El president del Tribunal Suprem dels Estats Units, el conservador John Roberts, li ha fet una estirada d'orelles al president dels Estats Units, Donald Trump, després dels seus atacs contra el jutge federal que va bloquejar l'aplicació d'una llei del segle XVIII, amb la qual el mandatari va ordenar expulsar a més de 250 suposats integrants de la banda Tren de Aragua cap a El Salvador. Trump va acusar el jutge James Boasberg de ser un "llunàtic de l'esquerra radical" i va demanar que fos destituït.
El magistrat de l'alt tribunal nord-americà ha donat un toc d'atenció al president, que recorre sovint a amenaçar d'usar l'impeachment contra els jutges contraris a les seves posicions. "Durant més de dos segles, s'ha establert que el procés de destitució no és una resposta apropiada al desacord relatiu a una decisió judicial. El procés normal de revisió en apel·lació existeix per a aquest propòsit", ha assegurat Roberts en un comunicat. El moviment de Roberts, que no sol emetre aquest tipus de comunicats, podria ser vist com una manera de frenar a Trump i als seus en les seves peticions de destituir els jutges que es pronuncien en contra seva, en un intent de continuar tibant els límits de la separació de poders.
El 2018, durant el primer mandat de Trump, el magistrat i el mandatari ja van tenir una picabaralla després que aquest últim ataqués a un jutge que va dictar en contra de la seva política d'asil. A més de les crítiques a alguns jutges, els seguidors de Trump també han atacat a la magistrada del Suprem, Amy Coney Barrett, que va ser nomenada pel republicà el 2020, després que aquesta votés al costat de Roberts i els jutges liberals en contra d'una de les mesures de l'administració Trump per congelar fons per a ajuda internacional.
L'estira-i-arronsa entre Trump i el jutge federal per les deportacions
Tot aquest episodi va començar aquest dissabte després que el president estatunidenc invoqués la llei d'Enemics Estrangers de 1798, només utilitzada fins ara en temps de guerra, argumentant que els EUA estava sofrint una "invasió" de la banda criminal veneçolana Tren de Aragua, encara que no va presentar proves.
Trump, havia signat aquest decret en secret el divendres, el va fer públic dissabte. Aquesta norma dissenyada per ser invocada si els EUA entren en guerra o si una nació els envaeix o amenaça de fer-ho. Aquesta permet detenir o deportar els ciutadans d'una nació enemiga sense audiència prèvia i, d'acord amb aquesta llei, tots els veneçolans més grans de 14 anys que es consideri que pertanyen a aquesta banda, es trobin als EUA i no estiguin naturalitzats o siguin residents permanents legals, estan subjectes a ser detinguts, retinguts i expulsats en qualitat d'enemics estrangers. En les dues guerres mundials, es va aplicar aquesta llei per justificar la detenció i expulsió de migrants alemanys, austrohongaresos, italians i japonesos.
Abans de la seva invocació, el jutge Boasberg ja n'havia prohibit preventivament l'aplicació contra la deportació de cinc veneçolans, i poc després va ampliar el seu veto per tal de cobrir tots els no ciutadans sota custòdia dels Estats Units que estarien subjectes a aquesta normativa. El magistrat va detallar en la seva ordre, en vigor durant catorze dies o fins a un altre avís, que qualsevol avió amb aquestes persones a bord, que s'hagués d'enlairar o que ja fos a l'aire, havia de tornar als Estats Units, fet que no s'ha produït en aquest cas. Mentre el jutge Boasberg n'estudiava la legalitat, el president estatunidenc ja va ordenar que s'enlairessin dos vols des de Texas destí El Salvador, segons va confirmar una investigació de The Washington Post. Tot i que Boasberg va ordenar, verbalment i per escrit, que els avions tornessin als EUA fins que es resolgués el litigi, deu minuts després de l'ordre, encara va sortir un tercer vol cap al país centreamericà.
Qui ha rebut els veneçolans expulsats ha sigut el president d'El Salvador, Nayib Bukele, s'ha ofert a empresonar-los ha confirmat l'internament de 238 d'ells en una presó de màxima seguretat del país. En aquest context, les últimes setmanes, el líder salvadorenc havia sol·licitat l'enviament de "dos perillosos líders" de la banda centreamericana Mara Salvatrucha (MS-13) "i 21 dels seus integrants més buscats perquè compareguin davant la justícia al seu país", una condició que el cap de la diplomàcia estatunidenca ha afirmat que s'ha complert.