Fa una setmana un massiu atac de Hamàs agafa per sorpresa Israel. L'ofensiva més mortífera que mai ha executat aquest grup terrorista va començar fa només set dies i les seves conseqüències han canviat radicalment el taulell geopolític al món. Dret a l'autodefensa, respecte de les lleis de la guerra, xocs entre aliats, la mort de molts civils i milers de refugiats, aquests han estat alguns dels principals fronts en aquest conflicte que han impregnat els titulars de la darrera setmana. Ara, la imminent nova fase de l'ofensiva israeliana. Repassem què ha passat fins ara.
🔴 Guerra entre Israel i Hamàs a Gaza, DIRECTE | Última hora del conflicte amb Palestina
Un atac inesperat i sense precedents
El 7 d'octubre, militants armats de Hamàs van esquivar les diverses barreres de seguretat de les forces armades d'Israel i van entrar a diverses zones del país armats i prenent ostatges. L'atac no només va agafar per sorpresa la força militar israeliana, en especial els civils que poblaven les zones afectades. Molts d'ells van ser assassinats per Hamàs i altres segrestats i posteriorment utilitzats en l'intercanvi d'amenaces entre Hamàs i Israel.
En les primeres hores, un dels atacs de Hamàs va caure sobre un festival de música anomenat Supernova, el qual tenia lloc a pocs quilòmetres de la franja de Gaza al mig del desert. Centenars de joves es van trobar sorpresos per la incursió van compartir a les xarxes socials els fets, com també van fer els israelians en els quibuts atacats. Aquestes imatges s'han viralitzat, un concepte clau en aquest conflicte retransmès pràcticament en directe pels afectats, que com ja va passar a Ucraïna.
Poques hores després de l'inici de l'ofensiva de Hamàs, el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, va declarar que Israel estava en guerra i que els palestins pagarien un preu alt. Les amenaces de Netanyahu es van materialitzar en poques hores i es van enfocar en la franja de Gaza, que ha estat bombardejada constantment des de fa una setmana. A Gaza viuen 2,3 milions de persones, la meitat menors de 18 anys. És a dir, que en la cerca dels responsables de l'atac de Hamàs, la població civil palestina a Gaza està a la primera línia de foc. Per si els bombardejos no fossin prou, el govern d'Israel va tallar el subministrament de llum, aigua, combustible o aliments. En altres paraules: un setge total, acció denunciada per la comunitat internacional per violar els drets humans i transgredir les lleis de la guerra. Les denuncies, però, no han aturat Israel.
L'Iran i el Líban entren en escena
Aquest conflicte entre Hamàs i Israel no es limita a aquests dos únics actors. En aquests dies han entrat en escena l'Iran i el Líban. La república islàmica de l'Iran i Israel són enemics acèrrims, suposen una amenaça existencial mútua, competeixen per l'hegemonia regional i mantenen una guerra encoberta amb ciberatacs, assassinats i sabotatges. El país persa va celebrar amb felicitacions i focs artificials l'inici de l'atac del seu aliat Hamàs. Tot plegat va tensar encara més la relació entre els dos països, i més quan van arribar les primeres acusacions de complicitat d'Iran amb els atacs de Hamàs, publicades per The Wall Street Journal. Davant aquesta publicació la resposta iraniana va estar marcada pel to bel·ligerant: "Qualsevol que amenaci la República Islàmica de l'Iran ha de saber que qualsevol moviment estúpid provocarà una resposta devastadora".
Pel que fa al Líban, tenint un gran historial de males relacions amb Israel, la tensió entre els dos països es dispara diumenge, quan va començar el foc creuat entre tropes israelianes, l'organització terrorista de Hezbollah i faccions palestines. És a dir, a diferència de l'Iran, hi ha hagut intercanvi de foc amb Hezbollah al Líban, i Israel tem l'obertura d'un segon front en aquests moments. Tota l'estabilitat de la regió trontolla en un moment excepcionalment complicat.
24 hores per evacuar el nord, impossible per a l'ONU
El passat divendres, l'Exèrcit israelià va informar les Nacions Unides (ONU) que donarà l'ordre a la població del nord de Gaza d'evacuar cap al sud en 24 hores. Es tractaria de mobilitzar més d'un milió de persones en un dia. L'ONU va sentenciar que es tractava d'una fita completament impossible i aquest dissabte Israel ha ampliat fins a les quatre de la tarda el termini perquè els civils palestins abandonin el nord de la Franja de Gaza, inclosa la ciutat de Gaza. Un portaveu de les Forces de Defensa d'Israel, el coronel Avichay Adraee, ha confirmat l'obertura de "dos corredors segurs" cap al sud en direcció a Khan Yunis. "Si us preocupeu per vosaltres mateixos i els vostres éssers estimats aneu cap al sud, seguint les instruccions", ha avisat Adraee a través de les xarxes socials.
Per la seva banda, Hamàs ha animat la població a no abandonar les seves cases, però milers de palestins a Gaza han començat a evacuar la zona, amb les dificultats que suposa desplaçar-se per un terreny arrasat per bombardejos dels darrers dies.
A les portes de la catàstrofe
Actualment, la tensió per la imminent nova fase de l'ofensiva israeliana sobre Gaza centra totes les mirades. La bel·ligerant resposta d'Israel no només s'ha bolcat en els terroristes de Hamàs sinó que està posant fi a la vida de centenars de civils palestins i, a les portes d'una possible entrada al nord de la franja de l'Exèrcit d'Israel, Netanyahu no abaixa el to. Tot i que no ha donat detalls de quin serà el pròxim pas de l'ofensiva, el líder israelià ha reiterat que "això només és el començament".
En les darreres hores, Israel ha anunciat que ha matat el cap de la força aèria de Hamàs. "Soldats de l'exèrcit han identificat una cèl·lula terrorista que ha intentat infiltrar-se a territori israelià des del Líban. Un dron de les forces israelianes ha disparat i matat diversos dels terroristes", ha precisat un portaveu militar d'Israel. L'exèrcit hebreu també ha afirmat que ha posat fi a la vida del cap de la força aèria de Hamàs, Murad Abu Marad, considerat un dels cervells de l'ofensiva de dissabte passat.