Durant els últims deu mesos, centenars de milers d'israelians prenien els carrers cada setmana per protestar contra el govern de Benjamin Netanyahu i la seva decisió de dur a terme una àmplia reforma del sistema judicial del país.
Els manifestants es van organitzar en desenes de punts de tot el país, i en especial al carrer Kaplan de Tel-Aviv, desafiant el govern més dretà de la història de l'estat jueu. Enmig d'aquesta revolució judicial, que van considerar antidemocràtica, molts van assegurar que no es presentarien al servei de reserva voluntari a les seves unitats de l'exèrcit. Fins i tot van formar una associació de reservistes i veterans que van batejar amb el nom de "Germans d'armes", per tal de lluitar plegats contra la política del govern.
Però el dia 7 d'octubre tot va canviar. L'atemptat terrorista més important de la història d'Israel va transformar totes les prioritats. Les amenaces de no assistir a la reserva es van esvair en un segon.
Avi Sharir, un dels fundadors de l'associació, va comentar: "Enmig de l'atac vam rebre moltes trucades de ciutadans que necessitaven ajuda per sortir dels seus refugis. Els terroristes els estaven buscant per matar-los. No sabíem què fer. Així que ens vam reunir immediatament i alguns equips van començar a viatjar al sud per afegir-se a l'exèrcit i la policia en l'intent de rescatar la població civil. Posteriorment, vam començar a establir sales de control per atendre les necessitats bàsiques dels evacuats i supervivents que van escapar sense res, com ara aliments i roba".
Canvis d'objectiu després de la massacre
D'aquesta manera, el dia 8 d'octubre, aquesta ONG va canviar d'objectiu. En lloc de lluites contra el govern, ara donaven suport totalment als esforços del país en la guerra contra Hamàs, ajudant en particular amb les necessitats de la població civil evacuada. S'hi van sumar altres ONG i es van organitzar tasques de tota mena: des de roba per als evacuats, joguines per als nens, menjar, menjar per a animals, llibres, ajuda psicològica per als qui van patir trauma, etc. Totes les persones que hi treballen ho fan de manera voluntària, tot el que aconsegueixen per ajudar la població és gràcies a donacions, tant d'empreses com de particulars.
A l'edifici municipal d'exposicions Expo Tel Aviv, ens rep Guili Brenner, una jove de Tel-Aviv voluntària, que ensenya amb orgull el sofisticat nivell d'organització de l'ONG: "Persones de tots els sectors socials, especialment de la nostra ONG, són les primeres a estar tant al front de combat com aquí ajudant a la rereguarda. Fins i tot hi ha homes i dones que venen directament del servei de reserva per continuar ajudant aquí".
Després ens porta a un estacionament subterrani, on es troba el dipòsit logístic central, des d'on operen la majoria dels milers de voluntaris. No és una casualitat que estigui ubicat en aquest lloc. D'aquesta manera estan protegits dels constants atacs diaris amb coets des de Gaza que fustiguen la població de Tel-Aviv.
Guili continua la seva explicació: "Com podeu veure, un cop que un automòbil o una camioneta arriba amb subministraments, entra i després els descarrega tots. Després es classifiquen i transporten des d'aquí fins on es necessiten, segons una llista molt organitzada que vam fer amb previsió". L'ajuda és enviada en camions i cotxes privats a 200.000 ciutadans de les fronteres sud i nord d'Israel que s'han convertit en refugiats dins del seu propi país.
Crítiques al govern per la lenta resposta a les necessitats
Més enllà de la satisfacció per l'ajuda als necessitats israelians, gairebé ningú no oculta les crítiques al govern israelià per la lenta resposta als problemes a què la societat civil s'enfronta des de l'inici de la guerra.
Ben, un voluntari de 24 anys, diu de manera emfàtica: "Fa deu mesos que lluitem per la democràcia, per tenir un país millor i més just. Ens adonem que el govern no només ha abandonat la seguretat, sinó també el benestar dels seus ciutadans desplaçats. Ens trobem fent moltes coses que el govern hauria de fer. Oferim aliments, equips, tot allò que cada persona necessita al país. També ajudem l'exèrcit i també desenes de milers d'evacuats en hotels".
Entre l'assistència brindada des d'aquí, també es poden trobar caixes amb tot allò necessari per organitzar una Xivà, la setmana de dol de set dies segons la religió jueva.
Així mateix, des d'aquest centre de Tel-Aviv es desplacen per tot el país mestres i programes escolars per a nens de famílies evacuades, i sobretot psicòlegs que intenten ajudar tothom qui està traumatitzat per les sàdiques atrocitats que han viscut o vist amb els seus propis ulls. Tjelet, una voluntària estudiant de Psicologia, ens explica el següent: "Sempre hi ha un moment durant el dia en què comencen a sentir el trauma novament. Per això intentem donar-los unes primeres eines per afrontar-lo".
En els últims dies, han creat fins i tot un departament que opera en la màxima discreció per identificar les víctimes de la matança i ajudar en l'alliberament dels ostatges en poder de Hamàs. El govern no va tenir presència al país els primers dies de la guerra, tret de l'àmbit militar. Això va donar gran protagonisme a iniciatives privades com aquesta.
Una altra qüestió que es destaca és l'alt nombre de voluntaris provinents del sector de la indústria d'alta tecnologia, de la qual Tel-Aviv és una de les meques internacionals. Avi Sharir comenta sobre aquest fet: "Ens ajuda gent que coneix les tecnologies més avançades. No només programació, també ciberseguretat i intel·ligència artificial. En realitat, van ser ells que van voler ajudar i col·laborar oferint els seus coneixements".
Les ments més brillants de la ciència i la tecnologia d'Israel es concentren en aquesta organització, i diuen que quan acabi la guerra, tornaran als carrers d'Israel per lluitar pel caràcter liberal de l'estat jueu i per la pau a la regió.