L'arxipèlag de les illes Svalbard està a gairebé 1.000 quilòmetres de Tromsø, la ciutat més septentrional de Noruega, i l'habiten només unes 3.000 persones. Fa un temps, es van fer famoses perquè va córrer per les notícies que a Svalbard no s'hi pot ni néixer ni morir. A causa del permagel, no és possible enterrar els cossos perquè no es descomponen. Hi ha un cementeri, però no accepta nouvinguts des de la dècada del 1950. Pel que fa als naixements, doncs, tampoc és possible. Quan una dona està embarassada, ha d'anar al continent per tenir la criatura.
Però a Svalbard passen coses. Rússia les ha utilitzat repetidament per experimentar amb diverses provocacions. I ara, el Kremlin ha acusat Noruega de militaritzar l'arxipèlag, amb la qual cosa crea un possible pretext per a una acció militar. Clarament, i sense massa discussió, Svalbard és un lloc remot i fred. Però té peculiaritats. L'arxipèlag està ubicat estratègicament i Rússia bé podria decidir fer-lo servir com a cas d'estudi.
Svalbard ha estat habitat per humans des que els baleners van descobrir l'arxipèlag al segle XVII, recorda el portal Politico Europe. I després del descobriment de carbó a finals del segle XIX, l'atractiu de les illes va augmentar encara més. De fet, va créixer tant que les nacions del món van haver de decidir a quin país pertanyeria Svalbard, i el guanyador va ser, com calia esperar, Noruega, el país més proper, encara que estan separats per més de 900 quilòmetres de distància. Al Tractat de Svalbard —signat per Noruega, Estats Units, el Regne Unit, Suècia, Japó i un petit grup de països més el 1920—, Noruega va rebre l'arxipèlag i, a canvi, es va comprometre a permetre que els ciutadans i empreses dels altres països signants residissin, treballessin i operessin allà. També es va comprometre a no militaritzar Svalbard.
Rússia mai no ha tret l'ull de sobre a Svalbard
La Unió Soviètica va signar el tractat el 1935 i va organitzar una presència soviètica centrada en les mines de carbó que hi explotava. De fet, els soviètics van construir un petit municipi que va funcionar com una mini Unió Soviètica fins a 1998, quan Arktikugol, de Rússia, va tancar les seves mines de Svalbard. I en conseqüència, Pyramiden, la mini URSS, va ser abandonada. Ara és una ciutat fantasma amb pocs canvis des del 1988.
Però hi ha una mica de trampa. Rússia no va abandonar completament Svalbard. Els darrers anys, tal com explica el portal Politico Europe, funcionaris russos i altres representants han dut a terme diverses manifestacions a l'arxipèlag. Per exemple, el 2015, el viceprimer ministre Dmitri Rogozin, sancionat per Occident, va desembarcar a Svalbard sense permís de Noruega i es va burlar dels noruecs a les xarxes socials. Posteriorment, el 9 de maig de 2023, els russos van realitzar una desfilada militar del Dia de la Victòria encapçalada pel seu cònsol general. El Barents Observer va informar que, l'any passat, el director d'Arktikugol i altres van col·locar banderes soviètiques a Pyramiden.
Militarització de Svalbard?
En aquest context permanent, i ple d'estira-i-arronses, el Kremlin ha emès una queixa contra el que anomena la militarització noruega de Svalbard. En una reunió amb l'ambaixador de Noruega a Rússia a principis d'aquest mes, alts funcionaris del Ministeri d'Afers Estrangers de Rússia van assenyalar que “contràriament al règim legal internacional establert pel Tractat de Svalbard de 1920, que preveu el desenvolupament exclusivament pacífic de l'arxipèlag i prohibeix l'ús del seu territori amb la participació dels EUA i l'OTAN”, ha informat l'agència russa TASS. L'agència estatal de notícies també va citar el ministeri afirmant que “a l'arxipèlag funcionen instal·lacions de doble propòsit que permeten, juntament amb les tasques civils, executar tasques militars, incloses operacions de combat al territori de països tercers”.
Els fets, però, són aquests: les illes Svalbard no estan involucrades en la “planificació militar i política” de Noruega. No hi ha cap ús militar noruec a l'arxipèlag, i especialment cap ús similar per part de l'OTAN o els Estats Units; el mateix no es pot dir de Rússia, que el 2017 un helicòpter rus es va estavellar prop de la segona ciutat més gran de Svalbard, Barentsburg.
Rússia: un nou conflicte a la vista?
Rússia sembla que, tot just ara, troba a faltar els dies de glòria soviètica a Svalbard. Com ja és sabut, al Kremlin li agrada provocar i sembla que, tal com recull la publicació, podria haver trobat amb l'arxipèlag noves maneres d'afirmar-se i soscavar Occident. Així, ara acusa Oslo de violar el Tractat de Svalbard, Rússia s'ha donat l'opció de respondre a aquesta suposada violació. És una mesura que segueix l'exemple de Moscou a Ucraïna, on, diverses vegades, ha afirmat que el que fa és respondre als atacs de Kíiv. Noruega, evidentment, pot dir que no està violant el tractat. Ara bé, quines opcions té Rússia de contestar a la suposada infracció? És clar que és impossible de predir què hi ha al cap de Vladímir Putin. El que queda clar és que, si finalment acaba passant alguna cosa, no es quedarà només allà. Caldria veure com respondria la Unió Europea o l'OTAN si Putin decidís fer alguna cosa. Fins i tot, els Estats Units.
Un punt geopolític clau
Svalbard és un arxipèlag sota sobirania de Noruega. És el lloc habitat més proper al pol nord i la zona zero de l'escalfament global. La zona s'ha convertit en els darrers anys en clau a la geopolítica, en el marc de l'actual confrontació entre Occident i Rússia i dels interessos de les potències. Les relacions entre Longyearbyen, la localitat més important de Svalbard, i Barentsburg, el principal assentament rus, estan congelades des de la invasió d'Ucraïna, recorda el portal de RTVE. El territori és clau per a la seguretat i la defensa russes perquè la seva ubicació podria ser fonamental per a l'OTAN per controlar la flota russa del Nord, en cas de conflicte obert. Per això la necessitat i importància per al Kremlin de conservar els assentaments i, fins i tot, augmentar-ne la presència.