Taevaskoja. Koht kus taevas puudutab maad o on el cel toca la terra. Només baixar de l'autobús –gratuït–, aquest missatge ja és premonitori del que un pot trobar-se. Taevaskoja és una localitat petita del municipi de Põlva, a Estònia, amb una població censada a finals del 2011 de 89 habitants. Ara, podrien ser-ne menys. Cases escampades, distància prudencial, verd, arbres, natura i silenci. Molt silenci. Es troba tot just al centre del comtat, prop dels rius Ora i Ahja, de la frontera amb el comtat de Tartu i al sud-oest del llac Peipus.
Els prop de tres autobusos que hi passen al dia i un parell de trens, ja donen una idea de la pau que s'hi pot trobar. Malgrat tot, hi ha un restaurant-cafeteria, una estació de bombers, i un càmping. Cal mencionar que l'estació de tren és igual de pintoresca que la de la parada de l'autobús. Colors i natura. Una bona combinació.
Suur Taevaskoda
El primer que deixa amb la boca oberta són els arbres. Són tan alts que costa de mirar-los amb un primer cop d'ull. Cal resseguir-los una bona estona per veure'n les arrels i les fulles de la copa de l'arbre. I uns arbres tan alts, fan que tu et sentis ben petit, però alhora connectat. El silenci i la pau que s'hi respira, fan el camí més fàcil. Deixant la poesia a banda, la zona ofereix diferents rutes, la majoria d'elles fàcils i assequibles per assaborir el verd de la natura. Això sí, cal tenir en compte que a Estònia hi ha 34 tipus diferents de mosquits i que són autèntics devoradors de cames, braços i fins i tot caps. Un bon repel·lent sempre ajuda a mantenir la calma i fer-los fora.
Passejant a la recerca de Suur Taevaskoda, saps que has trobat el camí correcte quan visualitzes, de sobte, unes 154 escales. Impressiona. Suur Taevaskoda és un lloc especial, on la majoria respecta un silenci sepulcral per observar el panorama. La traducció podria ser quelcom similar a "gran menjador del cel" i és un dels llocs de més interès natural i popular d'Estònia. De fet, s'omple de turistes a l'estiu. I també a l'hivern, que cobert de neu, resulta espectacular. Es tracta d'un penya-segat de gres arenós que s'aixeca uns 22,5 metres des de la superfície del riu, malgrat que l'alçada relativa total de la paret és de fins a 38 metres.
Caminant una mica, s'hi pot veure una roca amb el nom de Nõiakivi, coneguda com la pedra espia (Salakuulaja kivi). La llegenda diu que un espia enemic, enviat per sentir les converses dels líders populars, es va amagar darrere d'aquesta roca i com a càstig per les seves accions, va ser convertit en pedra.
A poques passes, s'hi troba Väike Taevaskoja, un penya-segat de gres arenós. Més petit, tal com indica el nom, i fa uns 13 metres. Al llarg dels anys, s'han creat molts contes populars i llegendes fascinants sobre els penya-segats tan peculiars de la zona i altres objectes de Taevaskoja. A mesura que es va avançant per un dels recorreguts, hi ha diferents plaques d'informació que expliquen curiositats com aquestes. Està ple de llegendes, misteris i calma.
Emaläte o l'aigua cristal·lina que surt d'una roca
Veure aigua d'una font freda i clara que surt de les profunditats d'una cova de roca és de les poques coses que fa concentrar més gent en aquesta àrea de pau i tranquil·litat. S'origina en una cova i surt aproximadament entre 4 i 4,5 litres per segon. Emaläte és la font més gran i segurament alimenta altres fonts de la zona, precisament per aquest motiu, té la referència maternal. Just a tocar, els visitants acostumen a deixar una polsera, una goma de cabell o un objecte seu penjant d'un arbre, tot desitjant alguna cosa. Cal esperar per saber del cert si s'ha complert o no. El que segur que es compleix és la tranquil·litat, l'aire pur, la calma i el silenci que s'hi respira. Definitivament, Taevaskoja pot ser un parèntesi penjat de l'absurd, i etern.
Imatge principal: un dels camins de Taevaskoja / Anna Solé Sans