Ricardo Nachman se'n va anar de l'Argentina per acomplir el seu somni: ser metge forense. Ara dirigeix el departament forense d'Israel i explica com va viure la massacre del 7 d'octubre perpetrada per Hamàs i quines han estat les seves tasques des d'aleshores. Identificació de cossos i una lluita contra el temps per intentar retornar els cossos a la família. Malgrat haver vist catàstrofes com tsunamis o terratrèmols, en una entrevista amb ElNacional.cat destaca que mai no havia vist cossos tan massacrats com els que han arribat a les seves mans durant aquestes últimes setmanes. En aquest context, detalla com es practiquen les identificacions i exposa que tots els elements, fins i tot un tatuatge, són importants.
Després del 7 d'octubre hi ha hagut moltes identificacions. Em pot explicar una mica en què estan treballant actualment?
Abans voldria mencionar que soc metge forense i que fa 28 anys que estic treballant aquí. A Israel, només hi ha un sol institut de medicina forense i compta amb 5 experts i altres són residents. El que tenim a l'estat, tenint en compte que la relació lògica és d'un forense per 250.000 persones, és un forense per cada 1,5 milions d'habitants. Pertanyem al Ministeri de Salut i des del 7 d'octubre hem fet la feina d'identificació de víctimes al centre nacional de medicina forense que té una capacitat màxima de 80 o 100 cossos. Vam veure, però, que la xifra augmentava molt ràpidament i el govern va prendre la decisió de fer el que es diu un 'centre de concentració de víctimes'. Es tracta d'una base de l'exèrcit i pertany al Rabinat de l'exèrcit, que el que fa és fer tot el procés d'abans d'enterrar les víctimes. Es va decidir que es concentrés allà perquè la capacitat de víctimes és molt superior i està protegit, per tant, es podia continuar treballant sense problemes.
I el dia a dia, en què consisteix?
La primera setmana ens anàvem alternant per arribar a la base per participar en el procés d'identificació dels cossos. La segona setmana, la condició dels cossos era tan complexa que els van començar a enviar a l'institut de medicina forense. És a dir, al principi, els cossos es rebien més ràpid, hi havia danys de tota mena als cossos, però era més fàcil, per exemple, veure les empremtes dactilars. A mesura que anaven arribant més cossos, alguns incinerats, era cada vegada més difícil agafar empremtes i també la part de la dentadura era més complicat. Aleshores havíem de fer front a aquestes dificultats, a la descomposició avançada i també que alguns animals havien tocat els cossos.
Llavors, els cadàvers us anaven arribant de manera esglaonada.
Sí, sí. No van entrar a la cambra frigorífica fins que arribaven a nosaltres. Hi havia unes 1.200 víctimes i no les vam tenir totes de cop. Algunes estaven dispersades en diversos focus de concentració. Alguns en cases, i fins que no els van trobar, estaven exposats. Altres provenien dels festivals, gent que va morir allà, o bé en coves quan fugien. Va ser una cacera humana, estaven dispersos en una àrea geogràfica molt grossa.
Va ser una cacera humana, estaven dispersos en una àrea geogràfica molt grossa
Hi havia cases cremades amb persones dins, han trobat restes de persones cremades, mutilades, o dins dels cotxes, o bé refugiats en una ambulància fins que els van trobar els terroristes i van ser cosits a trets. El procés d'identificació és continu. Aleshores es crea una base de dades i es revisen parts del cos. El color del cabell, alçada, cicatrius... cal recordar que a Israel no hi ha empremtes digitals de tota la població, per llei no es poden prendre. Només alguns col·lectius com la policia o bé l'exèrcit. Una altra via d'identificació és la part de l'ADN, cossos especials, policia o soldats tenen mostres d'ADN i és més fàcil de reconèixer. És a dir, una mostra de teixit d'un cos i es fa el perfil genètic i es compara amb els pares, els germans, els qui tinguin un llaç directe. Això es fa en els casos que diuen els familiars que algú ha desaparegut o l'han matat o ha estat segrestat. Però, és clar, el que ens ha arribat són centenars de cossos amb un grau de complexitat molt gran, mutilats, cremats o ferits amb armes de foc molt potents, uns cossos molt malmesos. I això fa que els processos d'identificació s'allarguin i es compliquin.
Aquesta és una de les parts o de les funcions que tinc. L'altra ha estat coordinar diferents equips que tinguin a veure amb la medicina clínica forense. M'explico. Tots els ostatges que han estat retornats, el Ministeri de Salut m'ha encomanat crear sis cossos d'especialistes perquè es pogués treballar en sis hospitals diferents que poguessin rebre ostatges. Aquests equips estaven formats per un metge forense, una ginecòloga, que també revisa persones violades, una metge pediatra, que revista tot el que tingui a veure amb abusos infantils. És a dir, sis equips en sis hospitals diferents que han rebut ostatges.
Imagino, pel que ha dit, que haurà vist de tot, aquests dies.
En 28 anys de medicina forense mai havia vist coses així. I he estat en un tsunami el 2004, amb milers i milers de cossos, a Haití el 2010, al terratrèmol. En una caiguda d'un helicòpter... però la gent massacrada i la crueltat que he vist aquí, no l'havia vist mai. Normalment, treballo unes 176 hores al mes, aquest últim mes he treballat 576 hores. He estat dia i nit en aquest campament. Quan un treballa té tanta adrenalina que baixa les persianes i treballa amb un únic objectiu que és el d'identificar tants cossos com sigui possible i entregar-los a les seves famílies. És quelcom sagrat. És cert que quan estàs fora d'aquest àmbit, veus les imatges, les famílies, els ostatges i m'ha trobat plorant com mai havia plorat. He vist moltes coses a la meva vida, però aquesta vegada ens ha agafat molt per sorpresa.
La gent massacrada i la crueltat que he vist aquí, no l'havia vist mai
I encara no s'ha acabat, oi?
No, no. Continuem rebent cossos, restes humanes i hem d'intentar trobar persones que encara falten, també cadàvers de persones segrestades. Hi ha persones que hem fet la confirmació de mort sense tenir el cadàver, però hem format comissions i hem rebut informació d'intel·ligència, restes, parts petites, i hem agafat totes aquestes dades i hem pogut confirmar les morts. És a dir, hem informat a les famílies, però els cossos estan encara en mans de Hamàs.