L'atac de l'Iran a Israel ha posat a prova les defenses aèries del país i va acostar posicions entre Tel-Aviv i Washington. Malgrat tot, els atacs a Gaza per part de l'exèrcit d'Israel continuen i també la falta d'ajuda humanitària. El focus, des de dissabte, s'ha posat en l'atac de Teheran i una possible resposta per part d'Israel. Un fet que ha deixat fora de focus la falta d'ajuda humanitària a Gaza i la fam que passa la població. Gairebé tota la població civil de la franja està desplaçada després de més de sis mesos de guerra.
Pressió per a l'ajuda humanitària a Gaza
El president nord-americà, Joe Biden, havia augmentat la pressió sobre Israel perquè millorés l'accés dels treballadors humanitaris i permetés l'entrada de més ajuda a Gaza, particularment després de l'assassinat de set persones que treballaven per a l'agència alimentària World Central Kitchen a març. La cap d'ajuda dels Estats Units, Samantha Power, es va convertir la setmana passada en la primera funcionària del país a confirmar que la fam estava començant a consolidar-se al territori. Als Estats Units i al Regne Unit hi va haver discussions sobre la legalitat de la venda d'armes a Israel, ateses les condicions a Gaza.
En resposta, Israel havia promès “inundar” Gaza amb ajuda, millorar la coordinació amb els serveis humanitaris perquè poguessin lliurar ajuda sense risc de ser atacats, obrir passos directament al nord de Gaza, on la fam és més extrema, i permetre que arribessin aliments a través de les seves fronteres.
El compliment d'aquestes mesures ha estat desigual: ara hi ha un pas nord obert, segons destaca el The Guardian, però l'ONU (que proporciona gairebé tota l'ajuda alimentària a Gaza en aquest moment) encara no el pot fer servir. Tot i això, el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, semblava estar canviant lleugerament de posició. Però totes aquestes promeses i el focus d'atenció ha quedat desviat i en standby amb l'atac de l'Iran i la possible resposta d'Israel.
I no només. L'atac sense precedents de l'Iran durant el cap de setmana, en resposta a un atac israelià contra un complex diplomàtic a Damasc, va obligar de fet els Estats Units i altres aliats a deixar de banda les diferències i unir-se al voltant d'Israel.
Camps de refugiats i un atac a Rafah pendent
Més d'un milió de persones viuen al sud de la franja en tendes de campanya i refugis improvisats, després de fugir dels combats més al nord. Els Estats Units han dit que Israel no pot continuar amb l'operació llevat que tingui un pla clar per protegir els civils. Netanyahu diu que quatre batallons de Hamàs s'amaguen a Rafah i que s'han aprovat plans per a una operació, però no n'ha fixat una data. De moment, tot queda obert i pendent, però el focus d'atenció s'ha desviat. Ara bé, les operacions d'Israel a Gaza, no s'han aturat.
El nombre de morts ha augmentat a més de 33.700, la majoria dones i nens, segons el Ministeri de Salut de Gaza, controlat per Hamàs. Israel va iniciar la guerra després que Hamàs matés unes 1.200 persones, la majoria de les quals eren civils, en un atac transfronterer el 7 d'octubre.