França ha commemorat el primer aniversari dels atemptats gihadistes de París aquest diumenge amb homenatges en cada un dels escenaris de les matances, conscient que l'amenaça terrorista durarà i que ha canviat la seva vida potser per sempre.

Ja fa un any que el país està d'emergència i el primer ministre, Manuel Valls, va avançar aquest diumenge que es prolongarà almenys "uns mesos" més, fins després de les eleccions de primavera.

Els atemptats gihadistes del 13 de novembre de 2015, molt més que els que s'havien produït també a París el gener d'aquell mateix any, són una cicatriu oberta a França que, lluny de tancar-se, s'ha agreujat sobretot amb l'atac del 14 de juliol passat a Niça, en què un tunisià radicalitzat va matar 85 persones amb un camió.

Els francesos han assumit que el terrorisme integrista tornarà a donar noves urpades. Les resposta més visible a aquesta amenaça són els 10.000 soldats que patrullen amb armes de guerra el carrer, centres estratègics o sensibles (estacions, aeroports, centres religiosos...) i tots els espais públics i oficials, escoles incloses, per dissuadir i fer sensació de seguretat.

En un país que es presenta com a capdavanter del laïcisme, la religió musulmana ocupa el centre del debat polític, amb polèmiques que se succeeixen sobre el 'burkini' a les platges, els menús halal als menjadors escolars o el vel en l'espai públic.

En un país que des de sempre ha estat refugi de perseguits i dissidents polítics, les noves lleis antiterroristes i l'estat d'emergència permeten mesures com l'expulsió d'estrangers sospitosos de gihadisme, fer escorcolls sense ordre judicial o limitar els moviments a persones sense la decisió prèvia d'un magistrat.

Una situació d'excepció que corre el risc de prolongar-se i que ja ha reduït l'atractiu turístic de França (el país amb més visitants del món, per sobre de 70 milions l'any): els deu primers mesos de 2016 el nombre d'entrades internacionals es va reduir en un 8,1% respecte a l'any anterior.

Homenatge silenciós

El president francès, François Hollande, ha recorregut aquest diumenge els llocs en què 130 persones van ser assassinades i altres centenars van resultar ferides, començant per l'Estadi de França i acabant a la sala de festes Bataclan.

A l'estadi es va sentir l'únic discurs de la jornada, a càrrec d'un dels fills de Manuel Dias, la primera persona que va morir en els atemptats. El seu pare, va assenyalar, no hauria volgut que el seu record estigués associat a l'odi. Per això va acabar la seva intervenció amb un "Visca la tolerància, visca la intel·ligència, visca França!".

El cap de l'Estat estava acompanyat de l'alcaldessa de París, Anne Hidalgo, amb qui va visitar les terrasses dels bars i restaurants on els terroristes van tirotejar o van fer esclatar explosius la nit del 13 de novembre de 2015 (Carillon, Petit Cambodge, Bonne Bière, Comptoir Voltaire i Belle Équipe).

L'última parada va ser Bataclan, la sala de festes que va registrar el major nombre de morts (90) i que va reobrir dissabte a la nit després d'un any de reconstrucció amb un concert carregat d'emoció del cantant britànic Sting per als supervivents i familiars de les víctimes.

Hollande va repetir la mateixa seqüència a tots els llocs: primer descobrir una placa commemorativa, després un home i una dona llegien els noms de les persones allà assassinades, deixar una corona de flors i guardar un minut de silenci.

En un acte posterior obert al públic —les cerimònies oficials han estat envoltades d'un dispositiu de seguretat que mantenia la gent a desenes de metres—, davant l'Ajuntament del districte XI s'han deixat anar globus de colors com a símbol de la diversitat de les víctimes.

Diumenge a la tarda s'ha celebrat una missa d'homenatge a la catedral de Notre Dame i una col·locació de llums al canal Saint Martin. També s'ha demanat als parisencs que deixin espelmes a les finestres de casa seva al capvespre.