Alemanya es prepara per a les eleccions federals al Bundestag —Parlament—, que se celebraran el 23 de febrer, després de la ruptura de la coalició de socialdemòcrates (SPD), liberals (FDP) i verds (Die Grünen) que ha dirigit el país des del 2021. Les enquestes pronostiquen una victòria per a Friedrich Merz. Els sondejos també pronostiquen el creixement dels ultres d'Alternativa per a Alemanya (AfD), cosa que pot posar a prova la continuïtat del cordó sanitari dels dos grans partits contra l'extrema dreta. Per ara, les enquestes pronostiquen que seran la segona força. Els socialdemòcrates (SPD) s'enfonsarien fins a la tercera posició, amb un 16% dels vots. Els seus fins ara socis de govern, els Verds, obtindrien al voltant del 13% dels vots. Els més castigats de la coalició serien els liberals (FDP): les enquestes els donen al voltant del 4% dels vots, després de ser quarta força el 2021, amb l'11% dels vots. Les tres forces de la coalició semàfor passarien de sumar el 51% dels vots amb prou feines el 32%, cosa que elimina qualsevol opció de reeditar la seva aliança. Per a qui pitjor podrien anar les coses és per a l'esquerra anticapitalista de Die Linke (5% dels vots, segons les enquestes) i la ultraesquerra populista de BSW (al voltant del 4% dels vots). Totes dues formacions queden lluny de qualsevol opció de tenir un paper clau a l'elecció del pròxim canceller.
La importància dels comicis alemanys
L'economia més gran d'Europa s'ha contret durant dos anys consecutius, afectada pels alts preus de l'energia i la dura competència xinesa. Un fet al qual els mateixos alemanys no estan acostumats. El pròxim govern haurà de capgirar la situació i reactivar la indústria alemanya. Ara bé, hi ha importants reptes al davant. I és que l'altre pilar important, en aquestes eleccions —i el que genera controvèrsia— és la política migratòria. En aquest sentit, una sèrie d'atemptats mortals ha augmentat la pressió sobre els principals partits per reformar les normes d'immigració i asil, i ha fet augmentar el suport a Alternativa per a Alemanya (AfD). Els atacs a Múnic, Mannheim, Solingen, Magdeburg i Aschaffenburg són tots ben presents a la societat alemanya. I si una cosa se li dona bé a la dreta europea és la de canalitzar el descontentament i la preocupació de l'electorat.
Tot i que cap altre partit està disposat a deixar al govern Alternativa per a Alemanya (AfD) si assoleixen —tal com preveuen les enquestes— el segon lloc i apleguen el 20% dels vots, podrien duplicar el nombre d'escons al Bundestag. Un fet preocupant i del qual tot el Vell Continent estarà pendent.
Què explica l'augment de la ultradreta a Alemanya?
Amb la història del país, hom es podria demanar per què ha crescut tant l'extrema dreta al país. Però si una cosa han sabut fer els partits de l'extrema dreta a Europa —i els populismes arreu del món— és canalitzar el descontentament del país. Mirat en perspectiva, el creixement del partit a les eleccions ha estat constant. El 2013 es va quedar per molt poc fora del Bundestag (4,7%, el llindar per entrar-hi és el 5%), el 2017 va aconseguir un 12,6% dels vots i es va convertir, després de la formació d'una gran coalició entre la CDU i l'SPD, en líder de l'oposició. Als últims comicis va patir una lleugera pèrdua, amb un 10,4% dels vots. A escala regional l'evolució és més desigual. Ara bé, als anomenats nous estats federats, és a dir, aquells estats federats que formaven part de la desapareguda República Democràtica Alemanya (RDA), ha esdevingut l'opció preferida dels votants joves i treballadors.
De fet, tal com destaca el Salto, un 33% dels votants d'Alternativa per a Alemanya a les eleccions europees eren treballadors, un percentatge que augmenta en els casos de Turíngia (49%), Saxònia (45%) i Brandenburg (46%). El candidat de Turíngia, on Alternativa per a Alemanya ha obtingut els seus millors resultats, és Björn Höcke, que lidera la facció més extremista del partit, anomenada Der Flügel, i que ha expressat reiteradament idees d'extrema dreta. Höcke fins i tot ha fet servir en els seus discursos expressions associades al Tercer Reich, tal com destaca el mateix portal. Els alemanys triaran el pròxim 23 de febrer cap a on volen fer tirar el seu país. Si bé és cert que una cosa està clara: Europa s'ha de preparar per als possibles resultats de les eleccions. El cordó sanitari a la ultradreta ja no sembla funcionar com abans.