L’escenari polític i social de Veneçuela viu des de fa sis mesos una situació límit, amb Nicolás Maduro a punt d’assumir aquest divendres la presidència i amb detencions arbitràries per part de les autoritats. L’oficialisme va reivindicar la victòria a les eleccions del juliol per tot just un 1% dels vots, encara que l'oposició va denunciar frau en el recompte d'actes i assegura que Edmundo González és realment qui va imposar-se als comicis. En aquest context, l’opositor que porta mesos fora del país té pensat tornar-hi demà mateix per reclamar el càrrec. El diplomàtic es trobava aquest dijous a la República Dominicana, des d’on planeja el seu retorn amb nou exmandataris llatinoamericans al seu costat. Un d’ells és l'expresident colombià Andrés Pastrana, el qual ha indicat que si no s'autoritza l'ingrés de la delegació d’antics líders, quedaria demostrat que "a Veneçuela hi ha una narcodictadura".

L’ús arbitrari de les autoritats per part de Maduro també ha afectat la família de González. El candidat opositor ha denunciat aquest dijous la "violació de drets humans" per part del règim contra les desenes de detinguts els últims dies, entre els quals es troba el seu gendre. "Continua la desaparició forçosa del meu gendre, Rafael Tudares” ha dit. El diplomàtic ha revelat que ni ell ni la seva família tenen “informació sobre la seva ubicació ni estat físic”. El govern veneçolà atribueix a Tudares actes delictius, una acusació que la seva dona, Mariana González de Tudares, ha rebutjat rotundament. La filla de l’opositor ha assegurat que el seu marit "no ha participat de cap manera en els fets que se li pretenen atribuir i no ha incorregut en cap situació que pogués revestir caràcter penal o delictiu”.

Per la seva banda, la Missió d'Establiment dels Fets de Nacions Unides per a Veneçuela ha exposat la recent onada de detencions polítiques al país. Entre els retinguts hi ha almenys 16 defensors dels drets humans, líders polítics i els seus familiars, fet que representa "un atemptat més als drets i les llibertats del poble veneçolà". També s’ha empresonat desenes de suposats "mercenaris" estrangers, inclosos un membre de l'FBI i un militar nord-americà. Un dels exmandataris detingut és l'excandidat presidencial Enrique Márquez, a qui el govern acusa de planejar un cop d'estat. La presidenta de la Missió, Marta Valiñas, ha dit que la intenció de l’oficialisme és infondre un temor generalitzat a la població i impedir que la gent s'expressi lliurement.

La resposta dels veneçolans opositors ha sigut l’organització d’una protesta a Caracas i la resta del país. Milers de ciutadans han omplert els carrers de la capital després que la líder opositora, María Corina Machado, els instés a posicionar-se en contra de la investidura de Maduro. Machado va prometre que sortiria de la clandestinitat i així ho ha fet. L'opositora ha assistit a la manifestació per reclamar la victòria de González en les eleccions del 28 de juliol.

Per contra, centenars de chavistes s'han concentrat per marxar en diversos punts de la ciutat en suport a la juramentació del president i fer front a la mobilització opositora.

El Canadà reconeix Edmundo González

Paral·lelament, la ministra d'Afers Estrangers del Canadà, Mélanie Joly, ha confirmat el reconeixement de González com a "president electe", legitimant així la seva victòria a les eleccions. "El Canadà reconeix González com a guanyador de les eleccions del 28 de juliol i com a president electe de Veneçuela", ha manifestat Joly en un missatge en castellà a la xarxa social X.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!