El superdimarts, la jornada més important del procés de primàries dels dos grans partits dels EUA, ha deixat clar que el republicà Donald Trump i el president demòcrata, Joe Biden, seran els nominats dels seus partits per disputar les eleccions generals de novembre, que apunten a una contesa aspra i que pot decidir-se amb marges molt estrets. Trump, l'únic contendent de primàries amb una rival substantiva, ha demostrat aquest dimarts que l'exambaixadora de l'ONU, Nikki Haley, difícilment podrà competir contra ell en la convenció republicana de juliol, ja que Trump supera els 900 delegats i s'acosta irremeiablement als 1.215 que n'asseguren la nominació.
Haley acumula 53 delegats i només ha aconseguit imposar-se a Trump a l'estat de Vermont i el Districte de Colúmbia, amb la qual cosa, si la tendència es manté, el magnat novaiorquès podria proclamar-se guanyador matemàticament la setmana que ve. Trump ha aconseguit aquesta nit les dues grans cistelles de delegats: la majoria dels 161 delegats de Texas, en obtenir el 78% dels vots, i amb els 169 de Califòrnia, amb més del 70% de l'escrutini. En altres estats del sud Trump ha mantingut uns marges abismals, amb el 84% d'Alabama o el 77% d'Arkansas, mentre que en estats clau, com Virgínia (63%), Carolina del Nord (75%) o Minnesota (68%), marca un domini entre els conservadors dels Estats Units inèdit en dècades.
Trump necessita atreure l'electorat de centre
No obstant això, els resultats mostren també els punts febles de Trump, que té davant seu en estats com Colorado o Virgínia —més urbans, moderats i diversos— un terç de l'electorat conservador, un percentatge que és fins i tot més voluminós entre les dones. Les últimes enquestes donen més bons resultats a Haley en una hipotètica contesa presidencial contra Biden, davant la intenció de vot per a Trump, alguna cosa que demostra que hi ha un gran nombre d'indecisos a vuit mesos de les eleccions i que si vol guanyar l'expresident republicà ha d'atreure un electorat de centre, incloent-hi l'electorat afroamericà i hispà.
El debat de la immigració
Malgrat que Biden, que aquest dimarts ha dominat unes primàries sense rivals de talla amb percentatges per sobre del 80% a gairebé tots els estats, encara la campanya amb una bona situació econòmica als Estats Units, el president no sembla que hagi de poder donar protagonisme a l'eslògan de Bill Clinton a la campanya del 1992.
Trump ha aconseguit posar al centre del debat la immigració i en el seu discurs de la victòria des de Mar-a-Lago (Florida) en va parlar gairebé en exclusiva, recorrent a falòrnies i imprecisions sobre l'influx d'immigrants indocumentats. "Volen fronteres obertes i les fronteres obertes destruiran el nostre país. Necessitem fronteres i necessitem eleccions lliures i justes", va afirmar el polític de 77 anys, que avui dia continua sembrant dubtes sobre les presidencials del 2020 que va guanyar Biden.
El silenci de Haley
L'expresident republicà ha considerat que els resultats d'aquest dimarts són "concloents". En un discurs des de la seva mansió de Mar-a-Lago, ha afirmat que la nit havia estat "increïble" i ha subratllat que en aquests últims tres anys, per culpa del seu oponent, el país ha rebut "una gran pallissa". Biden, per la seva part, ha alertat de les conseqüències que Trump continuï guanyant força: "Està impulsat pel ressentiment i l'engany, centrat en la seva pròpia revenja i retribució, no en el poble nord-americà. Està decidit a destruir la nostra democràcia", ha dit, apuntant que el vot demòcrata vol uns EUA "lliures i justos".
Qui no s'ha pronunciat ha estat l'exambaixadora dels Estats Units davant de l'ONU Nikki Haley, l'única que queda a la batalla republicana contra Trump, que el cap de setmana es va imposar al Districte de Colúmbia i que aquest dimarts s'ha anotat la seva única victòria a Vermont, estat que assigna 17 delegats republicans.
Biden, castigat una altra vegada pel seu suport a Israel
Biden ha albirat aquest dimarts l'impacte que pot tenir al novembre el vot de càstig pel seu suport a Israel i la seva tèbia condemna a l'ofensiva d'aquest país sobre la Franja de Gaza. La papereta en blanc s'ha col·locat en segon lloc en estats com Alabama o Tennessee, amb percentatges preliminars que en el primer cas han arribat al 5,7% i en el segon, al 10,1% i que s'afegeixen al 13% d'estats com Michigan, amb un alt percentatge de població àrab, en les primàries de la setmana passada. A més, com ha pogut constatar EFE als centres de votació aquest supermdimarts, l'apatia dels joves en aquest procés de primàries a l'hora de mobilitzar-se per l'octogenari president es fa patent a les urnes i pot repetir-se al novembre.