Els últims sondejos de les eleccions franceses pronostiquen un bon resultat per a l'extrema dreta, però insuficient, ja que no aconseguiria la majoria absoluta. Un escenari que obre la porta a la formació d'una "gran coalició" integrada per un conglomerat de partits que s'haurien de posar d'acord per a la formació d'un nou executiu. Un total de tres sondejos, publicats entre aquest dimecres i dijous, quan falten tres dies per a la celebració de la segona volta de les eleccions a l'Assemblea Nacional, auguren per al Reagrupament Nacional (RN) entre 190 i 240 escons, una xifra que situa el partit de Marine Le Pen en la primera posició, però lluny dels 289 diputats que marquen la majoria absoluta. Tots tres situen el Nou Front Popular en segona posició i preveuen una important caiguda de la coalició del president Emmanuel Macron, Junts, que cauria a la tercera posició.
Un sondeig d'Ifop per a la cadena de televisió LCI i el diari Le Figaro pronostica entre 210 i 240 escons a RN, seguit del Nou Front Popular (NFP), que obtindria entre 170 i 200 escons; i Junts, que n'aconseguiria entre 95 i 125. Els Republicans (LR), de caràcter conservador, n'aconseguirien entre 25 i 45, però fins i tot si se sumessin a la ultradreta no arribarien a la majoria absoluta. Una altra projecció, elaborada per OpinionWay per al mitjà Les Echos, augura un repartiment d'escons similars: entre 205 i 230 per a RN, entre 145 i 175 per a l'esquerra, de 130 a 162 per a la coalició del president, i entre 38 i 50 per a LR. Finalment, una altra enquesta publicada aquest dimecres per la ràdio RTL i elaborada per Harris Interactive, és un pèl més pessimista amb la ultradreta, però es manté dins unes forquilles semblants. Així, a la formació de Le Pen li atorga entre 190 i 220 escons; al NFP, entre 159 i 183; a Junts entre 110 i 135, i als republicans entre 30 i 50.
Davant aquest escenari, l'única opció de governabilitat passaria pel que es coneix com a "gran coalició" o "front republicà", que reuniria tots els partits amb la intenció d'aïllar la ultradreta. Tanmateix, això implica que s'haurien de posar d'acord els comunistes, els ecologistes, l'esquerra de la França Insubmisa (LFI), els socialistes, els centristes i la dreta conservadora, fet que fa albirar unes negociacions, com a mínim, complicades. De moment, els diferents partits no han volgut entrar a debatre de quina forma es podria arribar a un acord d'aquestes característiques, i continuen centrats en les campanyes per aconseguir els màxims suports possibles. La líder de la ultradreta, Marine Le Pen, sí que ha rebutjat de ple aquesta idea i ha aprofitat per instar la ciutadania a triar entre "el fangar o una majoria absoluta del RN".
Agressions a candidats i el desplegament de 30.000 policies diumenge
El final de la campanya de les eleccions franceses es desenvolupa en un ambient tens, després que en els últims dies s'hagin produït agressions a candidats i membres de partits que feien campanya. El cas més sonat ha estat el de la portaveu del govern, Prisca Thevenot, que va ser atacada per un "grup reduït de joves" després de demanar-los que deixessin de fer malbé els cartells electorals. Ella va sortir il·lesa, però un militant va patir una fractura de mandíbula i una diputada va patir una ferida lleu al braç. Una candidata del RN també ha denunciat haver patit un "atac violent" en un mercat, després que un home l'empenyés després de suposadament haver-la amenaçat de mort múltiples vegades.
En aquest context, el ministre de l'Interior, Gérald Darmanin, ha anunciat un ampli desplegament policial per a aquest diumenge davant la previsió que es produeixin protestes o aldarulls després de la publicació dels resultats. Així, es desplegaran un total de 30.000 agents i gendarmes, dels quals 5.000 ho faran a París.