Des de la dissolució de la Unió Soviètica, l'any 1991, només hi ha hagut tres presidents a la Federació Russa: Boris Ieltsin, Vladímir Putin i Dmitri Medvédev. Putin ha estat al poder des de l'any 2000, sigui com a president o com a primer ministre. L'any 2020, a més, es va aprovar una esmena constitucional que permet a Putin mantenir-se al poder fins a l'any 2036. 

📺🐙 La propaganda del Kremlin contraataca: "Milers d'europeus volen fugir i mudar-se a Rússia"
 

📺🐙 Els tentacles de Rússia: com funciona la propaganda?
 

És difícil determinar amb precisió quin és el suport real a Putin perquè les eleccions i les enquestes no sempre són transparents i poden estar subjectes a manipulació. Malgrat tot, algunes enquestes constaten que els suports a Putin acostumen a ser alts, entre el 60 i el 70%.

Hi ha, però, molts factors que influeixen en aquesta alta popularitat. I és que el govern rus exerceix un fort control sobre els mitjans de comunicació i la societat civil. A més, l'oposició política és gairebé inexistent per la repressió i les limitacions. Un fet que, és clar, pot influir en la percepció política i pública. Altres experts han dit al llarg dels anys que el suport a Putin també es deu en gran part a la falta d'alternatives polítiques viables i també a l'absència d'un veritable debat polític al país. 

Com funciona la propaganda de Putin?

"La propaganda russa fora de Moscou funciona de la mateixa manera que dins la capital: tot està controlat per l'estat i ofereix missatges tranquil·litzadors que els líders de Rússia tenen el control de tots els assumptes", detalla en conversa amb ElNacional.cat el director  del Centre Havighurst d'Estudis Russos i Postsoviètics de la Universitat de Miami, Stephen Norris. "El sistema Putinista ha tancat amb èxit mitjans de comunicació i ha augmentat els mitjans i mecanismes de propaganda durant els darrers 10 anys". Destaca, però, que no se sap del cert fins quin punt un "ciutadà rus normal hi creu", tot i que insisteix que "el missatge és constant i coherent i hi ha poques fonts externes per contrarestar-ho". 

"S'ha de tenir en compte que no és fàcil valorar el suport de Putin i tampoc la qualitat d'aquests", exposa Miguel Vázquez Liñan, expert en propaganda russa i Coordinador al Grup d'investigació en Memòria Històrica i Comunicació i professor de la Universitat de Sevilla. "Té sentit recordar que els suports que pugui tenir, pot ser que els tingui només perquè està al poder, és a dir, són suports, però pot haver-hi gent no disposada a donar la cara per ell".

El suport de Putin a les zones remotes del país

Rússia té un total de 17,1 milions de quilòmetres quadrats i conseqüentment, té zones molt remotes dins el seu territori. Precisament, aquestes zones remotes és on Putin té més suports. Això es deu en gran part a la percepció que el govern central de Moscou és distant i desconnectat de les necessitats i preocupacions de les regions més allunyades. 

A més, precisament en aquestes regions és on hi ha una dependència del govern central més important en termes de recursos, infraestructura i feina. Un fet que podria implicar una lleialtat crucial cap al govern. També és important tenir en compte que la propaganda estatal i els mitjans de comunicació controlats pel govern són molt influents a les regions més remotes. D'aquesta manera, poden contribuir a una imatge millorada i positiva de Putin i el seu govern. 

"Fora de Moscou, aquest missatge és encara més significatiu: la televisió domina i a la televisió els russos veuen de tot sobre el règim neonazi d'Ucraïna, la nefasta vida a Occident i l'OTAN i els suposats horrors que es troben els parlants de rus a Ucraïna", comenta Norris. "Les enquestes, que s'han d'agafar amb pinces, indiquen que el suport a la guerra de Putin continua sent fort, per tant, el Kremlin es pot sentir segur de continuar". 

En aquesta mateixa línia, Vázquez Liñan constata que "a les províncies hi ha menys teixit associatiu i organitzacions no governamentals. Hi ha també una qüestió demogràfica, és a dir, la mitjana d'edat és de majors de 55 anys, els joves són a les ciutats i cal insistir que són els joves els que es mobilitzen més. Aquests adults, perquè Rússia té una població envellida, s'informen majoritàriament a través de la televisió i, per aquí, n'ha circulat molta de propaganda en els últims 23 anys".

Així, destaca que la mobilització també podria haver afectat menys a aquestes zones perquè la població és menys jove. Ara bé, també obre una capsa de Pandora. I és que per a molts joves de província, l'única manera d'ascendir socialment és apuntar-se a la guerra, allistar-se a l'exèrcit. "Durant els anys de Putin i també de Ieltsin l'escletxa i la diferència entre la vida a les grans ciutats i a les províncies ha augmentat exponencialment. A les províncies, ascendir és molt complicat". 

📺 Norris: "És com si la guerra a Ucraïna s'hagués convertit en un 'si no ho puc tenir, ho arruïnaré tot'"
 

Ara bé, l'investigador de la Universitat de Miami també aporta una dada contundent, i és que "hi ha indicis que en regions on la mobilització ha estat alta, no donen tant suport a la guerra com abans: quan la guerra es fa més real, el suport disminueix". Vázquez Liñan, però, comenta que a priori és quelcom difícil. "Xocaria al principi perquè precisament aquestes zones remotes no destaquen pel seu teixit associatiu. No hi ha organitzacions, ara per ara, que poguessin canalitzar això".

"Un punt important són també els nivells educatius i les diferències culturals entre les grans ciutats i les províncies", continua. "M'he cansat aquests últims dies de veure repetidament un anunci on un home explicava que s'havia mort el seu fill a la guerra i que havia rebut una compensació. I que amb aquesta compensació s'havia comprat un cotxe. El cotxe amb el qual havia somiat tota la vida. S'ha d'entendre que són món radicalment diferents, la notícia era amb la compra del cotxe, no pas amb la mort del fill".

Factors que influeixen en el suport de Putin 

La propaganda estatal és més influent a les zones remotes del país perquè hi ha un menor accés a fonts d'informació alternatives. Les regions més remotes tenen menys disponibilitat de mitjans de comunicació independents i també menys accés a internet. Això vol dir que els ciutadans poden estar més exposats a la propaganda estatal i, per tant, accedir a alternatives és complicat. 

A més, aquestes zones tenen una major dependència del govern central en termes de recursos i feina. En conseqüència, la població pot ser molt més susceptible. En zones remotes, la diversitat d'opinions és menor i també hi ha menys grups de la societat civil, això vol dir que hi ha menys alternatives i crítiques al govern. 

El professor de la Universitat de Sevilla constata que aquesta situació propagandística podria revertir-se, però no serà fàcil. "Hi ha molt poques opcions i totes passen perquè a Rússia li vagin molt malament les coses". "Si comencen a passar coses, si hi ha rumors i la guerra passa i entra a Rússia, la població pot començar a pensar que quan els tocarà a ells també. I això podria estar canviant. Si a Rússia li va malament, la situació podria canviar. Només passaria si els russos senten que estan perdent". En aquest sentit, Bakhmut podria ser important, però no suficient. "Ara bé, la batalla és important perquè cada dia està als mitjans de comunicació. Podria ser un cop dur", conclou. 

 

 

Imatge principal: el president rus, Vladímir Putin, manté una reunió al Kremlin / Efe