T'has preguntat mai com viatja la tecnologia necessària per fer una trucada internacional? És possible que no t'ho hagis plantejat mai, però la resposta podria deixar-te atònit. Aparentment, sembla que, com que cada dia vivim en un món sense fils i interconnectat per canals no visibles, els cables ja no existeixen. Però, aquest món sense cables es tradueix amb una connectivitat que depèn dels cables de sota el mar.
Un cable submarí és un cable de fibra òptica que viatja per sota l'oceà i que connecta un o més punts d'aterratge. Els cables generalment es componen de fibra òptica que transporta la informació i després es cobreixen de silicona i s'enfunden en diverses capes de plàstic, acer, coure i niló per proporcionar un aïllament adequat.
Com es posen els cables sota l'aigua?
Els cables es van dipositant sota l'aigua mitjançant uns vaixells que ja estan modificats per a aquesta finalitat. Transporten lentament els cables fins que reposen al fons de l'aigua. Aquests vaixells poden transportar milers de quilòmetres de fibra òptica mar endins. La feina per demostrar el potencial dels cables submarins va començar a la dècada de 1840, quan Samuel Morse, l'inventor del codi Morse, va submergir un cable aïllat amb cànem enquitranat i cautxú indi a l'aigua del port de Nova York i va telegrafiar a través d'ell el 1842. El primer cable comercial, però, va tardar una mica més a arribar. Així doncs, el primer va començar el 1850, quan l'English Channel Submarine Telegraph Company va estendre un cable telegràfic entre Anglaterra i França. Els pescadors el van tallar setmanes després pensant que eren algues. Una empresa successora, Submarine Telegraph Company, habilitar un segon cable a l'any següent i van seguir més cables que unien les Illes Britàniques amb Europa continental.
Segons el portal Telegeography, aquest 2022 hi ha uns 530 cables submarins actius i planificats. Cal tenir en compte, però, que el nombre total de cables actius canvia constantment a mesura que entren en servei nous cables i es retiren els més antics. En quilòmetres, la dada encara impressiona més. Hi ha 1,3 milions de quilòmetres a tot el món.
De qui són aquests cables submarins?
La mateixa pàgina web destaca que els cables submarins eren tradicionalment propietat dels operadors de telecomunicacions que formaven un consorci de totes les parts interessades a fer servir cable. Ara, però proveïdors de contingut com Google, Facebook, Microsoft i Amazon també són inversors importants.
Com es reparen els cables sota l'aigua?
Una altra de les preguntes que potser es pot fer el lector llegint aquest article és sobre la reparació d'aquests cables. Terratrèmols poden provocar, per exemple, que hi hagi fallades generals i s'hagin d'arreglar. El que s'ha de fer per reparar-los, destaca el portal Slate, és detectar on s'ha produït l'avaria, treure la part malmesa i substituir-la per un nou tram de cable. Cal tenir en compte que els robots no poden treballar la profunditat on estan situats els cables, per tant, cal fer servir una mena de ganxo, que pot tallar el cable i fer que la part trencada torni a la superfície per a ser reparada o bé substituïda.
Els cables submarins, ara, un tema de preocupació
Durant temps, els cables han anat viatjant i creixent sota l'aigua. Però també són un tema de preocupació per la seva vulnerabilitat, tal com posa de manifesta el portal The Week. L'erupció d'un volcà va tallar l'únic cable a Tonga, callant, totes les comunicacions de l'illa. El contacte telefònic s'ha restablert per satèl·lit, perquè el cable encara no s'ha pogut reparar. Aquesta avaria no és un fet aïllat, segons sembla, se'n produeixen força. De fet, cada any es tallen entre 100 o 150 cables, la gran majoria per equips de pesca o àncores.
El cost de reparar un cable submarí oscil·la entre 1 i 3 milions de dòlars de mitjana, segons singtel. Les reparacions impliquen vaixells de cable especialitzats amb equips altament entrenats que costen desenes de milers de dòlars al dia, a més dels costos de substitució dels cables danyats i altres consumibles.