Els talibans van reprimir dimecres la seva primera revolta civil des que diumenge van proclamar la seva victòria a l'Afganistan, en enfrontar-se a centenars de manifestants que demanaven mantenir la bandera nacional i no substituir-la per la insurgent.

La protesta per la bandera va tenir lloc a Jalalabad, capital de la província oriental de Nangarhar, quan "els manifestants van voler penjar la bandera tricolor nacional, en vigílies [de l'aniversari] de la independència de l'Afganistan de l'Imperi Britànic," va explicar a Efe un testimoni, que va demanar l'anonimat.

Els talibans van reaccionar "disparant a l'aire" i colpejant alguns dels presents, entre els quals periodistes, mentre demanaven que la substituïssin per la bandera blanca inscrita amb la declaració de fe islàmica, que representa el seu Emirat Islàmic.

Mediació de líders tribals

Però després de la mediació de líders tribals, els insurgents van acceptar finalment que es pengés la bandera "fins que s'estableixi el nou govern" talibà, resolent-se així un conflicte que va deixar almenys dos morts i diversos ferits, segons recull la premsa local afganesa.

Després de la caiguda de Kabul diumenge passat en mans dels talibans, com a part d'una ràpida ofensiva que en poc més d'una setmana va aconseguir fer seu el control de gairebé tot el país, molts afganesos es van sorprendre que al principi els insurgents mantinguessin la bandera tricolor afganesa onejant.

Tanmateix, sembla que no ha estat més que un miratge, i a poc a poc avança la bandera blanca talibana a l'Afganistan, com es va poder veure ahir en la primera roda de premsa en públic en dues dècades de guerra del principal portaveu insurgent, Zabihulla Mujahid.

Ghani és als Emirats Àrabs

Mentre els talibans s'assenten al país, el deposat president afganès, Ashraf Ghani, va defensar aquest dimecres la seva ràpida fugida de l'Afganistan, en assegurar que ho va fer per evitar un "vessament de sang", i va negar les acusacions que s'hagués escapat amb grans quantitats de diners, com s'ha comentat.

"Si em quedo, hauria estat testimoni d'un vessament de sang a Kabul. La meva missió era que, per ànsies de poder, Kabul no es convertiria en cap altre Iemen o Síria", va assegurar Ghani en la seva primera intervenció pública des que va fugir diumenge de l'Afganistan.

Després de moltes especulacions, el deposat president afganès també va confirmar que es troba als Emirats Àrabs Units, com havia anunciat aquest país només unes hores abans, després que s'especulés amb la presència de Ghani al Tadjikistan, que fa frontera amb l'Afganistan, Uzbekistan i, fins i tot, Oman.

L'expresident afganès va assegurar també que la seva marxa del país va ser molt ràpida i sense poder de reacció, en la qual "les forces de seguretat ho van tenir tot en les seves mans, sota el seu control, "de manera que amb prou feines" hi va haver temps per portar res amb ell i "lamentablement" fins i tot va haver de deixar darrere seu "documents confidencials".

Així, que es digui "que em vaig emportar diners és una cosa que no té cap mena de fonament, són mentides, i es pot esbrinar la seva falta de fonament pels funcionaris de duanes i altres autoritats", va remarcar, després que s'arribés a dir que es va emportar a l'aeronau baguls atapeïts de diners.

Caos a l'aeroport

A qui els costa molt més agafar un vol d'evacuació és als milers d'afganesos que es concentren als voltants de l'aeroport de Kabul, víctimes del caos i la falta d'organització, que fan gairebé impossible entrar al recinte, fins i tot per a aquells que han estat convocats per les ambaixades.

"Estic passant aquí els dies i les nits més difícils de la meva vida", reconeix a Efe entre llàgrimes Bashir, de 41 anys, pare de sis fills. Cada vegada que intenten apropar-se a la porta, diu, els guàrdies de seguretat els empenyen de tornada.

Milers de persones, entre les quals nens i ancians, arribats de Kabul i d'altres províncies afganeses, passen els dies i les nits davant les portes tancades de l'aeroport, perquè només uns quants, després de llargues hores sota el sol amb empentes, caigudes i un tornar a aixecar-se, aconsegueixin entrar.

I és que cada pocs minuts una estampida fa que desenes de persones, debilitades per la calor i les llargues hores d'espera, caiguin inconscients empeses per la multitud, mentre els nens criden i ploren i els seus familiars tracten d'evitar que els trepitgin.

A l'entrada només uns quants soldats nord-americans i afganesos que es van negar a rendir-se als talibans eviten que la multitud s'abalanci sobre la porta, però ningú no prova de facilitar el pas per un coll d'ampolla pel qual és gairebé impossible accedir.

 

Imatge principal: Milicians talibans als carrers de Jalalabad / Efe