La situació a Kosovo és preocupant des de fa més d'una setmana. L'origen dels disturbis que s'estan produint és perquè els serbis del nord de Kosovo es neguen a acceptar l'autoritat dels alcaldes de quatre municipis on aquesta comunitat és majoria. Aquests regidors, d'ètnia albanesa, van ser triats a l'abril en uns comicis boicotejats pels serbis. La tensió va començar divendres passat, quan els serbis van bloquejar l'accés dels edils als ajuntaments i la policia kosovar els va obrir pas a la força, un fet que va ser criticat pels Estats Units, el principal valedor de Kosovo. Aquest dilluns les protestes van apujar el to i 50 manifestants i 30 soldats de la missió de l'OTAN, la KFOR, van resultar ferits a Zvecan. Com a reacció, l'OTAN enviarà altres 700 militars per reforçar el contingent dels 3.800 ja desplegats. 

La UE, disposada a intervenir

La Unió Europea ha fet un pas endavant, i l'alt representant per a la Política Exterior de la UE, Josep Borrell, ha fet una crida a Sèrbia i Kosovo a "restaurar la calma a la regió" després dels episodis de violència que han protagonitzat els últims dies. A través d'un comunicat,  ha advertit que, en cas contrari, la UE està "disposada a aplicar mesures fermes". Borrell ha lamentat que "la violència podria haver-se evitat i ha d'evitar-se en el futur". La UE ha emplaçat "tant a Kosovo com a Sèrbia que prenguin mesures immediates i incondicionals per reduir l'escalada" de violència i perquè "deixin d'usar una retòrica divisiva i s'abstinguin de qualsevol altra acció descoordinada", ha dit Borrell. A més, ha demanat a Kosovo que "suspengui immediatament les operacions policials en els voltants dels edificis municipals en el nord de Kosovo".

Els Estats Units demanen rebaixar la tensió

El govern dels EUA ha sol·licitat a Kosovo i Sèrbia adoptar mesures per rebaixar la tensió en quatre localitats kosovars, segons va informar aquest divendres la Casa Blanca. Així ho va comunicar el viceasesor de seguretat nacional estatunidenca, Jon Finer, en diverses trucades telefòniques al president serbi, Aleksandar Vucic, i al primer ministre kosovar, Albin Kurti. En la seva trucada amb Vucic d'aquest divendres, Finer va demanar al govern de Sèrbia que retiri les forces estacionades prop de la frontera kosovar i que "rebaixi el seu estat de preparació" davant una possible mobilització, a més d'instar els manifestants en el nord de Kosovo a romandre pacífics.

A Kurti, amb qui va parlar el dijous, el responsable estatunidenc va urgir a permetre als nous alcaldes electes exercir des de localitzacions alternatives i a retirar a la policia dels edificis municipals, com ja va demanar fa uns dies el secretari d'Estat estatunidenc, Antony Blinken. 

Conflicte entre Sèrbia i Kosovo

Els serbis exigeixen la retirada dels alcaldes i de les unitats especials de la Policia kosovar. Denuncien que se senten discriminats pel govern central i exigeixen que se'ls concedeixi un cert nivell d'autonomia, una cosa acordada en 2013 però que Pristina no aplica, argumentat que això atemptaria contra la integritat del país. La postura del president serbi, Aleksandar Vucic és clara: promet que mai reconeixerà la independència de Kosovo, un assumpte delicat, ja que qualsevol actitud conciliadora li podria costar el suport dels votants més conservadors i nacionalistes. Sèrbia considera Kosovo no només com una part del seu territori, sinó com l'origen gairebé mític de la nació, ja que, alguns dels principals centres del cristianisme ortodox serbi estan allà. 

Per la seva banda, el primer ministre kosovar, Albin Kurti, també és nacionalista com Vucic, i fa anys fins i tot reivindicava la unió de Kosovo amb Albània. El líder kosovar afirma que no retirarà als alcaldes elegits en les eleccions boicotejades i acusa a Belgrad de provocar tensions mitjançant l'enviament de grups extremistes i violents.