Ciutat de Mèxic és un dels centres tauromàquics més importants del món, on s’ubica  la plaça de toros més gran que existeix, la Plaza de toros Monumental, coneguda com la Plaza México, que ha arribat a reunir fins a 48.000 aficionats. Aquesta icona de la tauromàquia, però, no tornarà a acollir corrides de toros tradicionals, en les que es mata i es fereix al toro, gràcies a una llei que dimarts va aprovar el Congrés de Ciutat de Mèxic. La legislació, que va ser aprovada amb 61 vots a favor i 1 en contra, estableix la prohibició de fer mal o matar als toros per entreteniment, tant a dins com fora de les places.

La llei introdueix el concepte de “tauromàquia sense violència” i inclou, entre altres mesures, la prohibició de l’ús d’objectes punxaNts que puguin ferir els animals, com banderilles, espases o llances. També limita el tems que un toro pot romandre a l’arena a 10 minuts, amb un límit de sis exemplars per esdeveniment. També obliga a protegir les banyes del toro per evitar ferides a altres animals o al matador, i també restringeix als toreros la utilització d’altres utensilis que no siguin els capots i muletes. Totes aquestes mesures busquen protegir la vida i la integritat física dels animals, abans, durant i després de les corrides, i estableix que els toros o els novells hauran de ser retornats a les ramaderies després de l'espectacle.

EuropaPress 5564175 november 2023 angeles california united states striking sag aftra members
Partidaris dels drets dels animals, a les portes del Congrés de Ciutat de Mèxic (Europa Press)

La legislació, que ha comptat amb el suport de la presidenta del país, Claudia Sheinbaum, que va qualificar les corrides sense violència com un "avenç molt important", ha enfrontat als defensors dels drets dels animals, partidaris de la mesura, i als aficionats taurins i toreros, que van protestar aïradament contra la decisió i fins i tot van intentar trencar una barricada policial davant el Congrés de Ciutat de Mèxic. Envoltats de policies antidisturbis, els animalistes van celebrar l’aprovació de la llei, que consideren un gran pas cap al camí d’aconseguir l’extinció total d’aquests espectacles, mentre que el sector taurí al·lega que aquesta llei posa en perill molts llocs de treball.

Els legisladors han buscat precisament un equilibri entre els partidaris dels drets dels animals i protegir el seu benestar, i poder mantenir les corrides i els espectacles, encara que sense sang, per garantir la continuïtat de la indústria i que els que viuen de la tauromàquia mantinguin les seves feines, entre ells, els que venen menjar o objectes de marxandatge al voltant de la Plaza Mèxico. Precisament, els promotors de la Plaza van alertar, en un comunicat previ a la votació, que eliminar les corrides tradicionals suposa una “clara amenaça contra una de les tradicions culturals més arrelades del nostre país”, i que aquests canvis “desvirtuen per complet la seva essència i van en contra del cor i els principis d’aquesta tradició".

 

El diputat Víctor Romo va argumentar que la iniciativa de corrides de toros sense sang "assoleix la justa mesura" entre els interessos de taurins i animalistes. "No busca la desaparició de la tauromàquia, sinó la seva evolució. Aquesta reforma proposa la transformació de la Plaza México en un espai on respectem els éssers que senten”. L'alcaldessa de Ciutat de Mèxic, Clara Brugada, del partit governant Morena, va celebrar "amb gran alegria" el resultat de la votació i va afirmar que la decisió convertiria la capital mexicana en un lloc "que respecta els drets dels animals".

Els precedents

Cal recordar que no és la primera vegada que es prohibeixen les corrides de toros en la Plaza de México. Després d'una disputa legal promoguda per Justicia Justa, una organització civil que defensa els drets humans, un jutge federal va prohibir en el 2022 les corrides en la plaça més gran del món basant-se en el fet que les corrides violaven el dret a un medi ambient saludable i un entorn sa i sense violència. La resolució del jutge Jonathan Bass establia que la suspensió "beneficia a tota la societat" i que no vulnerava "l'ordre públic" ni afectava "l'interès social". 

A conseqüència de la decisió judicial, la Plaza México va anunciar la cancel·lació de la Temporada Grande 2022-2023 i va marcar una fita històrica en la tauromàquia mexicana. L'empresa Tauro Plaza Mèxic i el Govern de Ciutat de Mèxic van tenir 10 dies hàbils per impugnar la decisió davant d'un tribunal col·legiat i la Suprema Cort de Justícia va acabar revocant la suspensió mentre es decidia el cas, i les corrides de toros van tornar, però posteriorment, una altra jutgessa federal va imposar una nova prohibició, a petició d'una organització de drets dels animals, fins que el 2 de febrer de 2024, un Tribunal Col·legiat de Ciutat de Mèxic va revocar la suspensió provisional, confirmant el dret de l'empresa a continuar les activitats taurines a la Plaza México.

 

Ara, però, la legislació aprovada aquest dimarts suposa una nova estocada. Aquesta llei només té una validesa a Ciutat de Mèxic, però en el país ja hi ha altres estats que havien adoptat mesures similars. Des del 2013, cinc dels 31 estats de Mèxic han prohibit les curses de toros. Sonora, per exemple, es va convertir en el primer estat de la República Mexicana en prohibir les corrides de toros, i a Guerrero i Coahuila també s'han cancel·lat aquests tipus d'espectacles taurins, el que demostra la tendència cada cop més creixent cap a una regulació més estricta que pugui protegir els drets dels animals i el medi ambient. 

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!