La guerra a Ucraïna ha canviat moltes coses. I d'altres, que encara estan per canviar. Finlàndia i Suècia podrien sol·licitar ser membres de l'OTAN en els pròxims dies. De fet, Finlàndia ja ha anunciat la seva intenció d'unir-se a l'Aliança. El president de Finlàndia, Sauli Niinistö, i la primera ministra, Sanna Marin, han donat llum verda a l'ingrés del país a l'OTAN. Es tracta d'una decisió històrica que trenca més de vuit dècades sent neutral. La decisió podria anunciar-se oficialment diumenge.
L'Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord (OTAN) és una aliança militar defensiva formada l'any 1949 per 12 països, incloent-hi els Estats Units, Regne Unit i França. L'objectiu era garantir la seguretat dels estats europeus davant l'expansió russa soviètica. La seva garantia de seguretat comuna es basa en l'article 5 del tractat, que estableix que un atac a un membre és un atac a tots i compromet als membres a defensar-se entre si en cas d'agressió. Actualment, 30 països formen part de l'Aliança. A més, l'OTAN manté acords d'associació amb uns 40 països que hi col·laboren.
Per què Finlàndia i Suècia encara no són membres?
Tots dos van considerar, al seu moment, que unir-se a l'OTAN representaria una provocació per a Moscou que era innecessària. Per aquest motiu, durant molt de temps han seguit polítiques de neutralitat, no alineació. En el cas de Finlàndia, comparteix amb Rússia una frontera de 1.300 quilòmetres. Va declarar la seva independència l'any 1917, després de més d'un segle de govern de Moscou i el seu exèrcit va lluitar dues vegades contra les forces soviètiques durant la Segona Guerra Mundial i va perdre prop del 10% del seu territori. Aleshores, un acord d'amistat i cooperació mútua l'any 1948 amb Rússia va aïllar militarment Finlàndia d'Europa, tot i que després de la dissolució de la Unió Soviètica i l'entrada a la UE han permès sortir d'ombra russa.
La negativa de Suècia d'entrar a l'OTAN sembla més una qüestió ideològica. La seva política exterior s'ha centrat més en el diàleg multilateral i desarmament nuclear. I de fet, ha actuat durant anys com a mediador. A més, també va reduir part del seu exèrcit. Tot i això, les coses han canviat una mica des que Rússia va annexionar-se Crimea l'any 2014, recorda el The Guardian. Després d'abolir-lo, el va tornar a fer obligatori. Dura 11 mesos i implica tant a homes com a dones. La raó per tornar-lo a activar és que van detectar una falta de soldats. A Finlàndia, el servei militar també és obligatori, tot i que hi ha la possibilitat de substituir-ho per serveis civils. La durada varia entre els 6, 9 i 12 mesos.
I ara, què passa? Per què consideren unir-se?
Sanna Marin i la seva homòloga sueca, Magdalena Andersson, van dir el mes passat que la invasió russa a Ucraïna havia "canviat el panorama de seguretat a Europa". De fet, segons recull el mateix article del diari britànic, els finlandesos i els suecs senten cada vegada més fort la creença que el fet d'unir-se a l'OTAN els ajudaria a mantenir-se segurs. Les enquestes donen suport a la incorporació a l'Aliança. Un 75% a Finlàndia i un 60% a Suècia, destaca el rotatiu.
Ambdós països són socis de l'OTAN i ja participen en alguns exercicis. Finlàndia, segons sembla, ja compleix l'objectiu de despesa en defensa de l'OTAN, amb el 2% del PIB. I Suècia hi estaria a prop. El secretari de l'OTAN, Jens Stoltenberg, ha dit que serien rebuts "amb les mans obertes".
I Rússia què diu?
Després de l'anunci d'aquest dijous per part de Finlàndia, Rússia ja ha reaccionat. I és que ja ha advertit de "greus conseqüències militars i polítiques" que obligaran a "prendre mesures de represàlia" per "restaurar l'equilibri militar". Putin veu l'OTAN com una amenaça per a la seguretat de Rússia. I les amenaces ja han arribat. Moscou espera. Però de moment ja ha fet un comunicat on descriu el moviment de Finlàndia com un "canvi radical en la política exterior del país", segons recull la BBC. I s'hi pot llegir que "l'adhesió de Finlàndia a l'OTAN causarà nombrosos danys a les relacions bilaterals i al manteniment de l'estabilitat i seguretat". El Kremlin no ha especificat encara quines seran aquestes mesures "tecnicomilitars" que ha mencionat.
Ucraïna hi vol entrar des del 2008
L'any 2008, Víktor Iúsxenko, president del país aleshores, va començar el seu procés d'adhesió al presentar una sol·licitud d'ingrés. Tot va canviar, però, l'any 2010. Amb l'arribada al poder de Víktor Ianukòvitx, les relacions amb Europa es van refredar. Un fet que no va agradar gaire als ucraïnesos, que va començar el Maidan, posterior annexió de Crimea per part de Rússia i la guerra del Donbass. El 2017, tal com recorda El Mundo, Ucraïna va aprovar una legislació al Parlament per reactivar l'objectiu d'entrada a l'OTAN. Finalment, Volodímir Zelenski, va aprovar l'any 2020 una Estratègia de Seguretat Nacional amb la finalitat d'ingressar a l'Aliança.
Però tornant a Finlàndia i Suècia. Sobre la taula no hi ha cap decisió formal (encara). El president de Finlàndia, el primer ministre i altres ministres del govern es reuniran per prendre una decisió final sobre la sol·licitud. Després, es presentaria una decisió al Parlament perquè l'acabessin aprovant de cara la setmana que ve. Suècia està acabant de debatre què fa i segons el mateix The Guardian sembla que la decisió podria ser imminent. Dilluns es podria acabar de tancar la decisió. Per tota la resta, caldrà continuar esperant.
Imatge principal: unes bales sobre la bandera de l'OTAN / Unsplash