Rússia es troba davant d’un dilema inquietant després dels atacs amb drons d’Ucraïna contra bases militars situades profundament dins del seu territori. El Kremlin manté el silenci oficial, esperant els resultats d’una investigació formal, però la reacció a l’espai públic rus és molt més visceral: veus pro-Kremlin clamen obertament per represàlies contundents, incloent-hi, un cop més, l’espectre d’un atac nuclear.
Els atacs han afectat especialment avions estratègics estacionats a milers de quilòmetres de la frontera ucraïnesa, cosa que ha colpejat un pilar de la capacitat dissuasiva russa. Això ha fet esclatar l’enuig als canals de Telegram afins al règim, on es demana castigar Ucraïna “sense pietat”. Alguns, com els bloguers de Two Majors, parlen directament de l’ús d’armes nuclears com una resposta lògica a aquest desafiament.
Tot i això, la reacció institucional russa és molt més calculadora. Experts i figures com l’exviceministre Vladímir Milov o l’analista Sergei Màrkov apunten que una resposta nuclear provocaria un aïllament internacional total, trencaria relacions amb aliats com la Xina i l’Índia, i provocaria conseqüències polítiques i militars irreversibles.
El context de Vladímir Putin
El context és complicat. El Kremlin ha vist com, un cop rere l’altre, Ucraïna ha aconseguit colpejar símbols sensibles: el pont de Kertx, la regió de Kursk o, més recentment, infraestructures clau dins del cor del territori rus. I tot plegat mentre les línies vermelles de Moscou es dilueixen amb el suport creixent dels aliats occidentals a Kíiv, que cada cop permeten un ús més lliure de les armes subministrades.
Això ha deixat Moscou en una posició incòmoda: el seu poder dissuasiu es qüestiona a la pràctica. I això, en una guerra que el Kremlin no pot permetre’s perdre ni en l'àmbit militar, ni simbòlic, ni polític.
Tot i que les amenaces nuclears han estat una constant en la retòrica russa des del 2022, la doctrina oficial adverteix que qualsevol atac que interfereixi amb les capacitats de resposta nuclear pot justificar una escalada. Això, almenys en teoria, posa els recents atacs ucraïnesos dins del llindar del que podria considerar-se una provocació crítica.
Però les represàlies probablement es mantindran dins l’àmbit convencional. Es parla de bombardejos més agressius sobre ciutats ucraïneses o d’un ús intensiu de drons. No perquè el Kremlin no desitgi una resposta més devastadora, sinó perquè no pot permetre’s el cost d’una escalada nuclear en aquest moment.
Malgrat això, el risc zero no existeix. En un conflicte que ja ha trencat totes les expectatives, i amb una Rússia ferida i humiliada, la possibilitat d’una resposta desproporcionada —per desesperació, ràbia o càlcul erroni— continua present. No és probable, però tampoc descartable. I aquest equilibri incòmode és el que fa que la situació actual sigui tan volàtil com inquietant.