Supervivents d'Auschwitz han demanat unitat davant l'ascens de l'extrema dreta i l'antisemitisme, en una cerimònia d'aquest dilluns pel 80è aniversari de l'alliberament d'aquest camp d'extermini nazi per part de l'Exèrcit Roig. Unes 2.500 persones i una cinquantena de líders internacionals s'han aplegat en un acte solemne per escoltar el testimoni d'un seguit de supervivents dels Lager alemanys, on va tenir lloc una de les atrocitats més grans de la història de la humanitat: l'Holocaust. L'acte ha tingut lloc uns quinze mesos després dels atacs de Hamàs del 7 d'octubre del 2023 i dos dies després del polèmic discurs del trumpista Elon Musk en un míting d'Alternativa per Alemanya (AfD), que va demanar els seguidors del partit neonazi "deixar enrere la culpa del passat".
Va ser l'agost del 1944 quan Marian Turski va pujar a un dels últims transports del gueto de Lódz fins al camp d'extermini nazi, on va aconseguir sobreviure el gener del 1945 a dues de les conegudes com a "marxes de la mort". Ara, forma part del Consell Internacional d'Auschwitz i ha estat el primer dels supervivents a parlar, per reivindicar les reconciliacions històriques entre nacions enfrontades en el passat, com França i Alemanya —dues parts d'un conflicte que "arriben a la conclusió que hi ha un altre camí, el compromís, per assegurar una vida segura per als seus fills, nets i les generacions futures".
"No tinguem por de convèncer-nos que puguem resoldre problemes entre veïns, perquè durant segles, en molts continents, moltes nacions, molts pobles i molts grups ètnics han tingut casa seva els uns amb els altres", ha proclamat Turski, que ha alertat que "l'odi i la incitació a l'odi" porten al "conflicte armat" i al "bany de sang". Finalment, entre l'aplaudiment del públic, ha advertit de "l'auge de l'antisemitisme", un sentiment que "va portar a l'Holocaust i les teories de la conspiració que van culpar grups socials, com els jueus, dels mals del món".
D'altra banda, a Janina Iwanska la traslladaren a un altre camp una setmana abans de l'alliberament d'Auschwitz. "Avui som aquí per recordar i honrar la memòria de les persones que van ser brutalment assassinades pels nazis", ha dit Iwanska, de 95 anys, que ha instat Europa a "no deixar-se emportar per bogeries" com les que van passar a la Segona Guerra Mundial i que van desembocar en l'Holocaust. "No s'ha de perdre de vista que un caos així pot tornar a passar a qualsevol lloc", ha advertit, abans de concloure que "som aquí per proclamar que mai més permetrem que la història es repeteixi".
Tova Friedman va ser de les persones més joves a sortir viva d'Auschwitz: tenia poc més de sis anys quan va ser alliberada juntament amb sa mare, després d'haver-se amagat entre cadàvers a la infermeria. A 86 anys, ha estat molt clara: "Tenim l'obligació d'alertar i d'ensenyar que l'odi engendra odi i l'assassinat més assassinat". Friedman ha denunciat que els valors judeocristians "s'han vist eclipsats a tot el món pel prejudici, la por, la sospita i l'extremisme", alhora que ha cridat l'atenció pel "rampant antisemitisme que es propaga entre les nacions". És així com ha defensat l'estat d'Israel, "l'única democràcia a l'Orient Mitjà", i ha fet una crida per despertar "la nostra consciència col·lectiva per transformar la violència, la ira, l'odi i la maldat que tan fort s'ha arrelat en la nostra societat en un món més humà i més just abans que aquestes forces negatives ens destrueixin a tots".
Leon Weintraub va escapar d'Auschwitz després d'aconseguir unir-se a un grup de presoners traslladats a un altre camp. Ara, a 99 anys, ha traslladat el seu dolor en veure "uniformes i eslògans d'estil nazi en marxes de tota Europa", alhora que ha denunciat que "aquests autoproclamats nacionalistes abanderen la mateixa ideologia d'odi que els nazis". La mateixa ideologia que va assassinar milions de persones, ha insistit. És d'aquesta manera que s'ha adreçat als més joves per demanar-los que siguin sensibles amb qualsevol expressió d'intolerància i de ressentiment cap als diferents pel seu color de pell, religió o orientació sexual, així com a prendre's seriosament "el que prediquen els enemics de la democràcia". "Hem d'evitar els errors dels anys trenta, quan el món no es va prendre seriosament els plans del règim nazi" contra jueus, gitanos i altres persones "considerades no aptes per viure", ha sentenciat.
Entre el públic hi ha hagut diferents líders internacionals, com el rei Felip VI, d'Espanya; el canceller alemany, Olaf Scholz; el president ucraïnès, Volodímir Zelenski; el rei Carles III, de la Gran Bretanya; el president francès, Emmanuel Macron; i el president polonès, Andrzej Duda. A tots ells, Weintraub els ha demanat que "intensifiquin els esforços per combatre els punts de vista que van portar al genocidi". "La nostra herència i ADN confirma que només existeix una raça d'humans, l'Homo sapiens", ha conclòs, per tal d'incidir en la idea que "la teoria del racisme, que és un principi fonamental de la ideologia nazi, és falsa i incompatible amb la realitat".
Una cinquantena de supervivents d'Auschwitz s'han desplaçat aquest dilluns fins a Oswiecim, la localitat polonesa on es va construir aquest camp —on es calcula que s'hi van deportar 1,3 milions de persones, de les quals 1,1 van ser assassinades (la majoria jueves)—. Conscients que potser és l'última vegada que els supervivents poden assistir a un acte així, molts països hi han enviat representació.
Els assistents han dipositat una espelma per recordar les víctimes just davant d'un vagó de tren de fusta, com els que es van fer servir per traslladar els presoners. Aquest vagó ha estat l'altre protagonista de la cerimònia, un homenatge als 420.000 jueus deportats des d'Hongria fins al camp. Friedman va arribar en un d'aquests vagons i, uns mesos més tard, es va convertir en una de les poques persones que va sobreviure a les cambres de gas: el 7 d'octubre, quan va entrar-hi, no va ser ruixada amb gas perquè la cambra havia estat sabotejada.
Tot i haver-hi arribat amb només cinc anys, Friedman recorda aquell dia: va preguntar a sa mare perquè els guàrdies les havien despullat, registrat i separat. "Busquen malalties", li va respondre, assenyalant el fum negre d'una xemeneia. Allà ho va entendre tot. Per la seva banda, Weintraub també ha compartit la seva experiència: quan va arribar, hi va haver "un procés que ens va privar de la nostra humanitat", ja que els van treure la roba i les pertinences, els van afaitar, els van desinfectar, els van vestir amb parracs i van quedar reduïts a "objectes rebutjables".
