El partit socialdemòcrata populista Smer, de l'ex primer ministre prorús Robert Fico, ha guanyat les eleccions generals avançades d'Eslovàquia aquest dissabte, amb un 23,3 % dels vots, segons l'escrutini complet. Les primeres estimacions basades en sondejos a peu d'urna havien donat inicialment com a possible guanyador al partit progressista proeuropeu PS, del vicepresident del Parlament Europeu, Michal Simecka, qui al final ha obtingut només un 17,1 % dels vots per ser segon.

El tercer partit ha estat el socialdemòcrata moderat "La Veu" (Hlas), de l'ex primer ministre Peter Pellegrini, un exaliat de Fico, amb el 14,9 %, d'acord al recompte del 99,5 % dels vots. Després d'una alta participació del 68,51 %, comparada amb el 65,80 % dels últims comicis, entren en el Consell Nacional (Parlament) un total de set partits, entre ells el nacionalista SNS, amb un 5,6 %, que ja va formar part de coalicions amb els socialdemòcrates en el passat.

La socialdemocràcia, amb un missatge social de defensa del ciutadà, assetjat per l'elevada inflació, i també amb una retòrica antimigració i crítica amb els ajuts a Ucraïna, sobretot del costat de Smer- ha calat, i disparat el seu vot, que en les eleccions de 2020 havia aconseguit només el 18 %.

Fa falta un tercer partit per a una coalició estable

Les formacions a l'esquerra de l'espectre polític, el Smer de Fico i La Voz de Pellegrini, correligionaris durant dues dècades, sumen ara el 37 % del vot, i seria suficient un tercer partit, com SNS, per formar una coalició estable. En el cas dels progressistes de Simecka, els seus socis naturals de coalició serien els liberals de Llibertat i Solidaritat (SaS), que han aconseguit un 6,3 % dels vots.

Altres llistes, com l'exgovernant OLaNo, amb el 8 %, o el partit conservador KHD, amb 6,8 %, podrien també unir-se al PS, encara que els analistes auguren que això seria més complicat, fet que dificultaria un coalició estable.

El Smer ha estat la força política dominant del país fins a 2018, quan l'assassinat d'un periodista d'investigació, que havia denunciat les relacions entre el crim organitzat i les altes esferes del poder, va causar una onada d'indignació, que va acabar forçant la dimissió de Fico.

Qui és Fico?

El veterà polític, de 59 anys, ha sabut explotar el descontentament generat entre les classes més desfavorides i en l'ambient rural per la inflació, la caiguda del poder adquisitiu i la gestió erràtica de la coalició de centre dreta, que va perdre el desembre passat una moció de censura. Fico s'oposa a les quotes de repartiment solidari de refugiats a la Unió Europea que proposa Brussel·les, promet que si governa Eslovàquia deixarà de prestar ajuda militar a Ucraïna i també que tornarà a reforçar els seus llaços amb Rússia. En el passat ha dit que l'arribada de migrants de països musulmans suposa el risc de l'entrada de terroristes, i va prometre al seu dia vigilar estretament cada musulmà que visqués a Eslovàquia.