La ministra principal d'Escòcia, Nicola Sturgeon, ha afirmat avui que és el "moment de decidir" sobre la independència del seu país, on el seu partit ha guanyat les eleccions amb la promesa de celebrar un segon referèndum i d'evitar la sortida de la Unió Europea (UE).

Sturgeon va avançar que "la setmana que ve" el Govern escocès publicarà "una proposta detallada i democràtica" per sol·licitar a l'Executiu britànic la convocatòria d'un nou plebiscit i va agregar que Boris Johnson "no té dret a interposar-se al camí" d'aquesta consulta.

El primer ministre ha promès que rebutjarà qualsevol petició amb l'argument que la qüestió va quedar conclosa per a almenys una generació el 2014, quan el 55 % va rebutjar la separació.

"Escòcia rebutja Johnson"

"Escòcia rebutja Boris Johnson i els conservadors i, una vegada més, li hem dit 'no' al 'Brexit'", va dir Sturgeon en una compareixença davant els mitjans a Edimburg.

La dirigent nacionalista va destacar que els 48 escons aconseguits per la seva formació (dels 59 reservats a Escòcia) deixen clar que el que els escocesos volen és "diferent de la resta del país" i va instar Johnson, el vencedor dels comicis, a "començar a escoltar".

"Westminster ha ignorat la gent a Escòcia durant tres anys. Ahir a la nit la gent d'Escòcia va dir que ja n'hi ha prou. És hora que Boris Johnson comenci a escoltar", va declarar.

Per a la dirigent escocesa, Johnson ha aconseguit "un mandat per (executar) el 'Brexit' a Anglaterra", però no "per treure Escòcia de la Unió Europea", atès que el 62% d'escocesos es va oposar a l'abandonament del club comunitari en el referèndum del Brexit.

"En primer lloc, ara està clar, més enllà de tot dubte, que l'aclaparadora majoria d'escocesos vol romandre a la Unió Europea", va precisar, tot afegint que el resultat del referèndum del 2016 "es va confirmar emfàticament" ahir a les urnes.

Després del SNP, que va tenyir del seu color groc la majoria del mapa electoral d'Escòcia, van quedar els "tories" amb 6 escons (7 menys que el 2017), seguits dels Liberals Demòcrates que van mantenir els seus 4 diputats (encara que amb un ball de circumscripcions) i el Partit Laborista, que només va mantenir un dels seus set parlamentaris.