Tal com ha explicat en reiterades ocasions la primera ministra d'Escòcia, Nicola Sturgeon (Irvin, 50 anys), una de les seves fonts d'inspiració va ser la Margaret Thatcher, popularment coneguda la dona de ferro. Ara bé, no va ser perquè simpatitzés amb les seves polítiques, sinó el fet d'estar als antípodes d'ella. "Thatcher, quan era jove, representava tot allò que estava malament en la política. Així doncs, en aquest sentit, és una de les persones que em va motivar a involucrar-me", va dir en el 2015 en una trobada de joves. En aquest context, es va adonar que la solució no era el laborisme, que dominava en la dècada dels vuitanta en aquesta regió, sinó aconseguir la prosperitat d'Escòcia a través de la seva independència.
Malgrat que les polítiques de Sturgeon no tenen res a veure amb les de Tatcher, però, com ella, s'ha erigit en un món, principalment, d'homes. L'escocesa és la primera dona a dirigir el Partit Nacionalista Escocès (SNP, en les seves sigles en anglès) i en ocupar el càrrec de primera ministra, que ocupa des del novembre del 2014.
Acèrrima defensora de la independència, va arribar a Hoolyrood (Parlament escocès) gairebé per casualitat, però des de llavors ha sortit invicta en totes les conteses electorals. El 18 de setembre del 2014, Escòcia va votar en un referèndum d'autodeterminació, en el qual es va imposar l'opció de seguir formant part del Regne Unit pel 55,3 %. Arran d'aquests resultats, el llavors líder del SNP, Alex Salmond, va dimitir i va posar com a substituta la seva delfí.
Sturgeon, que defineix el moviment independentista escocès com progressista, civilitzat i centrat, va assolir un rècord històric per l'SNP en les eleccions generals del 7 de maig del 2015. En aquella ocasió, la formació va aconseguir 56 de 59 escons que té designats Escòcia a Westminster, uns resultats que el van portar a ser la tercera força política per darrere dels conservadors i els laboristes.
Un sabor més amarg va tenir els comicis escocesos del 2016, en els quals es va imposar el SNP, però va perdre la majoria absoluta que havia assolit amb Salmond. Aquest havia obtingut 69 escons el 2011, mentre que Sturgeon va quedar-se amb 63. Amb tot, però, va doblar els vots del principal partit de l'oposició, els conservadors, que van aconseguir 31 diputats.
El Brexit, el camí cap al segon referèndum
Ara, però, si es confirmen els resultats electorals, tot apunta que l'SPN no només tornaria a arrasar en les eleccions que se celebren aquest dijous a Escòcia, sinó que també recuperaria la majoria absoluta. Les darreres enquestes pronostiquen que sumaria entre 70 i 66 escons, és a dir, per sobre dels 64 que requereix per governar en solitari.
El motiu principal d'aquesta possible victòria contundent es deuria al Brexit, que Escòcia va rebutjar amb una àmplia majoria. En aquest sentit, la marxa de la UE es va consolidar amb 52% dels vots de l'electorat al Regne Unit. En canvi, el 62% dels escocesos van optar per seguir formant part de la unió i, actualment, un 65% segueix simpatitzant amb aquesta opció.
Precisament el Brexit és el que ha disparat el suport de la independència d'Escòcia, que segons una enquesta publicada recentment per The Sunday Times, sumaria el 52% dels electors. Això ha portat a l'SNP i a Sturgeon a hissar la bandera de la independència per obrir el camí cap a un segon referèndum.
Per això, el passat mes de gener van presentar el seu full de ruta per celebrar una votació per l'autodeterminació. Aquest pla contempla la creació d'una legislació específica per poder convocar les urnes. Ara bé, a aquesta normativa li ha de donar llum verda Westminster, una cosa que ara mateix sembla pràcticament impossible, ja que el primer ministre britànic, Boris Johnson, al·lega que cal passar una generació entre el referèndum del 2014 i un possible segon.
Amb tot, Sturgeon defensa que sí que és el moment, ja que el Brexit ha canviat el context polític, social i econòmic en el qual es va fer la darrera consulta. També, assegura que Johnson no es pot negar a aprovar el que accepti el Parlament escocès i, que en cas contrari, ho portarà el govern birtànic davant la justícia.
Davant aquesta situació, la gran promesa electoral de Sturgeon és convocar aquest segon referèndum per la independència d'Escòcia i que aquesta retorni a la UE. De moment, si es confirmen les enquestes, tindrà màniga ampla per encaminar cap aquesta votació d'autodeterminació, que se celebraria a finals del 2023, una data que s'ha endarrerit per la pandèmia de la Covid.
L'ombra de Salmond
No obstant això, sobre Sturgeon s'ha instal·lat una llosa, molt pesant, que podria veure els seus somnis truncats. Es tracta del seu antic mentor i ex líder del SNP, Alex Salmond, que el 2018 va ser acusat de tretze delictes d'agressió sexual, un d'ells una violació. Per aquests fets, l'actual primera ministra va comparèixer al Holyrood davant d'una comissió ètica, en la qual es va analitzar la possible implicació del govern en aquest cas i si en tenia coneixement d'ell. En aquella ocasió, Sturgeon va relatar que havia tingut només una reunió privada i una conversa amb l'ex ministre al respecte.
Finalment, el 2020 Salmond va ser absolt en els tribunals, cosa que va obrir una investigació contra Sturgeon per veure si havia incomplert el codi ministerial i havia mentit per perjudicar el seu antic mentor, en una espècie de complot contra ell.
El prestigiós advocat irlandès James Hamilton va ser l'encarregat de dur-la a terme i el passat 22 de març va dictaminar que no existia cap indici que la líder de l'SNP hagués mentit en seu parlamentària o hagués violat el codi ministerial.
L'endemà de la resolució de Hamilton, Sturgeon es va enfrontar una moció de censura dels conservadors, que van presentar-la per l'afer de Salmond. Aquesta, però, no va prosperar. Tot plegat, encara ha enfortit més a la imatge de la primera ministra, que també compta amb el suport d'una Escòcia que vol retornar a la UE.
Per la seva part, Salmond considera que el judici en contra d'ell és fruit d'una conspiració del SNP per desacreditar-lo i ha fundat el seu propi partit, Alba que vol dir Escòcia en gaèlic. En les eleccions d'avui, tot apunta, que perdrà el pols contra la seva antiga delfí, ja que les enquestes li auguren que no obtindrà representació parlamentària.
Thatcher va estar onze anys al poder. De moment, Sturgeon en porta set. Així que, amb la més que previsible victòria, superaria els anys de mandat d'aquella política que la va impulsar a somiar i combatre amb una pròspera Escòcia independent.