La tensió entre la Xina i Taiwan augmenta. El president xinès, Xi Jinping, i la seva homòloga taiwanesa, Tsai Ing-wen, han aprofitat actes commemoratius d'aquest cap de setmana per insistir en les seves posicions oposades sobre el pla de Pequín per a la "reunificació" de la república popular i l’illa. 

Els xinesos consideren que Taiwan és una província rebel i fa dècades que reclamen la seva sobirania. Per la seva banda, l’illa es governa de manera autònoma des que els nacionalistes del Kuomintang van replegar-s'hi l'any 1949 després de perdre la guerra civil contra els comunistes. Des d'aleshores, són molts els taiwanesos que reclamen declarar la seva independència com a Estat sobirà, sobretot des dels anys noranta. Actualment, el nom oficial de l'illa segueix sent el de la República Popular de la Xina.

Discurs antiindependentista

L'ascens al poder de Tsai l'any 2016 no va agradar gaire a Pequín, que ha endurit la seva retòrica antiindependentista. Tot fins al punt que aquest dissabte el president Xi va afirmar que els qui "traeixin la mare pàtria i cerquin dividir el país seran menyspreats pel poble i condemnats per la història". De fet, va assegurar que els independentistes illencs són un "greu perill" i "l'obstacle més gran" per a la reunificació d'ambdós territoris. "La reunificació completa pot assolir-se i s'assolirà", va afegir. 

L'enduriment del discurs pequinès és relatiu, ja que aquest cop Xi ha insistit en la idea d'una "reunificació pacífica". Fins ara, el president xinès s'havia negat explícitament a renunciar a l'ús de la força per assolir el seu objectiu. En aquesta ocasió, però, ha fet una crida als "compatriotes" illencs perquè se situïn "en el costat correcte de la història" i els ha oferit incorporar-se a la fórmula "un país, dos sistemes". 

Un país, dos sistemes

"Un país, dos sistemes" és el model que ja s'aplica tant a Hong Kong com a Macao des del final de l'època colonial (1997 i 1999, respectivament). És una fórmula que suposa la pertinença a la república popular, però amb autonomia en diferents àrees com l'econòmica o la fronterera. Un model que no acaba de seduir a les autoritats taiwaneses.

En el seu discurs d'aquest diumenge, Tsai ha criticat la deriva política de Pequín durant els darrers anys i el seu control cada vegada més dur sobre Hong Kong, especialment després de les protestes de 2019. "Després de prendre el control complet de Hong Kong i reprimir els activistes prodemocràtics, les autoritats de Pequín també s'han allunyat del camí del desenvolupament polític i econòmic que va començar fa dècades", ha denunciat.

El president xinès, Xi Jinping, parla de la reunificació amb Taiwan durant un acte commemoratiu d'aquest cap de setmana / Efe

La presidenta ha afirmat que la fórmula "un país, dos sistemes" que proposen les autoritats pequineses "no ofereix ni un estil de vida lliure i democràtic per Taiwan ni sobirania pels seus 23 milions d'habitants". "Ningú pot obligar Taiwan a prendre el camí que la Xina ha escollit", ha afegit per reclamar un "diàleg basat en la igualtat" i el manteniment de l’statu quo per reparar els lligams amb Pequín.

Tot i això, ha reconegut que l'illa "es troba en la situació més complexa i variable" des de l'esmentat replegament del Kuomintang l'any 1949 (fa 72 anys). I és que en els últims dies les forces aèries xineses han portat a terme incursions rècord en la zona d'identificació aèria de l'illa, en unes maniobres que la premsa de la república popular han titllat "d'advertència" als independentistes i a les "forces estrangeres que els donen suport".

Impacte internacional

Però Tsai ha donat la volta a aquesta amenaça i ha celebrat que "cada cop més amics democràtics estan disposats a alçar-se a favor" de Taipei, la capital taiwanesa. "A Washington (EUA), Tòquio (Japó), Canberra (Austràlia) i Brussel·les (UE), Taiwan ja no és al marge", ha assenyalat.

Precisament, el paper dels Estats Units és clau. A Washington estan compromesos per llei des de 1979 a ajudar en la defensa de l'illa i a subministrar equipament bèl·lic, un compromís que ha generat moltes friccions entre Pequín i el país americà. Malgrat tot això, durant els últims dies Pequín i Washington han oferit mostres d'estar disposats a alleugerir les tensions: el president Joe Biden i el president Xi han acordat respectar l'acord sobre Taiwan, sense donar més detalls.

 

Imatge principal: Militars xinesos desfilen a Pequín durant l'acte commemoratiu d'aquest cap de setmana / Efe