La pilota torna a ser a la teulada del govern britànic. El Tribunal Suprem del Regne Unit ha decidit per unanimitat que el parlament escocès no té competències per convocar un segon referèndum d'autodeterminació d'Escòcia sense el vistiplau de Londres. Així, els cinc magistrats coincideixen en el fet que el parlament de Holyrood no pot tirar endavant una llei de referèndum perquè aquesta interferiria en temes constitucionals pels quals només Westminster té la sobirania parlamentària. Consideren que si bé el referèndum podria ser merament consultiu, tal com argumentava Escòcia, "els efectes pràctics" de la votació podrien ser molt negatius per a la democràcia, perquè "el resultat tindria autoritat" política encara que no es fes efectiu. En la lectura pública de la resolució, el tribunal ha assegurat que la decisió l'han pres amb celeritat no només perquè tots s'hagin posat d'acord, sinó perquè creien que era "d'interès públic" que resolguessin les incògnites com més aviat millor.
Cal recordar que el govern escocès, liderat per la primera ministra, Nicola Sturgeon, va poder evitar elevar la qüestió als tribunals en el referèndum del 2014 perquè Edimburg i Londres van arribar a un acord polític. Aquest cop, però, i davant les reiterades negatives de Downing Street a celebrar-ne un altre, Escòcia ha decidit tirar pel dret i plantejar una llei per al segon referèndum sense tenir clar si tenen les competències per fer-ho sense l'aval de Westminster. La reacció de la ciutadania al veredicte la podrem saber aquesta tarda, per quan estan convocades una quinzena de manifestacions arreu d'Escòcia. La principal tindrà lloc davant del parlament escocès, a Holyrood, on esperen concentrar 5.000 persones "en defensa de la democràcia", mentre que també hi ha organitzades mostres de suport en llocs emblemàtics de cinc ciutats europees. Segons els independentistes, és la resposta del poble escocès el què marcarà el futur del moviment.
Què havia de decidir avui el Tribunal Suprem?
L'assessora jurídica del govern escocès (la 'Lord Advocate') va elevar la llei que permetria celebrar un segon referèndum a l'Alt Tribunal després d'expressar dubtes que Holyrood tingués competències per fer-ho sense l'aprovació de Westminster. El govern d'Escòcia defensa que poden invocar una devolució dels poders de Westminster a Holyrood davant la negativa de Londres pactar-ho políticament, un veritable enigma jurídic que fins ara mai havia tingut una resposta clara per part dels tribunals. D'una banda, des del govern escocès asseguren que Holyrood sí que té la competència per convocar un referèndum, perquè això no significaria necessàriament que fos vinculant. Així, provant d'emmascarar-ho com una consulta per conèixer l'opinió de la ciutadania, la primera ministra d'Escòcia, Nicola Sturgeon, pretenia celebrar la votació sense acabar de confirmar si faria efectiu el resultat en cas que guanyés el 'sí'. D'altra banda, el govern central va argumentar durant la vista del cas que el Tribunal no podia posicionar-se sobre l'esmentada llei de referèndum, perquè el parlament escocès ni tan sols l'havia aprovat encara.
El rerefons de la qüestió era, per tant, quina és realment la relació entre Escòcia i el Regne Unit, i qui té la sobirania parlamentària quan es tracten temes sobre la pertinença a la Unió. Més concretament, el Suprem havia d'adreçar en la resolució d'avui tres preguntes concretes: 1) Si la qüestió plantejada per la Lord Advocate entra o no en l'àmbit de la devolució (el tractat d'autonomia); 2) si el Tribunal Suprem hauria de posicionar-se sobre la qüestió i; 3) si la llei del referèndum interferiria en competències reservades per al Parlament de Westminster segons s'estipula al tractat de devolució escocès.
Què s'ha decidit?
En la resolució feta pública aquest dimecres, els cinc magistrats de l'Alt Tribunal del Regne Unit han conclòs que el parlament de Holyrood no podria tirar endavant amb aquesta llei perquè implicaria legislar sobre temes constitucionals reservats a Westminster. El jutge que ha llegit la decisió ha donat la raó a la Lord Advocate escocesa en els dos primers punts plantejats: que el Suprem s'havia de pronunciar sobre la qüestió fins i tot abans que el parlament escocès aprovés el projecte de referèndum i que aquesta era una qüestió que afecta la constitució no-escrita del Regne Unit. Quant al tercer punt clau, no ha coincidit amb el govern escocès, perquè els "efectes pràctics" de la celebració d'un referèndum, encara que sigui merament consultiu, podrien afectar la qualitat democràtica de la Unió, i el resultat de la consulta acabaria tenint "autoritat política". Davant la incertesa que aquesta situació generaria en termes polítics i jurídics, el Tribunal ha decidit prevenir abans que curar i afirmar que la llei proposada interferiria en competències que el parlament escocès no té, segons l'estipulat al tractat de devolució de 1998.
I ara, què?
Segons el que ha anat dient en els darrers mesos d'ençà que va anunciar un referèndum l'octubre del 2023, el pla B de Nicola Sturgeon davant la negativa del Suprem és tractar les pròximes eleccions generals del Regne Unit el 2025 com un referèndum de facto. Amb tot, sembla que la primera ministra confia en el poder polític per negociar amb Londres un segon referèndum, ja sigui amb la pressió que generaria una consulta no-vinculant, o una campanya electoral centrada a fer efectiva la independència.