La vida de l'Andriy ha canviat des de l'inici de la invasió russa a Ucraïna. Es fa difícil parlar amb ell, la barrera idiomàtica porta algun malentès que es resol amb certa facilitat. Té ganes d'explicar coses, tot i observar l'escena amb certa recança. "El meu dia a dia és molt ocupat, no descansem gaire. Treballem a Kíiv en dos grups. La major part del dia detenim a molts separatistes russos i russos directament". Preguntem si té constància dels vídeos que circulen per internet on alguns soldats russos diuen que no sabien que anaven a una guerra, sinó que creien que només participaven en exercicis i maniobres prop de la frontera. "No parlem amb ells, els transferim als serveis pertinents que s'ocupen d'ells, però nosaltres no hi parlem. Jo no vull parlar-hi", detalla. En conversa amb ElNacional.cat, destaca que, a banda de traslladar detinguts, també "aixequem barricades".

L'Andriy ha treballat quatre anys com a policia, sobretot, perseguint càrtels de drogues. I no s'imaginava, de cap manera, que el pitjor dels escenaris podria arribar. "El dia que va començar tot, tenia la bossa preparada per anar a entrenar. Pensava que seria un dia qualsevol. Però no. A les 5 del matí ja em vaig adonar que aquell dia no aniria a entrenar i que no faria res rutinari. Vaig tenir clar que havia de defensar el país, les llars, els ucraïnesos, saps?". I de fet, ja no ha tornat a casa seva des d'aquell dia. "Aquell dia, encara no em podria ni creure que estàvem en guerra. Vaig sortir al carrer, necessitava comprovar-ho. Al cap de dues hores, ja vaig veure que era una guerra de veritat. De veritat". I subratlla: "Crec i estic segur que vencerem els dimonis russos".

Un soldat fuma en una barricada construïda als afores de Kíiv / Efe

"De vegades dormim a terra"

Malgrat la convicció, és i es fa dur. "No tenim gaire menjar, la veritat, però ens en porten o ens en donen. Ens passem el dia fora, amunt i avall, menjar es fa difícil, de vegades". Tot i això, destaca que, de vegades, algunes famílies que marxen els donen alguna cosa. Dormir també és complicat, i no només per les possibles bombes o l'estat d'alerta permanent en el que viu des de fa 16 dies. "De vegades dormim a terra". "A l'aire lliure?", li preguntem. "No, no", somriu. "Això no, però fa molt de fred de vegades. Dormim a Kíiv o als voltants, depèn del dia, de les previsions... ja saps".

Li demanem si creu que la guerra podria canviar de rumb. Si Putin podria canviar l'estratègia que ha seguit i està seguint fins ara. Sobre la possibilitat de construir corredors d'evacuació humanitaris i que aquests siguin respectats. L'Andriy dubta. "No puc respondre a aquestes preguntes". I després un breu silenci. Potser una mica tens. Però de seguida canvia de tema. 

Membres d'un grup de defensa provant armes al centre de Kíiv / Efe

Abans de la guerra "havia competit en campionats d'arts marcials mixtes". "Tanmateix, no vaig guanyar", revela. "Quan dic 'abans' sembla que faci molts dies de tot plegat, fins i tot mesos. És com si d'alguna manera s'hagués perdut la noció del temps, no sé si m'explico". Massa bé, s'explica. "Abans que passés tot això treballàvem en esdeveniments més no ho sé, massius. Perseguint càrtels de drogues, detectant moviments. No et puc donar gaires detalls, tot i que tampoc sé si serveix de gaire, ara, no donar-te'ls", conclou. 

 

Imatge principal: un soldat ucraïnès està al mig d'un check point, als afores de Kíiv / Efe