Suècia ha demanat a la Xina que col·labori en la investigació pel trencament de dos cables submarins la setmana passada al mar Bàltic. Els escandinaus volen aclarir el paper del vaixell de càrrega xinès Yi Peng 3, ja que es trobava a la zona en el moment de l’incident. En aquest moment, l'embarcació està ancorada en aigües internacionals entre Dinamarca i Suècia, concretament a l’estret de Kattegat, i el primer ministre suec, Ulf Kristersson, ha enviat una sol·licitud formal a les autoritats xineses per fer tornar el vaixell i “aclarir què ha passat”.

La petició formal ha arribat després que els dies 17 i 18 de novembre, unes avaries fessin saltar les alarmes a Suècia quan dos cables submarins de comunicació que uneixen quatre països de l’OTAN (Suècia, Lituània, Alemanya i Finlàndia) van quedar inoperatius. Poc temps després, Kristersson va expressar a Pequín el seu desig de fer tornar el Yi Peng 3, que havia salpat del port rus d'Ust-Lugà i es dirigia a Egipte, perquè les dades de trànsit marítim el situaven a les proximitats dels dos cables en el moment dels trencaments.

A Brussel·les, el ministre alemany de Defensa, Boris Pistorius, ha declarat que "ningú creu que aquests cables han sigut tallats per error", i que no vol creure “les versions que diuen que han sigut les àncores les que, per casualitat, han causat els danys". Per la seva part, l’excomandant de l’armada sueca Vermund Sogaard-Sorensen ha dit que “no es produeixen dos accidents en les mateixes 24 hores". Finlàndia i Suècia han iniciat una investigació preliminar per un presumpte delicte de sabotatge, mentre que la Fiscalia General de Lituània ha obert diligències per un possible acte de terrorisme.

Els països nòrdics reforcen la seva cooperació

En una roda de premsa conjunta, Kristersson i el primer ministre polonès, Donald Tusk, han signat aquest dijous un acord per incrementar la cooperació bilateral entre els dos països, especialment a l'àrea de seguretat i defensa. Els dos dirigents han participat d'una reunió amb els seus homòlegs de diversos països nòrdics i bàltics en què s’han compromès a augmentar el suport militar a Ucraïna, especialment a la indústria de defensa, així com a adquirir més munició. Tusk ha agraït la invitació de Kristersson en una piulada.

Una llarga llista de sospitosos incidents

No és la primera vegada que s’investiguen incidents d’aquesta mena. Aquesta mateixa setmana, Lituània ha acusat Rússia d’haver estavellat un avió de càrrega de DHL en el seu territori. Així mateix, un gasoducte del fons del mar Bàltic que uneix Finlàndia i Estònia, també va patir danys severs. En aquella ocasió, les autoritats d’ambdós països van al·legar que els desperfectes els va originar un vaixell xinès que va arrossegar la seva àncora pel fons marí.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!