Alemanya es prepara per a les eleccions federals al Bundestag –Parlament–, que se celebraran el 23 de febrer, després de la ruptura de la coalició de socialdemòcrates (SPD), liberals (FDP) i verds (Die Grünen) que ha dirigit el país des del 2021. L'actual canceller, el de les enquestes a favor dels conservadors de la CDU, liderats pel democristià Friedrich Merz. Els sondejos també pronostiquen el creixement dels ultres d'Alternativa per Alemanya (AfD), cosa que pot posar a prova la continuïtat del cordó sanitari dels dos grans partits contra l'extrema dreta. Segons destaquen les enquestes elaborades per Süddeutsche Zeitung, atorga un avantatge d'entre 8 i 9 punts a la CDU i situa a l'extrema dreta d'AfD en segona posició, cinc punts per davant de l'SPD, al qual alhora els trepitgen els talons. La tendència dels darrers dies és que la CDU i l'SPD estan cedint terreny a favor d'AfD i Die Grünen. Els liberals de l'FDP, per altra banda, podrien veure's superats fins i tot per Die Linke i per una marca d'esquerra populista i prorussa de nova creació, la BSW.
Les eleccions i els canvis que presenten
Les eleccions del 23 de febrer es regiran per la nova llei electoral que va impulsar el govern de Scholz i que va tombar parcialment el Tribunal Constitucional alemany. Un dels principals canvis és la reducció del nombre d'escons del Bundestag, de 736 a 630, per tant, la majoria necessària per ser investit canceller passa als 316 diputats. El sistema electoral alemany, per altra banda, es basa en un doble vot. És a dir, primer es tria el candidat de cada una de les circumscripcions, que sumen fins a 299. Després, el segon vot es designa a una llista tancada de partit, que determina el nombre de parlamentaris que tindrà cada partit.
L'SPD va aconseguir superar la CDU, un fet que va permetre al Scholz convertir-se en canceller. Ara bé, el descontentament entre la població alemanya ha anat creixent, especialment com a conseqüència directa de l'economia del país, a punt d'entrar en recessió. En aquest context, els ultres podrien donar el sorpasso a l'SPD, però no tenen opcions reals d'influir en la governabilitat. Tal com es fa ressò El Periódico, l'escenari més plausible que reflecteixen les enquestes seria una aliança entre la CDU, l'SPD i els verds de Die Grünen. Per la seva banda, el liberal Partit Democràtic Lliure (FDP) corre el perill de caure per sota del llindar del 5% necessari per assegurar-se representació al Bundestag.
Manifestacions contra l'AfD
Segons els organitzadors, van ser 250.000 participants, mentre que les xifres de la Policia afirmen que van ser al voltant de 160.000 les persones que van protestar aquest diumenge passat a Berlín per demanar que es mantingui l'anomenat cordó sanitari a la formació d'ultradreta AfD. El cordó sanitari és la manera com els partits marquen distàncies amb el partit d'ultradreta AfD, oficialment considerada "parcialment d'extrema dreta".
Les protestes s'inscriuen en el context de la moció que Friedrich Merz, president del partit democristià CDU, va presentar dimecres de la setmana passada al Bundestag, a favor d'un enduriment dràstic de la política d'asil. La proposta es va aprovar gràcies al suport dels vots d'AfD. Dos dies més tard, un projecte de llei en aquest sentit, també presentat pels democristians CDU/CSU, va fracassar al Bundestag. AfD va votar unànimement a favor, però no ho van fer així tots els diputats de CDU/CSU, ni del liberal FDP, segons destaca el portal de la Deutsche Welle.
L'auge de l'extrema dreta a Alemanya
Amb la història del país, un es podria preguntar per què ha crescut tant l'extrema dreta al país. Però si una cosa han sabut fer els partits de l'extrema dreta a Europa –i els populismes arreu del món– és canalitzar el descontentament del país. Mirat en perspectiva, el creixement del partit a les eleccions ha estat constant. El 2013 es va quedar per molt poc fora del Bundestag (4,7%, el llindar per entrar és el 5%), el 2017 va aconseguir un 12,6% dels vots i es va convertir, després de la formació d'una Gran Coalició entre la CDU i l'SPD, el líder de l'oposició. En els últims comicis va patir una lleugera pèrdua, amb un 10,4% dels vots. A escala regional l'evolució és més desigual. Ara bé, en els anomenats nous estats federats, és a dir aquells estats federats que formaven part de la desapareguda República Democràtica Alemanya (RDA), s'ha convertit en l'opció preferida dels votants joves i treballadors.
