Rússia assegura que Ucraïna ha disparat míssils ATACMS contra el seu territori. El Kremlin ha fet aquest anunci un dia després que transcendís que l’administració de Joe Biden havia accedit finalment a la petició del president ucraïnès, Volodímir Zelenski, per poder utilitzar aquest tipus d’armament per atacar objectius dins del territori rus. Però, què són els ATACMS, per a què serveixen i quin és el seu potencial?
Els Sistemes de Míssils Tàctics de l’Exèrcit, coneguts com a ATACMS, són míssils balístics de llarg abast (encara que també hi ha qui els defineix de "curt abast", partint de criteris diferents) fabricats per Lockheed Martin. Depenent del model, poden impactar objectius situats fins a 305 quilòmetres de distància amb una ogiva que conté uns 170 quilos d'explosius. Els míssils balístics s’enlairen molt més amunt en l’atmosfera que els coets d'artilleria i poden cobrir distàncies més grans. Quan tornen a terra, ho fan a gran velocitat gràcies a la força de gravetat.
Els ATACMS es poden llançar des dels sistemes mòbils HIMARS, que els Estats Units han proporcionat a Ucraïna, i també des dels llançadors M270, una plataforma més antiga enviada per països com el Regne Unit i Alemanya.
Tot i que sovint s’anomenen "míssils de llarg abast", The New York Times assenyala que aquest terme és subjectiu, i per això els descriu com de "curt abast". Tot i que poden arribar més lluny que qualsevol altre míssil ucraïnès, els ATACMS tenen menys abast que un míssil de creuer o un míssil balístic intercontinental. Aquests míssils es van desenvolupar a la dècada de 1980 amb l’objectiu de destruir objectius soviètics d’alt valor rere les línies enemigues. Eren una novetat en aquella època, ja que els Estats Units confiaven principalment en "bombes mudes" i altres municions no guiades.
Quins models d'ATACMS hi ha?
Actualment, el Pentàgon disposa de dos models principals d’ATACMS: un equipat amb munició de dispersió i un altre amb una única càrrega explosiva. Segons analistes de defensa, Ucraïna preveu utilitzar aquest arsenal per atacar infraestructures logístiques russes, amb l’objectiu de danyar les línies de subministrament i els magatzems de munició russos, especialment a la regió de Kursk. Segons sembla, l’autorització dels Estats Units per utilitzar aquests míssils estaria restringida a aquesta regió, on les forces ucraïneses encara retenen certs territoris després de la incursió russa de l’agost.
Els míssils ATACMS estan en mans d’Ucraïna des de l’any passat, gràcies al subministrament dels Estats Units. No obstant això, fins ara, Joe Biden no havia autoritzat el seu ús contra territori rus, principalment per por que Vladímir Putin respongués amb una escalada del conflicte. Zelenski ha reiterat que la seva intenció no és, en cap cas, utilitzar aquests míssils per atacar ciutats o població civil.
Aquest moviment dels Estats Units i Ucraïna s’emmarca en l’estratègia per contrarestar l’actual ofensiva russa. Segons fonts d’intel·ligència, Putin està preparant un gran assalt amb 50.000 soldats russos i nord-coreans a la regió de Kursk per recuperar els territoris que els ucraïnesos van ocupar a l’agost. Els nous míssils podrien permetre a les forces de Zelenski repel·lir aquesta contraofensiva russo-nord-coreana.