La sonda russa Lluna-25, la missió de la qual era ser la primera nau espacial en allunar al Pol Sud del satèl·lit terrestre, s'ha estavellat contra la superfície lunar, segons ha informat avui l'agència espacial russa, Roscosmos. "La Lluna-25 va assumir una òrbita no prevista i ha deixat d'existir com a resultat de la col·lisió contra la superfície lunar", assenyala un comunicat oficial. Segons els resultats de l'anàlisi preliminar, el motiu de l'accident ha estat "la desviació dels paràmetres reals d'impuls" calculats anteriorment. Roscosmos ha reconegut que havia perdut contacte amb la nau dissabte a les 14.57 hora local (11.57 GMT) i els intents de reprendre ahir i aquest diumenge les comunicacions havien fracassat.

L'agència, que dissabte va informar sobre "una situació d'emergència" quan els motors van impulsar la Lluna-25 cap a l'òrbita prèvia a l'allunatge, ha avançat que crearà una comissió especial per aclarir les causes del sinistre.

Totes les esperances a la sonda índia

Amb la tragèdia de l'estació automàtica russa, ara la sonda índia Chandrayaan-3 té totes les paperetes per ser la primera en allunar aquest dimecres al Pol Sud. La sonda russa s'havia de posar a la superfície de la Lluna el 21 d'agost, és a dir, dos dies abans que la sonda índia, que va ser llançada el 14 de juliol.

La sonda russa, que va partir l'11 d'agost des del cosmòdrom Vostochni, al Llunyà Orient rus, va entrar en òrbita aquest dimecres, després de cinc dies i gairebé deu hores de travessia. En tot moment Roscosmos va informar que els sistemes de la nau funcionaven amb normalitat i, de fet, va enviar a la Terra imatges de la superfície lunar i va detectar l'impacte d'un micrometeorit, entre altres fenòmens.

La Lluna-25, hereva de la soviètica Lluna-24, la tercera nau espacial en obtenir mostres de la superfície lunar l'agost de 1976, esperava trobar al satèl·lit terrestre aigua en forma de gel. Una nau soviètica, la Lluna-2, ja va ser la primera en posar-se sobre l'esmentat satèl·lit el 1959, proesa que els EUA van emular anys després amb el seu programa Ranger. La Lluna 25 comptava amb espectròmetres de massa, detectors de partícules, detectors de pols lunar, espectròmetres infrarojos i un complet sistema de càmeres capaç de gravar la superfície del satèl·lit amb intervenció humana remota. A aquesta missió el seguiran altres que arribaran a la Lluna el 2028 segons els càlculs de Roscosmos i estaran equipades amb perforadors.