De fet, tal com ressalta el Salto, un 33% dels votants d'Alternativa per a Alemanya a les eleccions europees eren treballadors, un percentatge que augmenta en els casos de Turíngia (49%), Saxònia (45%) i Brandenburg (46%). El candidat de Tunrígia, on Alternativa per a Alemanya ha obtingut els seus millors resultats, és Björn Höcke, que lidera la facció més extremista del partit, anomenada Der Flügel, i que ha expressat reiteradament idees d'extrema dreta. Höcke fins i tot ha fet servir en els seus discursos expressions associades al Tercer Reich, tal com destaca el mateix portal.
Quins motius han fet créixer l'AfD?
La pregunta, aparentment simple, té una resposta complicada. Segons el Salto, hi hauria quatre elements. El primer fa referència a l'habituació. En el marc de la Unió Europea, l'ascens d'un partit d'ultradreta a un país legitima i normalitza l'ascens d'un partit d'ultradreta a un altre, especialment si es tracta en països amb un pes econòmic important i projecció internacional, com és el cas de França, o dels quals hi ha la percepció d'un estat democràtic impecable i d'un model del benestar sòlid.
El segon, destaca el mateix portal, és la gestió de l'anomenada crisi dels refugiats del 2015. Només el 2015 unes 89.000 persones es van inscriure com a demandants d'asil a Alemanya, molts procedents de països de l'Orient Mitjà afectats per conflictes, el més important dels quals aleshores era el de Síria. Les polítiques neoliberals i les polítiques d'acollida no acostumen a funcionar gaire bé quan van de bracet, per benintencionat que sigui el seu discurs. Molts municipis alemanys es van veure ràpidament desbordats per l'arribada de refugiats i sense recursos. A tot això s'hi va afegir una visió econòmica i instrumental dels refugiats i els immigrants: la idea, expressada obertament, que la seva acollida era per motius humanitaris, acompanyada d'una altra idea, expressada discretament, que servirien per suplir la manca de mà d'obra qualificada al sector industrial i serveis del mercat laboral. Aquesta conjunció va fer que molts treballadors veiessin en els refugiats futurs competidors per uns llocs de treball i serveis públics cada vegada més escassos i difícils d'aconseguir.
El tercer motiu fa referència a la crisi del model econòmic i associat al pes polític internacional d'Alemanya. Aquesta crisi d'un model que basava el creixement en l'exportació de manufactures, d'una banda, i l'estancament salarial dels seus treballadors i la manca d'inversions suficients en infraestructures i serveis, de l'altra, és el resultat de la demora en la introducció de reformes per modernitzar el sector industrial i fer el sector terciari més socialment just. Aquest model, que havia començat a donar mostres d'esgotament abans de la pandèmia pels canvis en la política econòmica i exterior dels Estats Units i per l'ascens de la Xina a primera potència econòmica, es va veure definitivament trastocat amb les sancions de la Unió Europea a Rússia en resposta a la invasió d'Ucraïna el 2022 i el seu efecte bumerang i l'explosió del gas. Precisament, tal com constata aquest mateix portal, aquests esdeveniments han portat a un increment dels preus de l'energia que ha tingut un impacte directe a les principals indústries del país, totes les quals requereixen un gran consum energètic. Com destacava la mateixa publicació, en el cas dels estats federats, les coses es viuen de manera diferent. Recentment, havien començat a “atrapar” econòmicament els d'Alemanya occidental i que des de fa anys perden població, aquesta crisi és viscuda de manera més dramàtica. I és sentida així perquè copeja a un teixit social que ja havia estat castigat per la desindustrialització dels anys immediatament posteriors a la Reunificació, un procés que avui dia molt poca gent s'atreveix a presentar ja amb l'entusiasme de fa uns anys. Un fet que assenyalen diversos experts i periodistes que han cobert aquest procés.
El quart, que pot semblar contrari a l'anterior i no acostuma a aparèixer gaire en les anàlisis sobre el fenomen d'Alternativa per a Alemanya per motius força obvis, és el xovinisme econòmic alimentat pel govern i els mitjans de comunicació alemanys durant la crisi de deute a Europa, tal com destaca el mateix digital. Durant aquests anys tant el govern com els mitjans de comunicació van difondre la idea que Alemanya era un oasi d'estabilitat, la locomotora econòmica de la Unió Europea davant d'una França decadent en tots els aspectes i d'una Europa meridional sobre la qual es van recuperar tots els tòpics pitjors. Cal recordar, en aquest sentit, el paper dels mitjans de comunicació que alimentaven la imatge que els ciutadans del sud d'Europa s'estaven aprofitant dels alemanys i la seva feina. Un fet que hauria alimentat el nacionalisme econòmic. Segons destaca el Salto, aquests elements, a grans trets, haurien contribuït a l'auge de l'extrema dreta a Alemanya.