'illa Diomedes Menor pertany als Estats Units. Aquesta divisió crea un repte geogràfic i un desafiament territorial.
Però a banda dels quilòmetres que les separen, encara hi ha una cosa que fa més sorprenents aquestes illes. Es troben separades per la línia internacional de canvi de data, cosa que genera una diferència horària de 23 hores entre totes dues. En termes simples, l'illa russa és l'endemà de l'illa nord-americana. Aquest fet converteix les Illes Diomedes en un exemple de contradicció temporal i geogràfica, ja que, tot i estar tan a prop, hi ha una diferència gairebé total de temps. A una banda de l'illa russa ja és un dia nou, mentre que a l'altra encara és el dia anterior.
Aquest fenomen pot semblar absurd, però ressalta la complexitat de les fronteres internacionals i les zones horàries. Paral·lelament, les Illes Diomedes tenen un significat important en la relació entre Rússia i els Estats Units. Durant la Guerra Freda, les tensions entre tots dos països van tenir el seu reflex a les fronteres de l'Àrtic, i l'estret de Bering no en va ser l'excepció. La zona va ser estratègica, no només des del punt de vista militar, sinó també pel control sobre rutes comercials i la sobirania sobre els recursos naturals a l'Àrtic. Durant l'època soviètica, les Illes Diomedes eren un símbol de la divisió entre el bloc occidental (Estats Units) i el bloc oriental (la Unió Soviètica). De fet, les illes van passar a ser una frontera delicada, tant en termes ideològics com en qüestions de control territorial.
I després de la Guerra Freda, què?
Tot i la finalització de la Guerra Freda, les illes continuen sent un punt d'interès a causa de la seva singularitat geopolítica. A partir del final de l'URSS el 1991, el control sobre les illes va continuar sent clar: Diomedes Major va quedar sota control rus i Diomedes Menor sota control nord-americà. No obstant això, a causa de la proximitat i les diferències horàries, les illes continuen representant un recordatori de les tensions passades entre els dos països, especialment en una regió que continua sent estratègica a causa dels seus recursos naturals i la proximitat a l'Àrtic. La gran pregunta, tenint en compte aquesta qüestió, és si les illes estan habitades. La Major no ho està, tret de personal militar. En canvi, la Menor té una petita població d'aproximadament 80 persones, de majoria indígena, segons alguns portals de notícies. Cal tenir en compte que les condicions de vida són extremes.
De fet, un dels aspectes més interessants i menys coneguts d'aquestes illes és el context indígena. Durant segles, els pobles nadius de la regió van habitar les àrees circumdants, creuant l'estret de Bering, que ha estat una via de migració i comerç. Els nadius d'Alaska i Sibèria compartien vincles culturals i comercials, i les illes Diomedes eren, i continuen sent, un símbol d'aquesta connexió històrica. La zona també és coneguda per la seva biodiversitat i, tant al costat rus com al nord-americà, hi ha importants interessos en la preservació de l'ecosistema local.
Hi ha conflicte actiu?
Després de dècades de tensió, actualment, les Illes Diomedes no són un punt de conflicte actiu. Però és clar, només de veure-les un ja té present la complexitat de les fronteres internacionals i la geopolítica. No hi ha disputes obertes actualment, però sí que hi ha tensions derivades de la política exterior dels dos països. De vegades, n'hi ha prou amb els controls pesquers o de seguretat marítima o recursos d'explotació, per fer saltar espurnes.
Malgrat que ja no és època de Guerra Freda —tot i les tensions permanents i creixents que hi ha al món—, hi ha elements que podrien disparar les friccions. L'escalfament global i l'increment de l'activitat econòmica a l'Àrtic podrien ser-ne una bona mostra. La zona continua sent de gran importància estratègica i qualsevol canvi en la política dels Estats Units o Rússia podria portar a noves negociacions o, potencialment, disputes al voltant de la sobirania o l'ús de recursos a la regió.