Anar contra la guerra a Rússia, no és quelcom fàcil. L'Alexandra, que viu a la província russa de Kaliningrad, s'està preparant aquests dies per als exàmens finals després d'uns trimestres força moguts. Enfrontada amb companys i professors, ha estat a punt de ser expulsada diverses vegades per, simplement, compartir els seus pensaments a les xarxes. "Estic estudiant a l'institut, i el passat 24 de febrer vaig començar a publicar moltes coses contra la guerra a Instagram i VKontakte (el Facebook rus)", explica en conversa amb ElNacional.cat. "Des de principis de febrer fins a mitjans de març, no vaig anar a l'institut. Vaig anar a Lituània per rebre la vacuna Pfizer, i entre les dosis vaig agafar la covid i em vaig trobar bastant malament. Així que vaig estar a casa i no sabia ben bé què hi passava a classe", detalla.
"El dia 27 de febrer vaig rebre una resposta a una de les meves stories d'Instagram d'un company meu de classe que deia: 'no hi ha guerra. Ningú ha anunciat cap guerra. Hi havia milers de nazis a Ucraïna i els nens del Donbass estaven morint des de feia 8 anys. Per què no has dit res sobre això?' Estava molt en xoc després de llegir aquest comentari. Va ser aleshores que vaig entendre que alguns joves també donen suport a aquesta guerra". L'Alexandra no té por d'explicar la seva història, tot i que confessa que després de fer els seus exàmens vindrà a Espanya per estudiar durant un any espanyol. "També vaig rebre un missatge de la meva professora de geografia de l'escola anterior –que té prop de 65 anys–. Em va dir que soc molt jove i que no entenc res, que no hi ha guerra i que Rússia no ha envaït cap país. No vaig respondre en aquell moment perquè estava bastant impactada. Érem com amigues i parlàvem sovint. Al cap d'una setmana li vaig escriure una carta llarga explicant-li per què crec que és una guerra i què diu la meva família al respecte. Em va ignorar un parell de dies. Després, Putin va firmar una llei que prohibeix la propagació de notícies falses sobre l'exèrcit rus i vaig haver d'esborrar les publicacions", admet.
Posteriorment, va tornar a Lituània per rebre una segona dosi de la vacuna de Pfizer. En un xat amb el seu grup d'amics, va explicar el seu viatge i va dir que "no hi ha cap incomoditat per ser rus a Europa. Aleshores van començar a discutir i, fins i tot, una noia, va culpar-me de tenir bona relació amb els lituans perquè donaven suport a la mort de nens al Donbass. Això va ser molt cruel i va canviar la relació amb els meus amics". I especifica: "Tenim un grup d'amics amb 8 persones, i dues noies donen suport a la guerra. Al principi, vaig deixar de parlar-hi perquè tenia por dels seus punts de vista polítics. No faig broma, va ser duríssim saber que els meus amics donaven suport a la guerra. Ara, hem deixat de parlar de la guerra".
"La meva tutora va ajudar-me a evitar l'expulsió"
Però després de les dosis de vacuna contra la covid i el disgust amb els seus amics, l'Alexandra va tornar a l'escola. "Em vaig trobar amb la meva professora d'història durant l'hora del pati. Ella en realitat és d'Ucraïna. Va començar a parlar-me de manera agressiva i em va dir que tenia problemes molt greus. Li vaig demanar per què. No em va contestar, però després d'uns quants intents em va dir que jo no havia d'estudiar en aquest centre. Li vaig tornar a preguntar per què. I em va dir, aleshores, que no hauria de viure en aquesta ciutat, ni en aquesta regió, ni en aquest país, perquè no dono suport a Putin. Em va dir, de manera agressiva, que esborrés totes les meves publicacions contra la guerra de tot arreu. No hi estava d'acord i ella em va dir que, llavors, no estudiaria allà i que el meu comentari d'ara canviaria el meu futur. Ella té molt de poder a l'escola, perquè no és només una professora", narra. "Va intentar expulsar-me per tots els mitjans possibles. La meva tutora va ajudar-me a evitar l'expulsió. Té dues classes d'història a la setmana i sempre intentava dir que Putin és genial i que està fent el correcte. Ens posava vídeos, projeccions i diapositives on es veia que soldats russos havien mort davant de tancs marcats amb una 'Z'. Durant la projecció de tot aquest material, ens havíem de posar dempeus".
Les tensions no es van acabar aquí. "També vaig tenir una forta discussió amb el professor de literatura russa. Va parlar sobre els nazis i els seus crims, tot i que la informació que donava no havia estat verificada. També va culpar els escriptors russos per haver abandonat el país. Al final de la discussió, em va confessar que no en sabia gran cosa de la guerra i que havia après coses noves de mi. Al cap d'una setmana, vaig adonar-me que començava a dubtar dels seus punts de vista. Ara té una posició més central, per dir-ho d'alguna manera. No dona suport a Ucraïna, però tampoc a Rússia". En aquest context, detalla que alguns dels seus companys de classe han marxat de Rússia.
Alexandra ho té clar, voldria seguir els seus passos. "No em quedaré a Rússia". "Aniré a estudiar espanyol durant un any i després a la universitat". Malgrat tot, confessa que encara no té del tot clar a on. Pel que fa als seus pares, no marxaran de moment, però sí que tenen previst fer-ho en un termini de dos anys. O quan puguin.
Imatge principal: una fotografia de l'Alexandra, llegint un llibre en alemany / Anna P. (cedida)