Mariúpol s'ha convertit en una ciutat fantasma i perillosa. Perillosa perquè, tal com assenyala l'Organització Mundial de la Salut (OMS), pot ser un nou focus de malalties i brots infecciosos. La ciutat portuària és el lloc més mortífer d'Ucraïna, i tal com ha assenyalat l'Ajuntament de la ciutat al seu canal de Telegram, el Consell de Drets Humans de l'ONU ha presentat un informe sobre Mariúpol. "Des de febrer fins a finals d'abril, Mariúpol ha estat probablement el lloc més mortífer d'Ucraïna. La intensitat i l'escala de les hostilitats, la destrucció, les morts i els ferits són proves convincents de greus violacions del dret internacional humanitari i violacions greus del dret internacional”, ha dit l'Alta Comissionada de les Nacions Unides per als Drets Humans, Michelle Bachelet.
Però, quines són les conclusions de l'informe? Per ara, s'ha confirmat la mort de 1.348 civils, incloent-hi 70 nens. Però el nombre real de morts és infinitament superior. De fet, no sé sap amb exactitud quants podrien ser, però les estimacions oscil·len entre 20.000 i 24.000 persones. A més, els habitants de la ciutat han passat un mes sota setge, en soterranis, sense aigua, ni calefacció, ni atenció mèdica.
Segons sembla, un 90% dels edificis de gran altura haurien quedat destrossats i un 60% de les cases i altres construccions també haurien quedat malmesos. A més, també els hospitals i centres sanitaris haurien quedat inservibles. No hi ha hagut i encara no hi ha aigua potable, per tant, la gent ha corregut als pous, embassaments oberts i molts han mort de camí.
La ciutat ha estat sota bombardejos de tancs, d'artilleria pesant i s'han fet servir llançacoets i atacs aeris. Molts residents no han estat enterrats o no ho han estat degudament, fet que la calor i les pluges, pot estar contribuint a les infeccions i pudors. L'evacuació de civils es va dur a terme en un mes. 350.000 persones van abandonar la ciutat i estaven llestos per fer-ho a qualsevol lloc. Malgrat tot, no tots van tenir les mateixes oportunitats. Altres perquè o bé no tenien on anar, o no tenien els mitjans ni recursos, han optat per quedar-se. Un fet que, evidentment, ha tingut conseqüències.
No hi ha aigua potable
La situació a Mariúpol és crítica, l'OMS adverteix del perill de brots infecciosos. Els residents de Mariúpol al límit a causa de la manca d'aigua potable. L'alcalde Vadim Boychenko ho va explicar, també per Telegram. “Més de 100.000 persones que encara són a la ciutat no tenen accés a aigua potable. Els residents fan cua durant 4-8 hores, un cop per setmana, tal com marquen els ocupants. Estan a la vora de la mort. Aquesta és una catàstrofe humanitària. Per això, hem de fer tot el possible per obrir un corredor verd i salvar la gent”, va dir l'alcalde. Va afegir que els russos i els col·laboradors també havien restringit l'accés dels residents als aliments. Alhora, la ciutat es queda sense llum de gas i sense sistema de drenatge. Unes condicions idònies per a la propagació de malalties infeccioses, com el còlera.
Cues sota el sol per aconseguir kits d'ajuda humanitària
Prop del centre comercial Metro, les tropes russes continuen repartint ajuda humanitària i kits de menjar. Però, malauradament, no són suficients per a tots els residents. Centenars de persones es veuen obligades a fer cua sota el sol, amb temperatures properes als 31 graus aquests dies, per rebre una mica de menjar i aigua. Tal com explicava el tinent d'alcalde de la ciutat de Mariúpol, Sergiy Orlov, en conversa amb ElNacional.cat, són habituals les cues per aconseguir aliments i les baralles entre els mateixos ciutadans per la impossibilitat de fer-ho. L'ajuda és escassa, ens repeteix. En conversa amb ElNacional.cat, destaca que cada dia es reparteixen entre 100 i 200 caixes de menjar per a totes les persones que, incansablement, s'acosten cada dia al punt de trobada. Com es pot veure a les imatges, aquestes caixes d'aliments són insuficients. Cal recordar que l'única ajuda humanitària que arriba a la ciutat ve de Rússia. A Mariúpol no hi pot entrar ni la Creu Roja, ni Càritas, ni cap organització. "Pensa que hi ha unes 150.000 persones encara a Mariúpol, més o menys. I només unes 100 o 200 caixes de menjar per dia. No és suficient, la gent es baralla pel menjar".
Imatge principal: un edifici residencial completament destrossat pels bombardejos / Efe