L’estat de Texas (EUA) ha desoït les pressions diplomàtiques de Mèxic, la ONU i la CIDH i ha executat aquesta nit a Rubén Ramírez Cárdenas, un reu mexicà que va ser condemnat a mort per segrestar, violar i assassinar a la seva cosina adolescent l’any 1997.
Ramírez Cárdenas, nascut a Guanajuato (Mèxic) fa 47 anys, ha estat declarat mort a les 22.26 hora local (04.26 de dijous GMT) després de rebre una injecció letal a la presó meridional de Huntsville, segons ha notificat el Departament de Justícia Criminal de Texas.
Tot i que el reu va confessar el crim en el moment de la seva detenció al 1997, sempre va mantenir que ho va fer sota coacció durant els 11 dies que va estar sense que se li assignés un advocat i va defensar la seva innocència fins al final. “No puc ni vull disculpar-me per un crim que va cometre un altre, però tornaré a per justícia. Podeu comptar amb això” han estat les darreres paraules del mexicà abans de rebre la injecció letal.
Un jutjat va considerar provat el crim
Ramírez Cárdenas va ser condemnat a mort en 1998 pel crim de la seva cosina comès el 22 de febrer de l’any anterior a McAllen, una ciutat del sud de Texas fronterera amb la localitat mexicana Reynosa.
Un jutjat va considerar provat que entre ell i el seu còmplice, Tony Castillo, van entrar a la casa de Laguna per la finestra de l’habitació de la víctima, se la van emportar, la van violar i la van estrangular fins a matar-la. Els dos homes, detinguts els dies posteriors al crim, van conduir als investigadors dins al cos de Laguna, el qual havien abandonat en un canal de la localitat d’Edinburg, veïna a McAllen.
La defensa de l’executat ha demanat fins a l’últim moment que es realitzessin noves proves d’ADN a les ungles de la víctima per provar la innocència al·legada, però els tribunals estatunidencs han considerat la petició com una maniobra dilatòria amb la qual, a més, el mexicà no podia quedar exculpat d’un crim que va confessar.
Texas fa cas omís de la pressió internacional
Ramírez Cárdenas va ser un dels 51 mexicans condemnats a mort als Estats Units els casos dels quals la Cort Internacional de Justícia (CIJ) va ordenar reconsiderar l’any 2004, en una sentència coneguda com “Fallo Avena”. En aquesta sentència es criticava que aquests presos havien patit una violació del seu dret a sol·licitar assistència legal al seu país després d’haver estat detinguts, dret que recull la Convenció de Viena.
Per aquest motiu, el govern de Mèxic va intentar persuadir a Texas que commutés la pena capital de Cárdenas, al·legant que en el seu cas no s’ha seguit “el degut procés legal”, però l’estat meridional ha procedit amb l’execució, com ja va fer amb les d’altres quatre mexicans afectats pel “Fallo Avena” des del 2008. El president mexicà, Enrique Peña Nieto, ha traslladat les seves condolences a la família del reu i ha condemnat “firmament” la seva execució.
Experts independents en Drets Humans de les Nacions Unides havien demanat al govern dels Estats Units que suspengués l’execució “per por” a que Cárdenas “no va rebre un judici just”. La Comissió Interamericana de Drets Humans (CIDH), per la seva part, també va demanar a Washington “una reparació efectiva” per al reu que inclogués “la revisió del seu judici conforme a les garanties del degut procés i d’un judici just”.
No obstant això, Texas ha desoït totes les pressions i ha procedit amb l’execució, després que tot tipus de tribunals estatals i federals hagin rebutjat un darrere l’altre els recursos de defensa del reu.
Aquesta execució, però, ha estat celebrada per la germana de la víctima, que ha declarat “Les paraules no poden descriure l’alleujament que se sent de saber que hi ha pau vertadera després de tanta pena i dolor”.
Més d’un centenar de presos estrangers condemnats a mort als Estats Units
Segons dades de l’observatori Death Penalty Information Center (DPIC), als Estats Units hi ha 135 estrangers de 35 nacionalitats condemnats a mort, la majoria són mexicans (54), cubans (9), vietnamites (9), salvadorenys (8) i hondurenys (5).
Amb Ramírez Cárdenas, als Estats Units s’han executat 33 estrangers des que el Tribunal Suprem restaurés la pena de mort fa quatre dècades, onze d’ells mexicans i cinc cubans.