Avui és el Dia Internacional de Commemoració en Memòria a les Víctimes de l’Holocaust. Avui és un dia de rècord a les víctimes i rememorar que, una barbàrie com la nazi, no pot tornar-se a repetir. Les fórmules per tal de commemorar les víctimes són diverses i s’han anat adaptant segons les societats i els costums europeus. El dia no pot ser més significatiu: el 27 de gener de 1945 les tropes soviètiques van alliberar el major camp d’extermini nazi Auschwitz-Birkenau, a Polònia. 

“Qui oblida la història està condemnat a repetir-la”, deia el filòsof Jorge Santayana. Això és el que pretén evitar les Stolpersteine, recordar la història i que mai sigui ignorada. El concepte creat per Gunter Demnig significa, literalment, “pedra que fa ensopegar” i ja ha aconseguit que hi hagi més de 50.000 en un total de 21 països europeus.

Demnig va néixer l’any 1947 a Berlín i és escultor i s’ha vinculat a diversos projectes d’homenatge a les víctimes del nazisme. L’any 1992 va participar en el projecte en record del decret del 1942 que establia l’inici de la deportació gitana cap als camps d’extermini.

Les Stolpersteine són cubs de ciment i a la part superior, porta incrustada una placa de llautó on els troben dades essencials de persones commemorades. Tenen una dimensió de 10x10 cm i s’integren a nivell del sòl.

En moltes ocasions es tria com escenari el carrer o la casa de la persona commemorada, encara que també en ocasions, es fa a l'Ajuntament. El missatge que es vol donar també és doble: es pretén que el vianant es detingui i s’inclini per llegir el missatge. Aquesta inclinació equival a un gest de respecte envers la persona recordada.


Demnig va estar present en l'acte d'homenatge a Manresa

“Assumir la mort de sis milions de jueus, va més enllà de la nostra capacitat de comprensió. Si llegeixes el nom d’una persona, calcules la seva edat, mires cap a casa seva, i et preguntes darrera quina finestra vivia, aleshores l’horror esdevé un rostre”, va explicar Demnig per tal d’explicar el concepte Stolpersteine.

Aquest homenatge ha tingut una gran rebuda arreu d’Europa. Alemanya és el país que més en té però ja n’hi ha a multitud de països europeus com Àustria, Hongria, Països Baixos, Bèlgica, República Txeca, Polònia, Itàlia, Noruega... la llista és llarga.

Tothom qui vulgui pot proposar a Demnig la creació d’una Stolpersteine per un preu simbòlic. Cadascuna d’aquestes pedres, està feta a mà, una per una. A partir de l’any 2012, es va crear un web per tal d’identificar i localitzar les pedres de tota Europa.

Stolpersteine a Catalunya

Manresa va optar el passat dimecres per instal·lar-ne 21 juntament amb la visita del propi Demnig i se suma a Navàs i Palà de Torroella (Bages). Tanmateix, a l'Estat espanyol només hi ha localitats amb Stolpersteine a Catalunya. Les tres ja citades, Igualada des d'ahir dijous i Castellar del Vallés a partir d'aquest divendres.

A Navàs van instal·lar-se el 9 d’abril del 2015 a instàncies de l’Ajuntament i gràcies al llibre Silencis, República i repressió franquista, a Navàs, es va poder documentar la vida de cinc veïns que van ser deportats al camp de concentració de Mauthausen. Van ser assassinats al subcamp de Güsen.


Familiars i amics van homenatjar a Navàs les víctimes de l'Holocaust

Pel que fa a Palà de Torroella, la commemoració va fer-se el mateix dia a la colònia tèxtil, lloc on era originari Josep Soler Torrens.

En el cas manresà, el treball de recerca de dues estudiants de Batxillerat de la localitat, va servir per localitzar 18 veïns deportats als camps de concentració nazis. L’Ajuntament ha optat per aquesta fórmula commemorativa i va col·locar pedres commemoratives en cadascun dels carrers on vivien els deportats.

Víctimes del nazisme

Després de la Guerra Civil Espanyola, centenars de milers de republicans espanyols van fugir del país. Un cop les tropes alemanyes van ocupar França, molts d’aquests refugiats van ser detinguts pel règim de Vichy o pels nazis i van ser traslladats a diversos camps de concentració. Es calcula que un total de 7.000 espanyols van ser arrestats i condemnats a fer treballs forçats i més de la meitat, van ser assassinats.

Aquestes són les històries d’Antoni Barberà, Esteve Flotats, Jaume Obradors, Ramón Sala i Josep Soler, que després de fugir d’Espanya, van ser deportats a Mauthausen on van perdre la vida.

Igualada i Castellar del Vallès instal·len Stolpersteine

Coincidint amb el Dia Internacional de la Commemoració en Memòria a les Víctimes del Holocaust, que se celebra aquest divendres, diverses localitats catalanes dedicaran Stolpersteine, als veïns assassinats als camps de concentració nazis.

El Memorial Democràtic de la Generalitat i els ajuntament de Manresa, Igualada i Castellar del Vallès han decidit apostar per la col·locació de “les pedres al camí” en record dels catalans deportats i homenatjar, d’aquesta manera, a les víctimes.

La primera localitat en col·locar-les aquest 2017 ha estat Manresa que va fer-ho dimecres. Igualada ho va fer dijous i Castellar del Vallès, aquest divendres.

Igualada rendeix homenatge de manera permanent els deu igualadins deportats després de la Guerra Civil als camps de concentració nazis. Encara que aquestes plaques s’acostumen a col·locar on viuen els deportats, Igualada ha decidit col·locar-les totes juntes a l’Ajuntament.

Castellar del Vallès també instal·larà cinc Stolpersteine en representació als veïns de la localitat que van ser deportats als camps de concentració nazis.