Sèrbia i Kosovo han arribat a un acord per poder desbloquejar la disputa sobre el reconeixement mutu dels seus documents d'identitat. La negociació ha comptat amb la mediació de la Unió Europea. L'alt representant d'afers exteriors i de seguretat del club comunitari, Josep Borrell, ha estat l'encarregat d'anunciar l'entesa a través de Twitter. "Sota el diàleg facilitat per la UE, Sèrbia ha acordat eliminar els documents d'entrada i sortida per a les persones amb targetes d'identitat de Kosovo i, per la seva banda, Kosovo ha acordat no introduir-los per a persones amb documents d'identitat serbis". D'aquesta manera, els serbis de Kosovo i la resta de ciutadans podran viatjar lliurement entre aquest país i Sèrbia utilitzant la seva documentació.
A finals de juliol, va haver-hi màxima tensió a les fronteres davant la possibilitat que entrés en vigor la prohibició d'acceptar els documents d'identitat i matrícules sèrbies per ser substituïdes per kosovars. Pristina es comprometia a endarrerir-ho fins al 31 d'agost després que els Estats Units i la Unió Europea convencessin el primer ministre de Kosovo, Albin Kurti, a executar aquesta pròrroga. A les seves xarxes socials, Kurti ha confirmat l'acord i ha reivindicat que "els ciutadans de la nostra República ara poden viatjar lliurement a Sèrbia com a iguals; la reciprocitat és l'esperit d'una solució justa i de principis".
Sèrbia no reconeix Kosovo
El cert és que les relacions entre Pristina i Belgrad mai han arribat a normalitzar-se. Des que Kosovo va proclamar la seva independència unilateral l'any 2008, Sèrbia no l'ha reconeguda, a diferència del que ha fet, per exemple, la Unió Europea o els Estats Units. Espanya, en canvi, és dels pocs països que tampoc reconeix Kosovo com a estat independent. L'any 1974, Iugoslàvia va reconèixer el territori kosovès com a "província independent" de Sèrbia i, tot i tenir un estatus menor que altres repúbliques com Bòsnia, Cròacia, Eslovènia, Macedònia o Montenegro, marcava perfil propi. Després de les guerres dels Balcans, Sèrbia va voler seguir controlant Kosovo fins que aquests últims van declarar la independència amb el suport de països occidentals.
Inicialment, aquesta negociació semblava condemnada al fracàs. L'alt representant diplomàtic de la Unió Europea, Josep Borrell, no obtenia resultats amb la mediació, fins al punt que va arribar a assegurar que "les dues parts seran responsables de qualsevol escalada que es produeixi". També s'havia pronunciat sobre aquesta escalada de tensió el secretari general de l'OTAN, Jens Stoltenberg, que instava els països a "tornar a l'estabilitat". A més, avisava que la Kosovo Force, una missió de pau que l'Aliança Atlàntica manté al país balànic des del 1999, estaria "preparada per intervenir" en el cas que la situació anés a més.