Augmenta la tensió a l'Equador després de la dissolució del Parlament. El president del país, Guillermo Lasso, ha signat aquest dimecres un decret que força la convocatòria d'eleccions, evitant així una moció de censura que l'hauria pogut fer abandonar el càrrec. Una acció que des dels partits de l'oposició han criticat i han qualificat d'"inconstitucional". L'expresident Rafael Correa (2007-2017) ha estat dels primers a reaccionar a la decisió i ha afirmat que aplicar la 'mort creuada', la fórmula que ha utilitzat Lasso per dissoldre la cambra, és "il·legal". "El que Lasso fa és il·legal. Òbviament, no hi ha cap 'commoció interna'. Només no va poder comprar suficients assembleistes per salvar-se", ha apuntat a través de les xarxes socials.
"És obvi que no hi ha cap estat de commoció interna, sinó un judici polític en aplicació de la Constitució", ha insistit l'expresident de l'Equador. Tot i això, Rafael Correa ha assegurat que la convocatòria d'eleccions generals és "en tot cas, la gran oportunitat per deslliurar-nos de Lasso, del seu govern i dels seus assembleistes de lloguer, i recuperar la pàtria".
Lo que Lasso hace es ilegal. Obviamente no hay ninguna «conmoción interna». Tan solo no pudo comprar suficientes asambleístas para salvarse.
— Rafael Correa (@MashiRafael) May 17, 2023
En todo caso, es la GRAN oportunidad para librarnos de Lasso, de su Gobierno y de sus asambleístas de alquiler, y recuperar la Patria✊🏽 pic.twitter.com/5KETxMyN6x
Més tard, el moviment que lidera l'expresident Correa, Revolución Ciudadana (RC), també ha carregat contra la decisió de Lasso. "El decret emès aquest matí pel president Guillermo Lasso és il·legal", ja que no es registra al país "ni commoció interna ni una greu crisi política", ha afirmat Marcela Holguín, cap del grup parlamentari d'Unión por la Esperanza (UNES, que acompanya RC). Segons Holguín, el decret del mandatari busca suposadament evitar la votació final de la Cambra sobre el judici polític que —segons ella— es perfilava cap a la destitució del governant. En aquesta línia, la legisladora d'UNES ha defensat que la "mort creuada" és una mesura extrema d'un president que "s'aferra al poder" i es nega a "anar-se'n cap a casa" per "permetre que l'Equador ressorgeixi".
El Partido Social Cristiano (PSC) també s'ha oposat a la dissolució del Parlament i ha anunciat que presentarà una demanda d'inconstitucionalitat al decret de Lasso. En un comunicat, la formació coincideix amb Holguín i apunta que no hi ha cap causa justificada per aplicar la mort creuada. "Procedirem a presentar davant el Tribunal Constitucional una demanda d'inconstitucionalitat amb mesura cautelar de suspensió del Decret Executiu 741 del 17 de maig de 2023", informa l'escrit.
— Jaime Nebot 🇪🇨 (@jaimenebotsaadi) May 17, 2023
El judici polític contra el president de l'Equador
El president de l'Equador ha dissolt el Parlament enmig d'un judici polític promogut per un grup de l'oposició, en el qual hi ha forces com Unión por la Esperanza i el Partido Social Cristiano, però també membres del moviment indígena Pachakutik, d'Izquierda Democrática (ID) i altres legisladors independents. Aquest procés en contra del mandatari equatorià va començar en el pitjor moment del mandat de Lasso, just després que perdés un referèndum per reformar la Constitució. L'oposició l'acusa d'una presumpta malversació de fons públics per no rescindir uns contractes de transport marítim de petroli que tenien unes condicions suposadament perjudicials per a l'Estat. Segons el president, aquests contractes van ser signats per l'anterior govern i, durant el seu mandat, s'han fet canvis per millorar-los.